De quina forma podem minimitzar el contacte amb els agents tòxics?

De quina forma podem minimitzar el contacte amb els agents tòxics?

Els nostres parcs cada cop són llocs “menys segurs”. I si no que li diguin a una persona afectada per sensibilitat química múltiple amb un grau 3, que ha d’anar molt lluny i molt amunt per poder passejar.

És increïble la capacitat que tenen per notar radiacions i tòxics que molts ni sabem que existeixen, perquè no els veiem o no en tenim prou informació. Viuen amb la por que el món els emmalalteixi.

Gairebé un 1 % de la població espanyola presenta algun tipus de procés sensible a l’exposició de tòxics físics i ambientals, i la xifra creix constantment

És una malaltia −tot i encara no està diagnosticada com a tal− que pot afectar en diferents graus. La coneixem poc i la que ha estat més mostrada en els mitjans de comunicació és la de grau 4: persones que no poden sortir de casa perquè l’olor de colònia, de tabac o dels tubs d’escapament els crema els ulls i els pulmons.

Durant molts anys s’ha tractat aquesta malaltia com si fos psicològica. Persones que, sense cap patologia aparent, se sentien malament i cada cop més malaltes.

És una malaltia neuronal amb un agreujant psicològic però té molts més factors:

  • Genètics: predisposició a la sensibilitat i a la determinació en la taxa de metabolisme de les substàncies químiques.
  • Afecta més les dones que els homes (en un 80 %). S’ha vist que l’estrogenisme és un factor que ens afavoreix. Es relaciona amb la síndrome de fatiga crònica, ja que s’han observat alteracions amb els receptors estrogènics.
  • Treballadors que passen moltes hores tancats (la qualitat de l’aire és pitjor en espais tancats, per la presencia de productes de neteja i sistemes de climatització).
  • Treballadors que passen moltes hores exposats a dissolvents, insecticides o irritants.
  • Persones que viuen en edificis “malalts”.
  • Exposició puntual però extrema.
  • Exposició massiva a les set classes de tòxics conjuntament amb una resposta excessiva del receptor NMDA:
  1. Tòxics ambientals (en aquest sentit, Espanya és excessivament tolerant amb la indústria i en permet una exposició molt alta):
    • Soroll, vibracions, ones electromagnètiques, línies elèctriques d’alta tensió, subestacions transformadores, antenes de telefonia mòbil, Wi-Fi, bluetooth, ràdio.
    • Olors procedents d’incendis, barbacoes, coccions.
  2. Tòxics alimentaris: pesticides, herbicides, adobs, metalls pesants.
  3. Tòxics a la roba: tints i components sintètics, i polièster (conté formaldehid).
  4. Tòxics en productes de neteja: lleixiu, amoníac, salfumant, zotal, acetona, dissolvents, pintures, ambientadors, detergents, suavitzants, insecticides.
  5. Tòxics en productes de bellesa / salut / higiene personal: perfums, cremes, sabó, gel, maquillatge, laques, desodorants, dissolvent d’esmalt d’ungles.
  6. Tòxics en productes diversos: betum, pegament, tinta, benzina, asfalt, quitrà, espelmes, encens.
  7. Tòxics en medicaments i vacunes.

neteja-730

Quins graus de sensibilitat hi ha?

La sensibilitat química múltiple actua sota el cicle anomenat NO/ONOO: una interacció de la sensibilitat neuronal i la inflamació neurogènica que actua en diferents teixits del cos i pot generar, segons la persona, diferents símptomes i problemàtiques en cervell, pulmons, tracte respiratori, pell i tracte gastrointestinal. Les persones que la pateixen cada cop són més sensibles a més substàncies i perden més capacitat de desintoxicació.

La sensibilitat química múltiple pot començar en les persones amb una hipersensibilitat emocional, una pell difícil, un sistema digestiu difícil, mals de cap constants, continuar amb una fatiga crònica o fibromiàlgia i desencadenar en algun grau de SQM (Sensibilitat Química Múltiple).

Hi ha un qüestionari d’autoavaluació (QEESI: Quick Environmental Exposure and Sensivity Inventory) que mesura la intensitat de símptomes i de sensibilitat.

Tipus de símptomes

  • Hipersensibilitat als canvis de temperatura o estació
  • Sensibilitat a les olors de colònia, benzina, fum, paper de la premsa, etc.
  • Permeabilitat i sensibilitat a totes les mucoses del cos
  • Sinusitis i rinitis al·lèrgiques i no al·lèrgiques
  • Dificultat respiratòria: asma, al·lèrgies
  • Pell sensible, acne, taques, hematomes espontanis…
  • Dificultat de concentració
  • Mals de cap
  • Marejos
  • Mals de panxa, permeabilitat intestinal, mala absorció de nutrients
  • Desajust menstrual
  • Dolors musculars, fatiga, artritis
  • Arítmies
  • Ansietat / depressió (tant per tot el que pateixes, el que no pots fer i la no-acceptació de la població com pel dèficit en serotonina i vitamines del grup B)
  • Crisis en tenir un excés de contacte amb les substàncies

No poder abraçar els qui estimes si porten perfum, maquillatge, detergent o xampú químic… Depenent del grau de la malaltia, no poden sortir de casa, treballar fora de casa, tenir vida social o anar a un hospital, per exemple.

Tractaments actuals

És un gran error donar tranquil·litzants o antidepressius, ja que el que genera és més toxicitat.

No hi ha marxa enrere, i això és el més dur d’acceptar. Però sí que es poden evitar les crisis i sí que es pot reduir algun grau la malaltia. S’ha d’encarar, però des del màxim nombre de fronts possibles:

  • Evitació de tots els sectors anteriorment citats.
  • Dieta ecològica, evitant els aliments que generen més irritació i inflamació (gluten, sucre, soja, lactis, llevats, excitants com el cafè, el te i la xocolata, l’alcohol, entre d’altres), però sobretot evitant aquells aliments que a cada persona generen més problemàtiques digestives o al·lèrgies (cal analitzar-ho)
  • Exercicis de respiració, estiraments i tonificació d’uns 10-15 min: ioga, taitxí, txikung
  • Purificar l’aigua
  • Humidificar els espais secs
  • Airejar les habitacions
  • Reposició de nutrients per via intravenosa
  • Immunoteràpia
  • Saunes tractades
  • Hidroteràpia de còlon
  • Oxigenoteràpia

El futur de la malaltia

Segueix sent una malaltia poc coneguda, poc estudiada i abandonada per les autoritats. Des d’ADQUIRA s’ha demanat diversos cops al Ministeri de Salut competències i respostes per a pal·liar els danys psíquics, familiars, socials, econòmics, laborals i jurídics dels afectats per SQM.

Quan tenen crisis, hi ha pacients que no es poden moure del llit i necessiten algú que els alimenti o ajudi a fer les seves necessitats bàsiques. El cost de purificadors i productes “nets” és car, i hi ha moltes persones que no poden treballar des de casa.

Se senten ignorats per les institucions, pels metges, i fins i tot incompresos pel seu entorn. Necessiten suport, no sentir-se sols.

Si, a més, totes les persones conscienciades poguéssim deixar d’utilitzar productes amb químics, no només disminuirem la nostra predisposició a patir aquesta malaltia, infertilitat, malalties autoimmunes i degeneratives, sinó que també ajudaríem totes aquelles persones que viuen a prop nostre i tenen una sensibilitat extrema.

Trobareu més informació a:

  • http://www.sensibilidadquimicamultiple.org/2012/01/una-casa-sin-toxicos-dra-rapp.html
  • General and Applied Toxicology, 3rd Edition (John Wiley & Sons, 2009).
  • Sensibilidad química y ambiental múltiple. Sobrevivir en un entorno tóxico. (Joaquim Fernández-Solà y Santiago Nogué. Oxigen Viena Ediciones)
  • SQM, el riesgo tóxico diario (Carlos de Prada. Madrid: Fundación Alborada, 2009).

Neus Elcacho

Dietista integrativa i coach nutricional

  @NeusElcacho   @healthy_neuselcacho
Neus Elcacho

Demana cita amb la Neus Elcacho a La Consulta
936 338 063 Correu electrònic