Els antibiòtics amb què mediquem els animals creen bacteris resistents
Diverses associacions científiques, de consumidors i de salut nord-americanes han demandat el govern nord-americà per no haver suspès el tractament amb penicilina i tetraciclines en animals que no corrien risc de perdre la vida.
Segons la demanda, l’any 1977 la pròpia FDA (Food and Drugs Administration) va concloure que alimentar els animals amb petites dosis de determinats antibiòtics podria promoure l’aparició de bacteris resistents als antibiòtics, que podrien infectar les persones, però la pròpia FDA no va actuar per reduir o eliminar el seu ús. 
Prop del 80 per cent dels antibiòtics que s’usen als Estats Units es fan servir per promoure un creixement ràpid amb menys menjar, per tractar animals malalts i per prevenir malalties que tenen lloc quan els animals són amuntegats en situacions poc higièniques.
Aquest any la pròpia FDA ha demanat la retirada progressiva d’antibiòtics en la carn i ha creat un protocol per reduir l’ús d’antibiòtics per estimular el creixement en el bestiar, dient que contribueix a crear resistència a determinats medicaments en les persones.
“El fet que s’hagi desenvolupat resistències a aquests medicaments i la seva pèrdua d’efectivitat suposa un greu problema per a la salut pública”, diu la FDA.
Com sempre, la indústria alimentària ha mostrat la seva preocupació davant d’aquesta retirada, al·ludint que seria molt costosa i que això faria que s’incrementés el preu de la carn. Com pot ser la rendibilitat l’únic argument possible quan el que està en joc és la salut de les persones?
La situació a Espanya
Al nostre país només està permès l’ús d’antibiòtics amb fins terapèutics, és a dir, per curar animals malalts. Il·legalment, però, molts criadors fan servir els antibiòtics de forma preventiva, afegint-los al pinso. Tambe es fan servir com a promotors de creixement, perque permeten reduir la quantitat d’aliment i afavoreixen el creixement.
Segons els científics, Espanya és un dels països amb major grau d’aparició de bacteris resistents a aquests fàrmacs, un fenomen preocupant que dificulta el tractament de la pneumònia, la meningitis, la salmonel·losi, les infeccions del tracte urinari i altres malalties. Els especialistes en microbiologia clínica assenyalen de forma unànime les causes: la primera és que molts metges prescriuen antibiòtics en situacions que no ho requereixen; la segona és l’automedicació; i la tercera, l’ús ilegal d’antibiòtics en els pinsos per accelerar el creixement del bestiar per part de ramaders que no solen ser conscients del greus riscos per la salut humana d’aquesta conducta.
Només està permès fer sevir quatre fàrmacs (flavofosfolipol, avilamicina, monensina i salinomicina). Però aquestes pràctiques il·legals són molt difícils de detectar amb les anàlisis que es fan regularment als escorxadors. El Ministeri de Sanitat reconeix que existeix un considerable mercat negre de fàrmacs per pinsos, i les autoritats sanitàries de les comunitats autònomes no són gaire diligents en el seu control.
La normativa europea prohibeix l’ús d’antibiòtics en la ramaderia ecològica. En la majoria de casos, els animals són tractats de forma preventiva amb homeopatia, garantit així un producte d’alta qualitat per al consumidor.
Adam Martín
[email protected]
Periodista
29 de maig 2011
