La reducció total de la sal no és la forma més sana de prevenir la hipertensió
Un estudi de la Universitat de Leuven, Bèlgica, ha analitzat la dieta de més de 3.500 persones durant vuit anys per esbrinar la relació que hi ha entre el consum de sal i la hipertensió.
Els resultats conclouen que un consum excessiu de sal no implica un augment considerable del risc de patir alguna malaltia cardiovascular en comparació amb les persones que en consumien menys. Tanmateix, l’estudi indica que una reducció dràstica de la sal en la dieta no és saludable.
Els resultats d’aquest estudi es poden complementar amb els d’un altre de realitzat pel Centre de Control i la Prevenció de Malalties dels Estats Units, on es va observar la relació entre el sodi i el potassi. La conclusió va ser que un alt consum de sodi –és a dir, de sal de taula– i un baix consum de potassi augmenten considerablement la tensió i, per tant, el risc de patir malalties cardiovasculars. El sodi i el potassi es complementen, i cal que n’ingerim perquè es regulin mútuament i s’equilibrin.
Avui en dia, tothom sap que en casos d’hipertensió es recomana una reducció dràstica del consum de sal, ja que és un dels elements principals que fan pujar la tensió. Però aquest no és l’únic pas que s’ha de fer. L’Olga Cuevas, especialista en nutrició i salut, recomana que es faci un “canvi d’alimentació, que sigui més vegetariana que carnívora, amb aliments naturals sense refinar […]. En cap cas s’ha d’eliminar per complet la sal, ja que una petita quantitat de sal activa la funció renal. La manera més eficaç de subministrar-la és amb unes gotes de tamari en una sopa d’algues o, simplement, uns grans de sal marina sense refinar”. L’ideal seria aplicar aquest model des de la infància, per tal de prevenir la hipertensió i evitar el fet d’haver de reduir totalment la sal quan apareix la malaltia.
La necessitat
Aquestes dades s’afegeixen a les d’altres estudis que s’han fet al llarg de molts anys on es relaciona la sal i la hipertensió. Sempre es diu que la sal és dolenta. La veritat inqüestionable és que nosaltres necessitem consumir sal. Un dels seus components, el sodi, és imprescindible per a algunes funcions vitals del cos, i el gust salat ens estimula la digestió, realça el sabor dels aliments i inicia el flux de la saliva i els sucs estomacals. Tot i així, el nostre cos no necessita una gran quantitat de sodi per fer aquestes funcions. L’Olga Cuevas recomana un consum màxim de 2 a 3 g de sal al dia.
L’excés
No hem d’abusar de la sal. Un excés de sal produeix hipoglucèmia, retenció de líquids i sobrepès, agressivitat i hipertensió. Hem d’intentar condimentar sense anul·lar el gust del mateix aliment. Cal tenir en compte que, com més salats siguin els nostres plats, més ens costarà, a la llarga, percebre el gust salat, i cada cop necessitarem més sal en els nostres àpats. Si tenim set quan acabem l’àpat, vol dir que la sal del plat era excessiva. L’aigua i la sal tenen una relació directa. Si hi ha un excés d’aigua, absorbim més sal, i si hi ha una falta d’aigua, els ronyons eliminen més sal.
La sal marina: la més equilibrada
La sal refinada, transparent i amb un fort sabor, és la més comuna i es ven a tot arreu. Està formada només per clorur sòdic, i de vegades es complementa amb iode, però també conté additius.
La sal marina, blanca o grisosa i de sabor més suau, no ha estat refinada i es ven normalment a botigues especialitzades en productes naturals. Aquesta sal, a banda de clorur sòdic, conté molts minerals com el iode, el magnesi, el calci, el potassi i altres oligoelements. El magnesi, per exemple, és fonamental per regular l’equilibri sodi-potassi i ajuda a eliminar l’excés de sodi a través dels ronyons. A més a més, a la sal marina no s’hi afegeixen additius. Per tant, substituir la sal comuna per sal marina ens aportarà nombrosos beneficis.
Alternatives
Hi ha alternatives a la sal per condimentar els nostres àpats . Per exemple, hi ha aliments que són salats a causa de la seva procedència o perquè se’ls ha afegit sal marina.
- Algues: no contenen tant sodi i el iode i els minerals que aporten activen el metabolisme, la digestió i l’energia. Podem remullar i coure els cereals integrals o els llegums amb 5 cm d’alga kombu i no necessitarem la sal.
- Tamari o shoyu (salsa de soja): líquid fosc extret de la fermentació de la soja amb blat, aigua i sal durant uns tres anys. Conté entre un 10 i un 18% de sal marina, és per això que pot reemplaçar per la sal en qualsevol plat: amanides, verdures, llegums, estofats, arrossos, pastes, seitan, tofu…
- Pickles i xucrut: és el nom que reben les verdures que s’han confitat amb sal per tal que es conservin.
- Miso: fermentació de soja i sal marina. La sal s’hi posa principalment per conservar, però el seu contingut en sodi és molt inferior al de la sal. És per això que n’és un bon substitut, ja que una cullerada de miso conté al voltant de 700 mg de sodi, mentre que una de sal en conté 6.500. S’ha d’afegir al final de la cocció, mai bullir-lo, perquè, si no, perd totes les propietats.
- Umeboshi: és una pruna (ume) fermentada en sal i ortiga vermella (shiso). La pasta es pot barrejar amb l’arròs o la verdura, o se’n poden fer condiments amb oli, all i julivert o bé amb tamari i oli.
- Sal de sèsam (gomasio): barreja de sal marina i sèsam torrat molt idònia per condimentar amanides i verdures.
- Espècies: ajuden a donar sabor i a no dependre tant de la sal.
- Peix i altres aliments marins: contenen sal marina.
Nota: és important que tots aquests productes continguin sal marina i siguin de producció ecològica per, així, assegurar-nos l’obtenció de totes les seves propietats.
Fonts
- Cuevas, Olga. El equilibrio a través de la alimentación
- Pérez-Calvo, Jorge. Nutrición energética y salud
- http://jama.ama-assn.org
- http://archinte.ama-assn.org
Àurea Llorens
[email protected]
20 de juliol 2011
