És un trastorn que afecta el 20-40% dels nens de menys de tres anys. L’insomni autèntic és molt poc freqüent i ha de ser objecte d’estudi per part d’un pediatra. Normalment els problemes són que el nen no vol anar a dormir, li costa adormir-se o es desperta molt i sovint però normalment recupera la falta de son durant el dia.

trastorns son-730

Quina és la fisiologia del son?

Un cicle de son té dues fases i dura aproximadament 90 minuts. La primera fase és un son tranquil, que dura aproximadament 60-75 minuts, i després ve una segona fase d’un son paradoxal, que dura entre 15 i 20 minuts i s’associa a signes de son profund i signes de despertar ràpid (moviment dels ulls, respiració irregular…). És en aquesta fase en què hi ha erecció del penis i els somnis. Després de cada cicle, hi ha un despertar breu i comença el cicle següent. En una nit hi poden haver de tres a cinc cicles, és a dir, de tres a cinc despertars.

El son es modifica molt ràpidament durant l’etapa de creixement del nen, i el nombre de despertars va disminuint. El son del nadó es fragmenta en períodes de 3-4 hores, tant de dia com de nit, i la durada del cicle del son és curta, aproximadament de 50 minuts. A partir dels 9-12 mesos, l’estructura del son ja s’assembla molt a la de l’adult, el son és molt més profund i estable en les primeres 4 hores del son. A partir dels 5 anys hi pot haver terrors nocturns i somnambulisme.
Que hi hagi un bon ritme dia-nit depèn del ritme circadià. Hi ha nens en què això passa fàcilment, però en altres casos potser cal un entrenament. La bona relació entre mare i fill, la regularitat dels àpats, del joc, del passeig, les hores de migdiada, l’hora d’anar a dormir i de llevar-se al matí poden ajudar a fer que aquest ritme sigui el correcte.
Sempre que hi hagi problemes per dormir, cal reordenar les hores de son de dia perquè s’acostin a les que li corresponen per edat: així doncs, un nen de 6 mesos ha de fer tres migdiades –al matí, al principi de la tarda i al final de la tarda–; entre els 9-12 mesos, només dues –al final del matí i al principi de la tarda–; i entre els 15-18 mesos, només una al principi de la tarda. Aquesta migdiada hauria de desaparèixer al tres anys. Si fa migdiada més enllà dels 6 anys ens ha de fer pensar en falta de son o en una hipersòmnia.

Procés evolutiu del son

  • 0-3 mesos: Dorm de 16 a 17 hores diàries. Distribució dels períodes de son i vigília al 50%. Relació entre el son i l’alimentació.
  • 3 a 6 mesos: Dorm aproximadament 14 hores diàries: de 9 a 10 hores nocturnes i unes 4 o 5 hores diürnes.
    6 a 9 mesos: El son varia de 13 a 15 hores diàries. Dormen dues migdiades (1 o 2 hores). Disminueix el vincle entre son i aliment. Reapareix el plor nocturn.
  • 1 a 3 anys: Expressa idees, dóna ordres i fa preguntes. Més control del cos.
  • Preescolars: Dormen 11 a 12 hores a la nit. En general deixen de fer migdiada.

Algunes de les causes d’una “mala nit” són les següents:

  1. Condicionants anormals a l’hora d’anar a dormir. Mai s’ha posat despert al llit i mai s’ha adormit sol; o bé és incapaç d’adormir-se sense el biberó, sense el xumet, sense ser gronxat, passejat o a coll. Normalment el son abans de mitjanit és molt estable però hi ha despertars freqüents entre les 12 i les 5 del matí. El problema no són els despertars, que són fisiològics, sinó la incapacitat del nen de tornar-se a adormir sol, que reclama els mateixos condicionants que necessita per adormir-se.
  2. Un excés de líquid nocturn. El nen normalment pren pit o biberó cada cop que es desperta; això multiplica els despertars per la consegüent distensió de la bufeta urinària. A més, com que el nen menja de nit, durant el dia no té gana. Si s’acostuma a menjar o a jugar de nit ho considerarà una rutina més, perquè encara no té el ritme dia-nit completament establert.
  3. Absència de límits: A partir dels dos anys, el nen afirma la seva autoritat i alguns pares tenen “por” de dir que no per evitar plors durant la nit, despertar els veïns o germans. La majoria de vegades aquest “no” va lligat a un sentiment de culpa per ser fora tantes hores. Però no negar mai res ni posar límits també és anguniós per al nen i condueix a una mala instal·lació del ritme dia-nit.

nen plorant-730

Recomanacions:

Alguns de vosaltres deveu estar pensant que el vostre fill dorm tota la nit tot i que l’heu gronxat, adormit a coll, posat el xumet… Això també és possible, però avui intentarem donar consells als pares que ja fa massa mesos que no dormen. Això no vol dir que no s’hagi de dormir amb el nen, fer collit o adormir-los a coll, però quan el cos diu prou cal prendre mesures.

  • La primera pot ser reorganitzar els horaris i el temps de la migdiada durant tot el dia, i llevar-se i anar a dormir a unes hores fixes.
  • Establir un ritual abans d’anar a dormir i afavorir un objecte de transició (una nina, una manta…), però intentar que el nen aprengui a adormir-se sol, sense xumet (si no el sap trobar sol quan li cau) pit ni biberó. Si se sol despertar sovint durant la nit, ens hi podem acostar i acaronar-lo perquè no se senti sol. Una cosa molt important és procurar no augmentar el nombre d’intervencions nocturnes, de manera que a poc a poc s’acostumi a dormir sol.
    Quan són nens més grans, es pot endarrerir l’hora d’anar a dormir fins que tinguin força son, però seguir despertant-los a l’hora que toqui al matí.
  • Anar disminuint progressivament la quantitat de líquids de la nit. Un bebè de 6 mesos no té cap necessitat de menjar durant la nit.
    De vegades hi ha dificultat de separació mare-fill o problemes de parella, i llavors cal buscar un terapeuta perquè ens ajudi.
  • Que l’hora d’anar a dormir no sigui una obligació ni un càstig, sinó que l’hem de considerar un moment tendre d’intercanvis d’amor i carícies, una activitat positiva necessària per créixer i estar en forma l’endemà. En nens més grans que no tenen límits o que van al llit dels pares, cal aprendre a posar límits. És bo que abans d’anar a adormir els expliquem que cada cop que vinguin a la nostra habitació els tornarem a acompanyar al seu llit tantes vegades com calgui.
  • Adoptar una actitud educativa ferma, però no rígida. Vigilarem els horaris i anirem fent petites modificacions fins a arribar al nostre objectiu. No obligarem a deixar bruscament el joc sinó que li farem saber que ha d’anar recollint perquè al cap de poc (per exemple, quan soni un despertador o quan s’acabi una cançó) ja anirem dormir.
  • Intentar entendre aquestes dificultats de son. Abans d’anar a dormir evitarem jocs que excitin, vigilarem la temperatura, el soroll, la llum; intentarem que la seva habitació sigui confortable i si fa falta hi farem activitats agradables durant el dia.
  • Si té por de la foscor li deixarem un punt de llum.
  • Si hi ha problemes a l’escola o temes que l’angoixen, en podem parlar durant el dia per intentar trobar-hi solucions.
  • Els rituals de l’hora d’anar a dormir solen ser força tranquil·litzadors per al nen. L’acompanyarem amb un conte, explicant alguna anècdota d’alguna estona que hem passat plegats, amb la condició que, quan marxem de l’habitació, el nen encara estigui despert.

A més de tenir cura de l’alimentació, l’homeopatia o les flors de Bach ens poden ajudar a regular el son

Què més podem fer?

  • Els tractaments amb homeopatia o flors de Bach poden ajudar en aquest canvi.
  • Cuidar l’alimentació.
    – Abans d’anar a dormir, fer una infusió calenta de camamilla amb endolcidor natural.
    – Bany calent amb essència de lavanda. O posar essència de lavanda als llençols o coixí.
    – Preparar un suc concentrat de poma tebi o bé una beguda d’amasake.
    – Reforçar el sistema nerviós augmentant els aliments que aportin vitamina B, com cereals integrals, algues, llegums, sèsam, ous, pickles…).

– Practicar una alimentació equilibrada i natural, sense sucres, productes refinats ni estimulants.
– Sopar dues hores abans d’anar a dormir i evitar proteïnes animals i productes amb excés de greix (fregits…), que carreguen el fetge.

Article escrit per:

bonamusa-200Anna Bonamusa Ventura

Pediatra-homeòpata

Coach en alimentació natural i energètica

alonnisos12@gmail.com