Menjargirl with apple. la fruita després dels àpats no és recomanable, perquè fermenta i entorpeix la digestió dels altres aliments que hem pres abans. El millor moment del dia per gaudir de la fruita i aprofitar-ne les propietats és entre àpats, a mig matí o a mitja tarda.

Per garantir al màxim les propietats organolèptiques, cal que la fruita siguin ecològica i de temporada. Així sabem del cert que ha estat recollida en el punt òptim de maduració, que li dóna el gust i dolçor que ha de tenir. Generalment, la fruita convencional és molt àcida, ja que ha estat guardada en cambres frigorífiques, i un cop a fora madura de cop i volta.

A l’estiu, que és quan tenim més varietat de fruita, és el moment de potenciar-ne el consum. En canvi, si a l’hivern tenim verdura per dinar i sopar, podem reduir el consum de fruita en la dieta habitual de l’infant; de fet, directament en trobem menys.

Des que l’infant té sis mesos fins que compleixi un any podem fer compota, suc, puré o començar amb talls petits de fruita perquè la tastin. Podem començar introduint poma, pera, plàtan, i també préssec o albercoc sempre que el rentem, el pelem i el tornem a rentar!

A partir de l’any, la rentarem i la tallarem a una mida que li vagi bé per agafar-la amb les mans. Val més esperar als divuit mesos per donar fruites vermelles, ja que són més al·lergògenes.

Sempre que sigui possible, el més adient és tallar-la just quan se l’hagin de menjar, ja que la fruita tallada de fa massa estona s’oxida molt i aquest fet comporta una pèrdua de nutrients i un canvi de color. Això últim pot fer que l’infant no l’accepti bé, perquè, quan mengem, ho fem moguts per diferents sentits i la vista n’és un de molt important.

Deixarem tota o bona part de la pela, ja que és on s’acumulen la majoria de nutrients. Si preparem una poma sense pelar, podrem veure el color (vermella, verda…), sentir com cruix (la textura de la pela és més fibrosa, i la part de dins, més tova) i tindrem una colla més de nutrients. Si la fruita és convencional, la pelarem.

Compartir la preparació, és una bona manera de començar a fer boca.

Amb aquest tastet de fruita pretenem que l’infant conegui, a través de l’experiència sensorial, el que està tocant i menjant, les diferents fruites i les propietats que tenen (color, mida, forma…).

Què ens aporta la fruita? Doncs hidrats de carboni (la gran majoria assimilables de manera directa, ja que són glucosa i levulosa), aigua fisiològica (entre un 80% i un 90%), sals minerals i moltes vitamines (sobretot la C), cel·lulosa (que afavoreix el trànsit intestinal) i àcids orgànics.

La fruita té un paper molt important en aquest tastet. N’és l’aliment protagonista i l’infant l’ha de gaudir; per tant l’objectiu és el plaer de menjar fruita. Desenvoluparem el sentit del gust i afavorirem el desig de tastar aliments nous.

Preferim no determinar quantitats: durant la introducció alimentària el que volem desenvolupar són el sentit del gust, el plaer d’alimentar-se i el desig per tastar aliments nous. Per això val més no barrejar fruites, sobretot en el cas dels purés; volem que les puguin conèixer i reconèixer una per una.

L’infant experimenta i coneix el món que l’envolta a través dels sentits i de l’acció. Comencem, doncs, a gaudir del tastet de fruites i acompanyem-lo a viure aquesta experiència tan positiva per al seu creixement i la seva relació amb el món i els altres.

 

 

Nani Moré
Nani Moré