Conclusions

1. Sí que és cert que molts aliments moderns estan renyits amb la nostra constitució genètica i que l’evolució de la nostra espècie no es correspon amb l’evolució que ha patit l’alimentació i que, a més, no són gaire adients per a la salut. En pocs anys han aparegut nous aliments i substàncies als quals el nostre codi genètic encara no ha tingut temps d’adaptar-se. Tot això ho estudia la genòmica nutricional, que engloba la nutrigenètica i la nutrigenòmica, dues ciències que tenen com a objectiu elaborar recomanacions sobre els riscos i beneficis de dietes concretes o de components dietètics aïllats per a cada persona (nutrigenètica) i analitzar l’efecte dels nutrients en l’expressió i resposta dels gens (nutrigenòmica).

2. El que és clar és que molts aliments de la dieta occidental han estat processats i refinats, la qual cosa implica que un bon nombre de nutrients originals s’han perdut durant el procés de manipulació. Per altra banda, els aliments industrialitzats incorporen substàncies que podrien actuar desfavorablement sobre la salut: additius, greixos de baixa qualitat, plaguicides i altres substàncies potencialment tòxiques. Tots aquests canvis nutricionals provoquen un “estrès immunitari”, fet que comporta l’aparició de molts problemes d’al·lèrgies i d’intoleràncies alimentàries.

3. Sempre que busqueu modificar els hàbits, abans de seguir dietes de moda demaneu assessorament a un especialista. Els llibres no personalitzen mai la dieta, i, per tant, no s’adapten a les necessitats individuals de la persona. El mateix passa amb els articles d’opinió. Per tant, sempre que vulgueu millorar l’alimentació, demaneu assessorament professional.

Una altra dieta de moda atrau la curiositat dels més atrevits, sobretot dels esportistes. Es tracta de la “dieta paleolítica” o “de les cavernes”, basada en el que menjaven els nostres avantpassats de l’edat de la pedra: molta proteïna animal (carn i peix), molta fruita i verdura, poc o gens cereal integral, ni lactis ni llegum. Els esportistes que l’han seguida es noten amb més energia, amb un pes més adequat per a la seva disciplina, i també veuen una millora significativa del rendiment esportiu… Això mateix és el que ens comentava l’ultrafondista Xesc Terés en l’entrevista de fa unes setmanes per al nostre web.

La teoria de la dieta paleolítica

La dieta paleolítica es basa en la idea que l’home modern no està adaptat genèticament als aliments processats i als nous sistemes d’alimentació. El seu creador, el metge Loren Cordain, especialista en genètica, defensa el consum d’aquells aliments que l’home de les cavernes menjava, com fruites, nous, arrels i alguns vegetals, i exclou tot el processat o refinat, els lactis, la sal i els grans. L’autor del llibre La dieta paleolítica afirma que gairebé tots els problemes de salut actuals són conseqüència directa del que mengem, i per aquest motiu les seves investigacions se centren en el que menjaven els nostres antecessors del paleolític. A més, també conclou que els nostres gens antics no estan adaptats als aliments nous de la societat actual; de fet, no hi ha hagut cap canvi significatiu en el genoma humà en els últims 10.000 anys.

Consideracions de la dieta paleolítica segons el CAR de St. Cugat

“El fet que molts esportistes es notin amb més energia en un inici es deu principalment a la disminució de sucres, greixos saturats i en l’increment dels vegetals i les elaboracions senzilles. Per tant, en general es milloren els hàbits nutricionals que tenien abans els esportistes al mateix temps que es gaudeix d’un confort digestiu”, segons afirma Saioa Segura, del Departament de Nutrició del CAR de St. Cugat. Per altra banda, aquesta dieta recomana de fer esport en dejú, que, segons el Departament de Nutrició del CAR, només té interès en activitats de molt baixa intensitat que persegueixin optimitzar el metabolisme dels greixos.

En el cas d’entrenar altes intensitats, tal com comenta el Departament de Nutrició del CAR, el rendiment dependrà de les reserves energètiques disponibles al fetge i al múscul, que determinaran la claudicació quan no siguin suficients. La conseqüència principal de la reducció dels carbohidrats, principal font energètica, serà la baixada del rendiment en activitats d’intensitats moderades i elevades i el catabolisme proteic, amb la consegüent situació de cetosi. Per tant, des del CAR recomanen sempre ajustar la ració calòrica a les necessitats individuals i mantenir la participació equilibrada en proporcions de tots els grups d’aliments, respectant les racions diàries aconsellades. Un bon referent són les recomanacions de la SENC, la piràmide d’alimentació saludable del 2004, que proposa ajustar la ració calòrica a la composició corporal i a l’entrenament, tenint molta cura de la hidratació.

Consideracions de la dieta paleolítica des de l’AEDN, l’Associació Espanyola de Dietistes i Nutricionistes

Maria Manera, dietista-nutricionista i responsable de Comunicació i Formació Científica de l’AEDN (Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes) Grup de Revisió, Estudi i Posicionament de l’AEDN (GREP-AEDN), engloba aquesta dieta dins el paquet de les moltes altres “dietes miracle” o “dietes exòtiques” que apareixen diàriament als mitjans per atraure l’atenció del lector. Com sempre, les recomanacions de l’AEDN per a la població general es basen a seguir una dieta essencialment rica en aliments d’origen vegetal com hortalisses, fruites, pa, arròs, llegums, pasta, fruita seca i oli d’oliva, acompanyada de petites porcions d’aliments d’origen animal com ara peix, ous, carns o lactis, procurant que existeixi varietat en tots ells. També aconsellen que hi hagi una gran presència d’aliments frescos, però moderant, en la mesura del possible, els aliments precuinats, la brioixeria, els refrescos, els embotits…

Jordina Casademunt

Nutricionista i especialista en comunicació en salut

  @Jordinacasa   @jordinacasa
Jordina Casademunt

Demana cita amb la Jordina Casademunt a La Consulta
936 338 063 Correu electrònic