Agustí Puig, pintor
“No vaig tastar la carn fins als 7 o 8 anys”
Fotos: Sergi Garnica
El gran públic va conèixer el pintor sabadellenc Agustí Puig arran de Vicky Cristina Barcelona, film pel qual va cedir algunes de les seves pintures i en què va assessorar Penélope Cruz i Javier Bardem. La seva obra, però, ja era respectada a tot el món molt abans de Woody Allen. Com a pintor, reflexiona sobre el paper de l’home en la societat, la superpoblació i l’angoixa que tot plegat genera en els individus. Avui, però, no ens parla de pintura, sinó de la seva manera com s’alimenta.
Tinc entès que la teva mare era vegetariana.
La meva mare tenia problemes de salut i a casa hi vivia el seu germà, que li va recomanar que canviés l’alimentació i li va fer llegir alguns llibres del doctor Ferrandis i del professor Capo.
El professor Capo! Aquest va ser un dels pioners del naturisme!
Recordo que una vegada vaig acompanyar la meva mare a un visita. S’havia exiliat i vivia en un pis molt “cutre” a Perpinyà. Jo devia ser molt petit, però tinc aquesta imatge: recordo una cosa molt lúgubre, unes cortines fosques i una petita habitació, tota plena muntanyes de revistes, amb un fogonet i una tetera… semblava Merlí. [Riu].
I li va anar bé, aquesta dieta?
Sí, sí, li va anar molt bé. I ja et dic, a mi em va educar en la dieta vegetariana molts anys. No vaig tastar la carn fins als 7 o 8 anys. Teníem un pati i em banyava en aigua solellada, que en deien, i anava tot el dia despullat. A casa sempre hi havia amanides per dinar i moltes verdures i per esmorzar sempre hi havia suc de llimona o taronja i molta fruita. Sobretot, aigua amb llimona en dejú, en especial si estaves malalt. Jo encara ho faig.
I ara, com menges?
Menjo de tot, normal, l’únic que passa és que intento cuidar-me. A més, la meva dona és metgessa i està molt interessada en temes de nutrició. Intento menjar el mínim de sucres, menjar ecològic sempre que puc, en especial, la carn. Per esmorzar em faig un suc de llimona i després prenc una mica llet de soja amb flocs de civada, i prenc Oliovita, que és omega-7. Això em va molt bé. Per dinar començo amb una amanida i procuro menjar de tot.
“Amb això de la salut t’has de buscar un regleta que et funcioni”
El professor Capo
Nicolás Capo va ser un dels pioners de la medicina naturista a Espanya i a Europa. Va néixer a Montevideo el 1899 i, quan tenia 16 anys, una malaltia greu el va portar a interessar-se per la relació entre l’alimentació i la salut. Es va instal·lar a Barcelona i després de la Guerra Civil és va haver d’exiliar França. Va ser el creador de la trofología o ciència de l’alimentació i va ser molt radical en els seus plantejaments. També va ser el precursor de l’higienisme. El professor Capo va editar la revista ¡Cúrate!, que després es diria ¡Regenérate! En total va escriure una vintena de llibres de molt d’èxit a França, Itàlia i Espanya, com Mi método del limón o Mis observaciones clínicas sobre el limón, el ajo y la naranja. Molts dels seus consells han estat superats, però n’hi ha una bona colla que continuen plenament vigents.
Sucre has dit que en prens poc. I cafè?
Sucre, no, és molt cancerigen. A casa el sucre ja no hi entra. Cafè, sí. També mirem d’equilibrar el que mengem: si hi ha bistec, ens hi posem farigola, romaní, cúrcuma i pebre –per potenciar l’efecte de la cúrcuma…
Ara que parlem d’ingredients, a casa de ma mare sempre miràvem la taula de compatibilitats del doctor Capo. Per exemple, si volies magranes i després castanyes, buscaves a la taula a veure si eren compatibles: hi posava regular, buena, mala… Segons la taula no s’han de barrejar hidrats, tampoc: si menges arròs no mengis pa.
I segueixes fent-ho?
És que m’hi van acostumar! Algun dia faig excepcions, però són coses que et queden marcades. És com el suc de llimona.
I t'ho notes en la salut?
No… normal. Fa temps que no em faig cap anàlisi. L’última vegada em van trobar el colesterol alt, però a casa això sempre ho havíem tingut, la mare i el pare també l’hi tenien. Ara, els dos van morir amb 90 i escaig! Això del colesterol… cada vegada rebaixen més la quantitat mínima i van entrant més medicaments.
Que no ens senti la teva dona, que és doctora!
I ara, i ara! Ella és farmacòloga i ha treballat molt els efectes adversos dels medicaments. Sempre em diu que em prengui el mínim de medicaments. T’arreglen una cosa i te n’espatllen una altra.
Trobes relació entre la manera com menges i la teva feina?
No hi havia pensat, però suposo que tot està interrelacionat: el que t’envolta, on vius, el que menges, el que respires, els amics que tens… d’alguna manera, tot influeix.
Prens làctics?
Només quefir, per sopar. Però de llet fa molt de temps que no en prenc. La meva dona m’ho va desaconsellar. La llet, si fos de vaca que pastura, encara. Si poguésssim menjar carn d’animals que pasturen, encara, però és que mengem carn que menja pinso. La carn hauria de ser vegetal de segona mà, herba concentrada. Com que no és així, és millor menjar llegum i peix blau.
Amb això de la salut t’has de buscar un regleta que et funcioni. Hi ha tantes coses que afecten. Vas al dentista i potser et posa uns empastaments que et fan mal, o no. Amb el telèfon mòbil també passa el mateix: és perjudicial o no? Després hi ha la contaminació…
Esclar. Hi ha coses que podem controlar i d'altres, que no.
Jo em cuido amb l’alimentació, com que ja tinc aquesta tradició… Sobre això que dius, vaig a córrer tres cops a la setmana amb un amic que és pneumòleg i sempre explica que li ve gent amb problemes dient: “Si jo fumo poc!” .Tothom ho sap que fumar fa mal! És obvi! Si fas exercici, et cuides una mica amb el menjar, si no fumes…, sí, pots tenir mala sort,però tens menys números que et toqui la loteria. En canvi, si no fas res de tot això, la grossa et tocarà segur!
Adam Martín
amartin@etselquemenges.cat
Periodista
10 d'octubre 2011