Bigas Luna, Director de cinema
"El símbol de la riquesa no és un un lingot d’or, és una llavor”
Fotos: Sergi Garnica
Em quedo amb aquesta impressió: Bigas Luna és un savi. Diré més: és un slow savi, amb una saviesa que ha anat fent xup-xup durant els anys, macerada per l’experiència i una ment extraordinàriament oberta i curiosa. Quan parla de l’alimentació és vehement i apassionat i en el seu discurs sobre el menjar apareix amb insistència un terme molt nutritiu: ‘felicitat’. Mentre prenem un tè Rooibos al Cafè de l’Òpera de Barcelona cita amb entusiasme llibres i autors que ha llegit, però sobretot es cita a si mateix, parla d’allò que ha descobert amb les seves mans i els seus cinc sentits plantant verdures al seu hort. Això li permet deixar anar sense rubor perles absolutament sorprenents i meravelloses en el fons, com “si li parles a les bledes, creixen més i millor”.
D’on surt el teu interès per l’alimentació sana?
Fa 10 anys vaig conèixer un grup de gent magnífica que són ecologistes i em vaig interessar pel menjar. I amb la seva ajuda faig un hort per consum propi. I descobreixo tot un món, la cura per les llavors, pel producte, la preocupació pel maltractament als animals… i començo a gaudir-lo molt. Em canvia la vida. És com aquella dita xinesa: “Si vols ser feliç unes hores, emborratxa’t; si vols ser feliç un dia, mata un porc; si vols ser feliç unes setmanes, fes un viatge; si vols ser feliç uns mesos, troba una bona parella; i si vols ser feliç tota la vida, tingues cura del teu hort”. En el meu cas és veritat.
“No mengis res que no sapigues què és, d’on ve i què conté”.
Refundar la humanitat
La seva passió pel cinema i per l’ecologia es troben en el seu últim projecte. Bigas prepara ‘Segon origen’, una adaptació d’alt pressupost –10 milions d’euros— del ‘Mecanoscrit del segon origen’ de Manuel de Pedrolo. “La primera part de la pel·lícula us encantarà. Coneixem el pare de l’Alba, que és un ecologista radical i que, entre d’altres coses, ensenya a la seva filla a plantar un hort”. Posats a refundar la humanitat sencera, mirem de fer-ho sobre uns nous valors.
En quin sentit et canvia la vida?
Començo a descobrir els rituals del menjar, l’estimació a la terra, etc. Un dia un músic que vaig conèixer a València em va explicar que el seu cunyat feia uns tomàquets boníssims i em va enviar un CD amb la seva música on hi havia enganxat un sobret amb unes llavors. Vaig estar a punt de llençar-lo. Però en comptes d’això, vaig fer un planter. I em va donar 22 quilos de tomàquets! Aquell dia vaig descobrir que el símbol de la riquesa no és un lingot d’or, és una llavor.
L’home que va descobrir al món actors com Jordi Mollá o Ariadna Gil, acabava de descobrir el valor d’un bon tomàquet collit en el punt exacte de maduració. Els anys següents, l’hort va anar creixent de forma directament proporcional als seus coneixements, amb l’ajuda d’un llibre clàssic en la matèria, ‘El huerto familiar ecológico’, de Mariano Bueno: “tinc dos exemplars: un a l’hort i un casa”. I fa cinc anys, Bigas va obrir ‘Pan, vino y chocolate’ , un petit colmado verd, que diu ell, amb productes ecològics, servei de dietista i fins i tot un acupuntor. La botiga la trobareu a Torredembarra: “Vaig voler que no fos en una gran ciutat, perquè els preus també fossin ecològics”, explica.
I com va la botiga?
Molt bé. La idea és fer feliç a la gent. Tenim un hort propi i la venda per internet ens comença a funcionar. I venem ous de gallines felices. Jo crec molt en un personatge que es diu Masaru Emoto —per cert, passa’m la teva adreça que t’he de regalar un llibre—. Aquest aquest home parla de la consciència de l’aigua. I jo he provat les seves teories al meu hort: he plantat bledes, les mateixes, i amb unes hi hem parlat i amb les altres no i aquelles amb les que hem parlat han crescut més i millor. Un camí de futur en el món de l’alimentació és l’estimació que poses en allò que fas.
Això és absolutament contradictori amb la forma com s’alimenta el 90 % de la població, a base de productes processats, refinats, fets per una màquina… No té res a veure.
Cadascú fa l’opció que vol. Però si toquem el tema dels animals, em sembla brutal el que està passant. Això que a les gallines els tallin el bec quan neixen… Diuen que ho fan perquè es barallen. És clar! Si a tu et posen en una gàbia amb cinc persones més i no et pots moure, et tornes boig. I també hem de desconfiar de la publicitat sobre aliments. Hem arribat al punt que una marca de llet et regalava la hipoteca! Què deu ser, aquesta llet? La inversió que fan en publicitat és tres vegades el producte. Quina és la qualitat d’aquest producte?
I com s’alimenta Bigas Luna?
Menjo molt poca carn, pernil de porcs feliços –somriu—, pocs làctics, sucre mai (Bigas Luna és diabètic) i em cuido molt menjant. Un cafè al dia i bàsicament bec tès biològics, sempre porto a sobre un termo amb tè. I dino amb tè. I mitja hora abans de dinar, seguint el consell d’un metge, em prenc un tè i una poma. Menjo cada tres hores, molta verdura. Com diria Michael Pollan: menjo menjar, bàsicament vegetals i no gaires.
De les coses que tinc a la botiga, un 90 per cent he anat a veure com les fan o sé com les fan. Sempre dic: no mengis res que no sapiguis què és, d’on ve i què conté.
“Un camí de futur en el món de l’alimentació és l’estimació que poses en allò que fas”.
Et trobes millor ara que fa uns anys?
Em trobo infintament millor. Perquè he descobert el plaer de cuidar-se.
La implicació de Bigas amb el menjar és tan gran que ha fet exposicions d’art com ‘Ingestum’ a l’Institut Valèncià d’Art Modern (IVAM) i també organitza sopars, ‘Las cenas de Bi’, on fa de mestre de cerimònies i explica d’on venen els productes que els comensals estan menjant. Ha passat de ser un nen obès, sobrealimentat per una mare que pretenia espantar els fantasmes de la posguerra amb els sacsons del seu fill, a ser pràcticament un gurú de l’alimentació sana.
I intentes convèncer la gent que canvïi la seva forma d’alimentació?
No, crec que és una opció de cadascú. Però de tant en tant els llenço pastanagues, perquè piquin. Tinc diabetes tipus 2, com un amic meu, i li dic: “Ets un tio intel·ligent, tens un malaltia que si la cuides no és res, i si no la cuides és terrorífica”. L’estic evangelitzant una mica.
