EL CONVIDAT

“Allò que menges afectarà els teus néts"

Fernando Gómez-Pinilla, neurobiòleg i professor d’UCLA

14 de febrer 2012 per Núria Coll
D2 D4 D7 D1 D3

Fotos: Sergi Garnica

El doctor Fernando Gómez-Pinilla és professor i investigador a la Universitat de Califòrnia (Los Ángeles). El científic xilè va visitar Barcelona ara fa dos estius per impartir un curs a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. Fa molt temps que coneixem els seus estudis i com que aquest 2012 no té previst viatjar a Catalunya, a etselquemenges hem cregut que valia la pena entrevistar-los a través de l’skype. 

Expliqui’m amb què treballen ara mateix que relacionin l’alimentació i la salut?

Estudiem l’epigenètica, canvis dels gens que potencialment es poden heretar, que poden passar d’una generació a una altra. Hem trobat que hi ha certs tipus de menjar que poden promoure canvis epigenètics.

O sigui que a partir del que mengem, els gens es poden transformar? 

Sí. Sens dubte. El que menges tu o menjo jo pot afectar els nostres néts.

De debò?

Sí, sí. Hi ha hagut estudis a la població. Ho estem veient molecularment. Estem descrivint que cert menjar pot canviar els gens, i l’activitat física també.

Quins són els riscos que poden tenir els nostres néts per la manera com mengem avui?

El menjar ràpid o el que té molts greixos saturats i molt sucre poden produir casos de diabetis i obesitat en els nostres néts, però també ajuden a desenvolupar malalties psiquiàtriques. Estem experimentant amb animals al laboratori i veiem clarament que una mala alimentació augmenta el risc de tenir depressió. L’alimentació i l’exercici modifiquen sistemes moleculars del cervell que tenen relació directa amb la salut mental; per exemple, la proteïna BDNF (factor neurotròfic derivat del cervell), que modula la transmissió d’informació. Aquesta proteïna es veu afectada pels tipus d’aliments.

És molt nou, aquest discurs! 

Sí, i molt excitant. Estem descobrint els mecanismes pels quals això pot passar. De fet, té sentit! La salut de la nostra societat està afectant la societat futura.

Fernando, vostè viu als Estats Units, on milions de persones no cuiden l’alimentació. Així, com podem prendre consciència de la societat futura?

La gent no té coneixement dels riscos que poden patir.

Controlar l’addició de menjar

La gent menja per alliberar estrès, i això és un cercle viciós, perquè a llarg termini el menjar et genera més estrès. Hi ha una ansietat de menjar i recomanaria que, quan vulgueu menjar alguna cosa, paréssiu i us preguntéssiu  si teniu gana; i sovint no es té gana. I això resulta. S’ha de controlar el cervell. Si no tenim cap control del cervell, estem perduts. I també hem de planificar. Planificar la quantitat i la qualitat del menjar que ens disposem a menjar. El menjar històricament està lligat a la cultura i, per això, és molt difícil canviar certs hàbits i està molt lligat al sentit del plaer.

“La gent no treu partit als aliments! I és una llàstima.”

Sí? Ara som una societat molt informada, sobretot a Occident!

La gent no pren consciència del seu estil de vida inadequat, perquè els efectes són lents; no són d’un dia per l’altre.

I, a més, hem d’afegir l’escepticisme que hi ha entre els metges i terapeutes. Molts et diuen: “No em vinguis amb el discurs que l’api cura”. Molts professionals de la salut no volen ni sentir a parlar del poder curatiu dels aliments.

És que el problema és que s’ha abusat del coneixement. Hi ha gent que exagera massa i hi ha coses que es malinterpreten. No hi ha res que curi d’un dia per l’altre. Si menges api o peix, l’endemà no seràs diferent. Els canvis són lents i l’experimentació d’animals que nosaltres estem fent ens demostra que els canvis es produeixen al cap de moltes setmanes. Però és important, perquè, sense cap mena de dubte, hi ha un efecte!

També hi ha un discurs molt recurrent que diu que no pot ser que siguin tan dolents alguns aliments que venen al supermercat, perquè passen inspeccions, i que, si fossin nocius, les autoritats no permetrien comercialitzar-los.

Sí. Hi ha molts interessos polítics, però, mira, hi comença a haver canvis. A Dinamarca, fa poques setmanes, s’estan aprovant lleis molt semblants a la llei del tabac d’aquí als EUA, i és que es cobren impostos pels aliments amb més greixos.Els països es gasten molts diners per curar malalties com la diabetis, i és normal que busquin solucions. En general, a més, el menjar dolent és el més barat.

A Harlem mateix he vist més obesitat que al centre de Manhattan, i ho vaig associar amb el nivell econòmic de les famílies…

Sí. De fet, els Estats Units són el número u en el rànquing mundial en obesitat. L’estil de vida, l’augment de restaurants de menjar ràpid i el fet que la gent deixi de cuinar a casa ho estan promocionant.

Quins aliments ens van bé per al cervell?

Se sap que els omega-3 són molt bons per al cervell, per prevenir morts prematures per ictus o infarts, per exemple, però és molt important mirar l’origen del peix. A Alaska, el peix està menys contaminat que d’altres. Un altre problema és el peix de piscifactoria, l’anomenat farm fish. El contingut nutritiu del peix de fàbriques és pitjor que el del mar.

Quin és el millor peix pel que fa a omegues?

El salmó. Té cinc vegades més omega-3 que d’altres. Però, com dic, hem de mirar molt bé l’origen i pensar que, com més petit és el peix, menys contaminat està. Per tant, les sardines, per exemple, són una bona opció, perquè són nutritives i estan menys contaminades.

Hi ha una gran preocupació per la memòria. Els aliments ens poden ajudar a preservar-la?

Hi ha un concepte conegut en neurologia i psicologia que és la “reserva cognitiva”: el cervell és com un banc que guarda capacitat cognitiva. Hi ha aliments que augmenten la capacitat cognitiva i que són capaços de protegir baixades cognitives d’algun període de la nostra vida, com l’etapa de l’envelliment. En canvi, si tens poques reserves, això pot ser un factor de risc d’una baixada cognitiva forta o el desenvolupament de malalties greus com ara l’Alzheimer.

Menjar nous serveix?

Sí, i tant! Perquè també tenen omega-3.

I l’àcid fòlic? 

Sí, també. És part d’una vitamina molt important per a la part energètica del cervell i per a la regeneració cel·lular. En quantitats molt elevades, però, pot tenir efectes negatius.

Quins aliments contenen àcid fòlic?

Els espinacs. Però també es poden prendre complements d’àcid fòlic. Ara bé, si menges aliments saludables, no és necessari prendre complements.

Hi ha molta gent que pren molts complements!

Hi ha una indústria de complementació bestial a tot el món, i hi ha molta gent que prefereix una píndola que no pas seguir unes pautes alimentàries.

Hi ha gent que menja malament i que pren complements? Pensava que la persona que pren complements es cuida molt!

Als Estats Units hi ha una gran moda de prendre’s comprimits, i potser després se’n van a una cadena de menjar de les que dèiem abans. Saps què passa? Que la gent no treu partit als aliments! I és una llàstima.

Quina gran frase doctor! 

[Riem]

 

 


Núria Coll

Núria Coll Directora d'etselquemenges
ncoll@etselquemenges.cat
http://www.nuriacoll.cat
14 de febrer 2012

Comentaris
Cercador
Altres convidats

tornar  —  amunt