Tots els cosmètics, tant els convencionals com els biològics, estan formats per tres categories d’ingredients: l’excipient, format per aigua més oli, que permet que la pell absorbeixi els principis actius; els ingredients actius, és a dir, substàncies que proporcionen l’eficàcia del producte, i finalment additius per emulsionar, estabilitzar, donar color, conservar i perfumar. Fins aquí, tot igual. Però la diferència es troba en els ingredients que componen aquestes tres categories.

En el cas dels cosmètics convencionals, l’excipient està format per aigua i olis minerals derivats del petroli com la parafina i les silicones, que el que fan és “pintar” la pell perquè quedi ben lluent i fina, però sense cap benefici nutricional i sense que pugui respirar; en definitiva, aquests olis el que fan és “ofegar” la pell. La cosmètica bio certificada fa servir olis vegetals o ceres que proporcionen àcids grassos essencials, nutrients, en definitiva, que nodreixen la pell i que permeten absorbir millor els principis actius del cosmètic.

Pel que fa als ingredients actius, la cosmètica convencional fa servir actius naturals i també molècules sintètiques; la bio, matèries primeres d’origen vegetal i, preferentment, biològiques com olis essencials, olis vegetals i aigües florals també anomenades hidrolats.

Finalment, el tercer component són els additius per emulsionar, estabilitzar, donar color, conservar i perfumar. Els cosmètics convencionals porten conservants i antioxidants sintètics com els parabens, fenoxietanol, formaldehids, emulsionants etoxilats (PEG, PPG), colorants de síntesi, perfums de síntesi i agents suavitzants sintètics. En canvi, els ecològics porten un límit d’additius que apareixen en una llista positiva de cadascuna de les certificadores orgàniques i que són d’origen natural.

La Montse de las Fuentes, del departament de comunicació Naturcosmetika ecològica ens explica que els colorants que fa servir LOGOCS (fabricants de les seves marques) són minerals com òxid de ferro, hidròxid de ferro i òxid de titani i mica; en canvi, la cosmètica convencional porta colorants com anilines i azoics, substàncies sintètiques que, com en el cas de l’anilina, actuen a la sang i als nervis i se sospita que podrien produir càncer.

“Els parabens s’acumulen als teixits i imiten l’acció dels estrogens, cosa que malmet la salut”

Els excipients d’un cosmètic

Els excipients d’un cosmètic constitueixen aproximadament el 80% del producte final. En el cas dels convencionals, aquest percentatge està format pràcticament per ingredients sintètics, derivats del petroli. En canvi, en la cosmètica bio, aquest 80% el formen olis vegetals, aigües florals, components que aporten un conjunt de nutrients i principis actius beneficiosos per a la pell. Els cosmètics ecològics poden contenir fins a un 30% de principis actius, mentre que els productes convencionals no en contenen més de l’1%.

Els olis minerals, com la parafina, resulten molt econòmics per al fabricant, però impedeixen que la pell respiri. L’OMS va demostrar que els olis minerals poden acumular-se a l’organisme i comprometre la salut del fetge i d’altres òrgans. També hi ha els olis de silicones (dimeticone, ciclometicone…), que són fàcils d’aplicar però que no són gens biodegradables.

Parabens: conservants controvertits

“Producte lliure de parabens”. Cada vegada trobem més cosmètics que prometen això. Per què destaquen aquesta característica? Els parabens són substàncies químiques molt estables que, en cosmètica, allarguen el temps de vida d’un producte, ja que inhibeixen el creixement de bacteris i fongs. Diferents estudis científics han mostrat que els parabens poden acumular-se als teixits, imitar l’acció dels estrogens i malmetre la salut, sobretot del sistema endocrí i reproductor. Els estudis que s’han fet sobre aquests ingredients no arriben a conclusions clares, i encara no se sap quins efectes tenen a llarg termini.

Parabens que trobem als envasos

  • Paraoxybenzoate de methyle: Methylparaben (E-218) i les seves sals Sodium Methylparaben (E-219)
  • Paraoxybenzoate de ethyle: Ethyleparaben (E-214) i les seves sals Sodium Ethylparaben
  • Paraoxybenzoate de propyl: Propylparaben (E-216) i les seves sals Sodium Propylparaben (E-217)
  • Paraoxybenzoate de isoprpyl: Isopropylparaben
  • Paraoxybenzoate de butyl: Butylparaben
  • Paraoxybenzoate de isobutyl: Isobutylparaben
  • Paraoxybenozate de benzyl: Benzylparaben

De tots els tipus de parabens, els que és preferible que evitem són el butylparaben i l’isobutylparaben. Els que es fan servir més en cosmètica són el propylparaben i el methylparaben. De fet, el 80% dels productes de cosmètica en porten: xampús, condicionadors, suavitzants, cremes hidratants, espumes d’afaitar, gels…

 

Per a més informació:
Associació vidasana
Revista Opcions http://opcions.org/revista

 

Jordina Casademunt

Nutricionista i especialista en comunicació en salut

  @Jordinacasa   @jordinacasa
Jordina Casademunt

Demana cita amb la Jordina Casademunt a La Consulta
936 338 063 Correu electrònic