L´especialista

Inici / L´especialista / Agnès Pérez 12 de setembre 2012

Fulles verdes comestibles dels nostres mercats

Les plantes exerceixen una de les funcions més importants del planeta: proporcionen oxigen a la terra i són indispensables perquè transformen l’energia de la llum del sol en energia química o vital i poden emmagatzemar-la per fer-la servir més tard. Aquesta energia de llum química emmagatzemada, quan els animals i les persones la mengen en forma de plantes, és usada com a combustible.

Les plantes són l’origen veritable de proteïnes, carbohidrats i altres molècules complexes. Sense plantes, el planeta seria una esfera sense vida que gira, estèril i erma. Les plantes de fulla són el millor exemple de la llei natural de l’incorporar (la llum del sol) i del donar (oxigen)*.

Hi ha moltes varietats de plantes de fulla verda comestibles i són tant les que creixen com a fulles per si soles (ruca, créixens, fulles de mostassa, ruibarbre…) com les mateixes fulles de les arrels (de la pastanaga, del nap, dels ravenets…), les fulles d’altres verdures com les de la coliflor, del bròquil o les verdures rodones verdes com totes les varietats de cols.

Propietats energètiques i bioquímiques de les fulles verdes comestibles

Els vegetals de fulla verda s’han fet servir des de temps prehistòrics per depurar l’organisme i per curar malalties. La medicina oriental associa el color verd amb la primavera i a l’element fusta, el qual té capacitats de transformació, regeneració i renovació. Per aquest motiu, les verdures de fulla verda són molt recomanables per nodrir, refrescar i relaxar el fetge, un dels òrgans més actius amb la bufeta de la fel durant la primavera. Les fulles verdes, sinergèticament, influeixen també en els òrgans de la meitat superior del cos, és a dir, en pulmons, cor i gola.

Les plantes de fulles comestibles tenen poques calories i molt pocs greixos. En contraposició, contenen molta fibra, que ajuda a millorar el restrenyiment, i també ferro, magnesi, calci, potassi i betacarotens, precursors de la vitamina A. Com molts vegetals, són un aliment pur i integral, tal com l’ofereix la terra. També contenen luteïna i zeaxantina –que sembla que protegeixen de cataractes i de la degeneració de la màcula– i folats –molt recomanables durant l’embaràs, ja que intervenen en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació d’anticossos en el sistema immunològic.

“Les fulles verdes aporten frescor en tot menjar equilibrat. Les persones les necessitem, ja que serveixen d’intermediàries per a l’intercanvi d’energia entre nosaltres i el cosmos”

Anne Marie Colbin

Les fulles de color verd fosc són una font excel·lent de clorofil·la, que, segons han desmostrat alguns estudis, lluita contra el creixement de tumors. Va ser el metge grec Dioscòrides (40 aC – 90) qui va catalogar més de sis-centes espècies de plantes medicinals i va dir que els grecs feien servir fulles de pastanaga contra els tumors, ja que contenen antioxidants que ajuden l’organisme a eliminar toxines, la qual cosa les situa entre els aliments que ajuden a reduir el risc de càncer.

La clorofil·la té propietats depuratives de la sang, dels ganglis limfàtics i de les glàndules suprarenals.

Les verdures verdes ajuden a reduir inflamacions tant en els òrgans interns quan es mengen, com externament si s’apliquen com a remei casolà. Per exemple, en casos de febre i inflamacions, es pot aplicar una bena de clorofil·la picant fulles verdes fresques de col arrissada. També ajuden a eliminar tòxics acumulats per la contaminació, i per aquest motiu els habitants de les ciutats o pobles industrialitzats n’haurien de menjar cada dia.

Gràcies a les propietats antisèptiques que tenen, les fulles aromàtiques verdes formen part de pastes de dents i de desinfectants de ferides. Mastegar fulles de pastanaga pot guarir lesions bucals, l’halitosi, el sagnat de genives i úlceres a la boca. També són diürètiques i poden ajudar a tractar malalties renals i edemes. A l’enciam li atribueixen propietats tranquil·litzants i és eficaç per tractar l’insomni i el nerviosisme.

Com s’emmagatzemen

Els vegetals perden propietats alimentàries quan s’emmagatzemen durant molt temps o quan es cuinen durant un temps llarg. Per això, cal consumir-los frescos i, si els cuineu, que sigui poc temps, prou perquè quedin ferms i de color viu.

La majoria de les fulles verdes es poden guardar a la nevera alguns dies, lleugerament humitejades i a dins d’una bossa de plàstic perforada.

Les fulles tendres es marceixen aviat; val més comprar-les el mateix dia que es consumiran perquè no es deteriorin.

Com es poden menjar

Algunes verdures de fulla verda creixen durant l’hivern (cols, espigalls, escarola, créixens, fulles de pastanaga i de naps, créixens d’hivern, carxofes…), i d’altres ho fan durant l’estiu (bledes, alguns enciams, créixens d’estiu, fulles de remolatxa…).

La majoria poden menjar-se crues o premsades en amanida, liquades en batuts amb fruites de temporada durant l’estiu o primavera, i lleugerament escaldades o al vapor durant l’hivern, si no volem refredar l’organisme o si menjar-les crues crea problemes digestius o gasos. També es poden cuinar deliciosos canelons o lasanyes de col, espinacs o bledes, afegir-les a sopes de miso, a cremes (la de créixens és deliciosa). Les fulles del porro o de la ceba tendra es poden picar fines i afegir a les sopes. Les fulles de les pastanagues i dels ravenets són comestibles i molt nutritives saltades amb all i una mica de salsa de soja o al vapor.

És molt important menjar-ne com a mínim en els dos àpats principals: esmorzar i sopar. Acompanyant plats que contenen peix o carn, en faciliten la digestió i són de gran importància per mantenir l’equilibri energètic contractivoexpansiu. També es poden prendre al vapor per esmorzar com a acompanyament d’una crema de cereals integrals.

Menjar verdures verdes de cultius locals o comarcals –de Km0– i de temporada és la manera més natural de viure en harmonia amb l’entorn, ja que evita despeses innecessàries de benzina o transport, afavoreix l’economia local i la resiliència, ens permet consumir-les fresques madurades al mateix camp o conreades al moment.

Verdures de fulla verda més conegudes que podem trobar als mercats de Catalunya

És típic de la tradició gastronòmica catalana celebrar festes arrelades als conreus locals de verdures verdes, com la festa de la carxofa de Sant Boi, les xatonades del Garraf, la festa del calçot de Valls o la festa del trinxat de Puigcerdà, entre d’altres.

La llista de verdures de fulla verdes que podem trobar als nostres mercats i agrobotigues és variada i llarga: bledes, carxofes, api, créixens, borratja, fulles del bròquil, canonge (tradicionalment conreat als horts dels monestirs), calçots, card, col arrissada, fulles de la coliflor, col de paperina i espigalls (típics del Garraf), cols de Brussel·les, porros i alls tendres (la part verda), ruca, dent de lleó, plantatge, oxidèndron (aquestes quatre darreres les podem collir salvatges), escarola, espinacs, fulles de naps, de ravenets, de remolatxa o de pastanaga. Els enciams més coneguts són el trocadero, l’iceberg, els cabdells o miniromana, l’escarola, la romana, la meravella, el lollo, el de tija (també anomenat enciam espàrrec) i la fulla de roure.

També podem fer un petit hort casa amb fulles verdes aromàtiques com l’alfàbrega, menta, coriandre, julivert, cibulet…

Anys enrere, quan comprava col, porros o pastanaga, els pagesos del mercat on compro habitualment em deien: “Te’n tallo les fulles?”. Ara ja no m’ho pregunten més perquè saben que, si una verdura és ecològica, ho aprofito tot i em regalen les fulles que no volen altres persones que encara no saben tots els beneficis que tenen!

Per acabar, vull recalcar que és important consumir verdures de cultiu biològic, ja que així ens assegurem una aportació molt més elevada de vitamines i minerals; però si la verdura no ho és, les parts externes de la planta no s’han de menjar, ja que porten la major part dels productes químics amb els quals ha estat fumigada. És una llàstima, ja que també són les parts que tenen un contingut de clorofil·la més elevat.

* Steve Gagné- Energetics of Food.

Article escrit per:

Agnès Pérez: Formada en Nutrició i Dietètica, Medicina Oriental i Macrobiòtica i en Cuina Energètica. Professora certificada de Ioga IYENGAR® a Zama i a la comarca del Garraf.

Correu electrònic: agnesmacrobiotica@gmail.com

Webhttp://agnesmacrobiotica.blogspot.com.es/
http://cocinamacrobioticamediterranea.blogspot.com.es/
http://agnesperez.blogspot.com.es/

Núria Coll

Núria Coll
Directora d'etselquemenges
ncoll@etselquemenges.cat

amunt