Parlar de restrenyiment és parlar de digestió i sobretot dels aliments que ingerim: si són els adequats, la digestió serà correcta i, per tant, les deposicions també. La digestió és un procés d’aprenentatge: quan el nen neix ha d’aprendre aquest procés de digestió i transformació de l’aliment que ingereix per convertir-lo en energia. Cada naixement és únic i, per tant, cal fer diversos ajustos fisiològics per adaptar-se a la vida fora de la mare. Amb el primer plor, comença l’adaptació respiratòria, però també s’activa el sistema digestiu amb la ingesta del calostre.

bebeDins la panxa de la mare, el nadó s’alimenta a través del cordó umbilical, que li subministra tots els elements nutritius provinents de la sang de la mare: el que menja la mare ho menja el nen. El primer que fa el nen quan neix és agafar-se al pit; d’aquesta manera estimula el moviment peristàltic dels budells i fa la seva primera caca, el meconi (la caca fosca), resultat d’arrossegar la resta de líquid amniòtic que havia empassat.

La llet de la mare madura i es fa més greixosa fins que, al cap de quinze dies, ja té tots els enzims, HC, minerals, proteïnes i les immunoglobulines necessàries perquè el nen creixi correctament. Com que no és una llet artificial, es paeix bé; això fa que les deposicions siguin toves i escumoses. És tan normal que faci caca més d’un cop al dia com cada tres o quatre dies. L’important és que la consistència de la femta sigui tova. Només es considera que hi ha restrenyiment quan la femta és molt dura, cosa que amb l’alletament matern és molt improbable. La llet materna ha de ser la base de l’alimentació del nen com a mínim durant el primer any de vida, període en què hi ha canvis a tots els nivells: també de dieta. Dels sis mesos als quinze, introduirem aliments nous, i al final ja podrà mastegar i digerir-los tots.

Si apareix el restrenyiment, cal replantejar quins aliments menja el bebè i sobretot si són refinats o integrals.

Si apareix el restrenyiment, vol dir que el budell pateix. En aquest cas, cal, doncs, replantejar els aliments que pren i com es combinen, la qualitat, si són refinats o integrals… Habitualment trobarem un excés de cereals refinats, que s’acostumen a introduir a partir dels quatre mesos. Solen ser preparats de farmàcia en lloc de ser farinetes fetes a casa amb farines integrals. També hi ha el factor edat: està demostrat que abans dels cinc mesos, el budell encara no està preparat per ingerir res més que no sigui llet de la mare.

Algunes mares, per motius mèdics o emocionals, no poden alletar i es veuen obligades a recórrer a la llet de fórmula, que sovint implica problemes d’intoleràncies, còlics o restrenyiment. Res substitueix la llet de pit, però s’ha de mirar de compensar passant de la llet al plat a partir dels cinc mesos de la manera més natural possible. També és bo que aquestes llets artificials siguin d’origen ecològic.

I això per què passa? La llet artificial, que ve de la vaca, no deixa de ser una proteïna estranya per al budell del nadó, que no està preparat per transformar-la i això pot alterar-ne la permeabilitat. Cal tenir-ho en compte, perquè el sistema immunitari encara s’està formant.

Per fer una llet artificial, es processa la llet de vaca artificialment, invertint els percentatges originals de caseïna i lactoalbúmina (60-40%) per obtenir un producte més digerible però alhora més al·lergogen. Com que la caseïna coagula en flocs gruixuts i això generaria més problemes digestius, aquestes llets s’acidifiquen perquè ho faci en flocs més fins. Després s’hi afegeix lactosa i àcids grassos insaturats perquè s’assembli més a la llet materna.

L’alletament matern té un paper molt important a l’hora d’aprendre a digerir correctament i sense problemes de percepció. La llet de la mare assumeix parcialment la funció digestiva del tracte intestinal, perquè té enzims digestius i estimula la capacitat perceptiva i digestiva del lactant, afavoreix la funció de barrera intestinal, l’establiment de la flora intestinal individual i això permet una bona defecació.

De totes maneres, perquè això sigui possible, la mare ha d’estar molt ben alimentada i ha d’evitar qualsevol tòxic, com alcohol o tabac. Com que moltes mares ja tenen un sistema digestiu dèbil, de vegades cal complementar la dieta amb prebiòtic prenent ferments naturals com xucrut, pickles, miso…

A partir dels 6 mesos

A partir dels sis mesos, i coincidint sovint amb l’aparició dels primers incisius, ja es poden introduir altres tipus d’aliments. Una bona idea és començar amb farinetes de cereals integrals de gra sencer perquè així l’aliment conserva tota la vitalitat. Es poden fer a casa i, després de la llet de la mare, han de ser el seu aliment bàsic. Si el cereal és de gra sencer i s’introdueix en forma de crema, el budell del nen l’acceptarà molt bé i no li provocarà restrenyiment, a banda que li aportarà l’energia que necessita. El canvi li serà fàcil i no li causarà trastorns digestius.

Què passa si fem servir farinetes refinades i processades per una farmacèutica? Doncs que l’aliment ja no té la mateixa energia; segurament el budell patirà i apareixerà restrenyiment, gasos o còlics. A banda, a la llarga tindrà una sang més acidificada i amb menys vitalitat.

Un cop hem comprovat que tolera bé la crema de cereals, es poden afegir progressivament les verdures, les proteïnes, les algues… A més, a poc a poc, la consistència del menjar ha de passar de ser cremosa a sòlida: amb dotze mesos, el nen ja pot menjar de tot, sencer i variat.

En el cas de les verdures, per a més qualitat, podem barrejar-ne una d’arrel (xirivia, ceba, pastanaga…), una de rodona (carbassó, carbassa…) i una de fulla verda (mongeta verda, bròquil…); sempre ecològiques i de proximitat.

Si pren cereal integral, si no menja farina blanca refinada ni sucres, si les verdures són ben equilibrades, difícilment apareixerà el restrenyiment. Molts cops, pacients amb aquest problema ja milloren només canviant la farina refinada per cereals integrals cuinats a casa: el nen comença a fer caca cada dia, dorm millor i fins i tot li millora el caràcter; això vol dir que el budell no pateix i que absorbeix millor els aliments. També és important establir unes pautes rítmiques.

La relació que tingui amb el menjar el primer any de vida significarà el seu vincle amb el menjar quan sigui adult, inclosa la seva relació amb els altres. L’obertura en relació amb el menjar és l’obertura al món i a altres aspectes de la vida.

bonamusa-200Dra. Anna Bonamusa
Metgessa pediatra homeòpata
Correu: alonnisos12@gmail.com
Màster en Homeopatia clàssica a la Universitat de Barcelona. Màster a l’Institut Homeopàtic de Catalunya. Diplomada per l’International Academy of Classical Homeopathy Dr. George Vithoulkas (Alonnisos, Grècia). Diplomada en alimentació conscient i energètica.