L’alimentació de la mare

Com sempre, un ajut vàlid, tant per a la mare com per al bebè lactant, ens ve donat a la través de l’alimentació de la mare. Després del part i durant la lactància és molt recomanable per a la mare i beneficiós per al bebè –sobretot si té tendència a presentar còlics– evitar el consum de sucres refinats, lactis –de vaca, principalment–, tofu cru –com a proteïna vegetal és més recomanable el tempeh–, begudes amb gas i, en general, els aliments energèticament freds. També és aconsellable escalfar en un wok o a la planxa les verdures que normalment consumim crues, augmentar el consum de cereals integrals en gra –beneficiosos per a una producció òptima de llet, sobretot la civada–, i, a cada àpat, acompanyar el plat amb una petita quantitat d’algues de mar. Amb aquesta alimentació podem solucionar moltes molèsties i, alhora, recuperar i mantenir un bon nivell d’energia i vitalitat per a l’organisme.

Cada cèl·lula vivent d’un organisme sa té un moviment rítmic propi que és fonamental per a la vida. El conjunt d’aquests moviments es diu ritme craniosacre. Naturalment, al cos hi ha altres moviments rítmics vitals, com el batec cardíac o la respiració pulmonar; aquests són necessaris per mantenir la vida i es consideren moviments secundaris, ja que no són la causa primera de la vida corpòria. Sense la respiració primària, tots els altres ritmes no existirien.

La respiració primària es caracteritza per tenir una activitat rítmica que dura al llarg de tota la vida, i està dinamitzada per les fluctuacions del líquid cerebrospinal i per la motilitat intrínseca del sistema nerviós central. El crani i l’os sacre estan connectats l’un amb l’altre per les meninges, i això permet que hi hagi continuïtat entre el crani, la columna vertebral i la resta del cos. Resulta evident, doncs, que un nadó acabat de néixer que ha vingut al món en un part llarg i difícil o, per contra, en un part molt accelerat, o que hagi necessitat fòrceps o una cesària, pugui tenir tensions al crani. De fet, tot i que el crani del nadó està dissenyat per oferir la màxima col·laboració en les forces del part i per evitar que el seu contingut, l’encèfal, pateixi el menor trauma possible, de vegades el part té conseqüències. De fet, són més comunes del que imaginem.

Sovint es cau en l’error de pensar que els nadons acabats de néixer, pel fet que no són racionals ni verbals, no poden experimentar un xoc o un trauma de la mateixa manera que els adults. En realitat, els bebès són éssers tan sensibles com els adults, però no tenen els seus recursos per defendre’s davant situacions que puguin percebre com a desagradables o perilloses. El part és una gran ocasió, és la nostra sortida al món i és, potser, l’experiència més potent que vivim al llarg de tota la nostra vida. El naixement té molt potencial en si mateix, és a dir, que pot constituir un recurs important per al nostre desenvolupament fisicoemocional futur. No obstant això, de vegades és un procés difícil i, a vegades, fins i tot traumàtic per a tots dos, la mare i el bebè.

Fins i tot en situacions en què la sortida al món exterior no presenta problemes particulars, gairebé sempre, comparat amb els nou mesos que fa que el bebè és a la panxa de la mare, pot ser una experiència massa lluminosa i sorollosa i convertir-se en un xoc per al nadó.

De manera ideal, a cada bebè li hauria d’estar permès de sortir lentament, acostumar-se al nou món i, per exemple, donar-li temps per buscar el seu propi camí cap al mugró de la mare i poder començar a mamar de manera espontània. Però, malauradament, això passa poques vegades. Una de les causes més freqüents de xoc per al bebè és, per exemple, el tall prematur del cordó umbilical, la via a través de la qual ha rebut tot l’oxigen i s’ha nodrit durant el temps que ha estat a la panxa de la mare. Quan el bebè ve al món, el cordó continua viu, batega i funciona durant uns quants minuts, de manera que un tall ràpid pot ser viscut com una experiència traumàtica per al bebè, i si aquesta vivència no està correctament integrada pel sistema, pot arribar a tenir repercussions fins i tot en l’edat adulta.

Molts dels problemes més freqüents en el període neonatal, com ara còlics, problemes de succió, dificultat respiratòria, plor continu, insomni o irritabilitat, poden ser deguts a desequilibris cranials o altres tipus de xocs que hagin tingut lloc i s’hagin emmagatzemat pel sistema durant el part. Amb el temps, també poden aparèixer problemes com ara dislèxia, hiperactivitat, al·lèrgies, problemes de coordinació i postura, etc.

Com que la teràpia craniosacra és un treball extremament suau i no té contraindicacions, s’aconsella molt durant l’embaràs i el postpart. Per a la dona és un gran ajut, tant físicament com emocionalment i psicològicament, ja que l’acompanya i l’ajuda a integrar els canvis que es van produint en el seu cos.

Un dels aspectes més bonics de tractar bebès és que, en general, responen molt bé als tractaments, i les reaccions són molt més ràpides que en els adults pel fet que tenen un organisme molt receptiu als estímuls d’aquesta teràpia biodinàmica. Durant la sessió, el terapeuta escolta amb les mans moviments molt subtils del sistema craniosacre del bebè, i amb moviments molt dolços i suaus facilita l’eliminació de les àrees de restricció i ajuda a restablir el lliure flux de la respiració primària en tot l’organisme.

Cinzia Casadio

Naturòpata, Teràpia Craniosacra Biodinàmica RCST

Tel.: 932 465 185 / 669 106 845