L´especialista

Inici / L´especialista / Cristina Galiano 26 de gener 2013

Els cereals de l’esmorzar són bons per conservar la línia?

Ja fa molts anys que els cereals estan de moda per esmorzar, sobretot els que són molt cruixents i saborosos, i la publicitat que se’n fa en tots els mitjans de comunicació també provoca que ens entrin pels ulls.

Són una bona alternativa per als qui no volen pa, són fàcils i ràpids de preparar i de prendre, i de vegades estan enriquits amb vitamines i minerals, encara que això pot ser el menys important. Tenen, per tant, una imatge nutricional bona.

Però molts dels que hi ha actualment al mercat tenen inconvenients a causa del seu procés de fabricació, que transforma el cereal d’origen, sigui el gra de blat, el de blat de moro, el d’arròs etc. en un cereal massa cruixent, en què l’estructura del midó s’ha “revolucionat” tant que passen de ser hidrats de carboni o glúcids d’absorció lenta a glúcids d’absorció ràpida, de vegades més ràpids que el sucre de taula.

Així que el consum regular d’aquest tipus de cereals, a l’esmorzar o per berenar, podria augmentar l’índex glucèmic de tots dos àpats i, per tant, els nivells d’insulina a la sang. Però són els que més agraden al consumidor!

A la llarga, en cas que se n’abusi, podrien influir en l’augment de pes, encara que des del punt de vista científic no tothom hi està d’acord.

A les dues o tres hores de prendre’ls hi pot haver símptomes d’hipoglucèmia i sensació de buit a l’estómac o defalliment, al contrari del que succeiria amb els flocs de civada o el pa integral, de sègol o multicereal, cosa que podria fer que es mengés més abans de l’hora de menjar o durant l’àpat.

Alguns poden tenir força sal = sodi, cosa que podreu esbrinar mirant detingudament, i amb lupa! la composició, i haver perdut una gran quantitat de potassi. Es diu que un bol ple d’alguns cereals podria tenir la mateixa quantitat de sodi que aquest mateix bol ple d’aigua de mar. Això passaria en els grans d’arròs o de blat inflats que podrien retenir, per tant, líquids.

Si malgrat tot això s’opta pels cereals inflats o cruixents, seria molt aconsellable prendre al mateix temps una fruita sencera, mastegada i no en suc, perquè el potassi que té, juntament amb les fibres naturals, alenteixen l’assimilació dels sucres ràpids.

Compte amb els que s’anuncien com a especials per conservar la línia que, encara que amb menys hidrats de carboni totals, contenen el doble de sucre que els flocs de blat de moro tradicionals, de manera que les calories al final són les mateixes.

Altres també d’especials per estar en forma poden portar tant de sucre com una llauna de refresc de cola i tant de greix com un formatge normal.

Aquests cereals, per tant, ni engreixen, ni aprimen, com la publicitat gairebé sempre enganyosa ens vol fer creure. Tots tenen calories i dependrà del nombre que en tingui cada un i de la quantitat que se’n prengui. Un aliment aïllat, sigui quin sigui, tindrà més o menys calories, però ni engreixa ni aprima per si mateix.

El que compta de veritat és el conjunt de tot el que es menja al llarg del dia, des que ens llevem fins que anem dormir, amb les possibles visites a la nevera a la nit incloses. I al costat de tot això, el que consumim amb l’exercici, que sol ser zero.

Tots els que estiguin en procés d’aprimament o no vulguin engreixar-se hauran de controlar el valor energètic dels cereals, per no passar-se, i escollir sempre els que no portin oli o greix vegetal de cap tipus, ni hidrogenat ni no hidrogenat, i veure també si són rics en fibra i en potassi i pobres en sal.

Compte amb els pètals de blat de moro i arròs, i encara més si són amb xocolata, boníssims però molt calòrics.

Els millors podrien ser els flocs de civada o de cinc cereals rics en sucres lents, en potassi i en fibra i pobres en sal, i si es vol aconseguir una sensació cruixent, es pot introduir en el bol de cereals trossets de la fruita que hi hagi de temporada: plàtan, poma, pera, maduixes, etc. o tres o quatre ametlles o nous.

El millor és diversificar i prendre cereals quan tenim pressa, però escollint-los bé, i els altres dies fer un esmorzar complet.

 

Article escrit per

Cristina Galiano

Llicenciada en farmàcia. Especialitzada en nutrició i en tècniques culinàries modernes.

Núria Coll

Núria Coll
Directora d'etselquemenges
ncoll@etselquemenges.cat

amunt