L´especialista

Inici / L´especialista / Dr. Juan Sabater 19 de desembre 2012

Teràpia hormonal en la menopausa i risc de càncer de mama

S’entén per menopausa el cessament permanent de la menstruació. L’edat mitjana a la qual succeeix en els països desenvolupats és entre els 51 i els 52 anys. Amb l’arribada de la menopausa es produeix un descens brusc de la síntesi d’estrògens, que té com a conseqüència una sèrie de trastorns metabòlics, que van des de molèsties simples com ara sufocacions o calfreds, pèrdua de la libido, sequedat vaginal, trastorns del son, canvis emocionals, pèrdua de cabells, pèl facial, entre d’altres, a la instauració de trastorns més greus per a la salut, com poden ser osteoporosi, pèrdua de memòria, fatiga, augment de pes, mal de cap, dolor articular, risc més elevat de malaltia cardiovascular i una llarga llista que evidencia una pèrdua de qualitat de vida per a la dona a partir d’aquest moment.

A mitjans de la dècada dels 80 es va iniciar la teràpia hormonal substitutiva, donant estrògens (amb o sense progestàgens), i es va obtenir una millora espectacular dels símptomes i patologies associades a la menopausa. No obstant això, uns deu anys més tard, es va demostrar un augment dels casos de càncer de mama en les dones a les quals s’havia proporcionat aquest tractament hormonal. Això va provocar alarma i es va desaconsellar aquesta teràpia. Es va demostrar que el problema era pel fet que les hormones utilitzades eren d’origen equí (obtingudes a partir d’orina d’euga prenyada) que tenien un efecte hormonal alt, que era bo per als símptomes però que a causa del seu estrogenisme feia augmentar el risc de càncer de mama. Més tard van aparèixer altres alternatives amb hormones més naturals o bioidèntiques, que han demostrat que el risc de càncer disminueix amb aquest tipus de tractament, però encara hi ha un cert augment d’incidència del càncer de mama en les dones que fan tractament hormonal, principalment si es perllonga més de cinc anys.

L’Associació Espanyola Contra el Càncer, en un comunicat del 4 de maig del 2011, indica que l’augment estimat de càncer de mama en dones que fan teràpia hormonal és de tres casos més per cada 1.000 dones, és a dir, un augment de risc a escala individual del 0,3%. L’Agència Espanyola del Medicament, en una comunicació de riscos a personal sanitari del 3 d’octubre del 2008, diu, respecte a la teràpia hormonal en la menopausa: “El balanç benefici-risc difereix per a cada dona depenent del seu estat de salut, les seves necessitats de tractament, l’edat de començament i durada de la teràpia hormonal substitutiva (THS) i el tipus de tractament. En tots els casos, el tractament ha de ser individualitzat, i valorar periòdicament la pertinència de mantenir-lo “. L’agost del 2012 es van publicar les conclusions de l’estudi més ampli fins al moment sobre patologies en la dona (Woman ‘s Health Initiative) i es va valorar la recomanació de la THS, actualitzant per aquest punt concret el comunicat de l’any 2002, és a dir, amb deu anys més d’experiència. La recomanació és que el tractament és molt beneficiós per a la salut general de la dona, si es manté menys de cinc anys, tot i que també són acceptables períodes de deu i quinze anys, encara que amb un augment lleuger del risc.

El tractament és molt beneficiós però l’advertència “compte, que pot augmentar el risc de càncer de mama” fa que per prudència molts ginecòlegs el desaconsellin o que moltes dones no l’acceptin. Però és que, actualment, gràcies als coneixements que ens ha aportat la descodificació del genoma humà, podem predir de manera individualitzada el risc de càncer de mama en dones que desitgin fer tractament hormonal substitutiu. Hem vist que l’augment de risc que accepta l’Agència Espanyola del Medicament és d’un 0,3%, un tant per cent baix, en realitat, en comparació amb els beneficis que obtenen el 99,70% restant de dones. Recordem que l’augment de càncer de mama del principi es va deure al factor estrogènic de les hormones equines en relació amb els de la dona. Se sap, des de fa temps, que el metabolisme dels estrògens en la dona es fa a través de tres vies d’hidroxilació: la 2-OH, la 4-OH i la 16-OH. La via dels 4-OH i 16-OH, condueix a uns derivats amb més poder estrogènic (una incidència de càncer més alta) que els de la via 2-OH protectora del càncer. A més, hem de tenir en compte altres factors (enzims), que en una etapa posterior ajuden a eliminar els estrògens a través de l’orina.

Sabem que en el nostre ADN hi ha polimorfismes, és a dir, diferències entre persones (dels 3.200 milions de parells de bases del nostre ADN, entre persones en tenim tres milions de diferents) i entre aquests canvis genètics n’hi ha que condicionen que els enzims que metabolitzen els estrògens a la via 4-OH estiguin més actius i poden coincidir en la mateixa persona que els enzims que els metabolitzen cap a la via 2-OH (la bona), i aquestes dones són les que tindran més risc de càncer de mama si fan teràpia hormonal. Conclusió: podem estudiar els polimorfismes de l’ADN en les dones menopàusiques i predir si tindran més risc de càncer de mama amb THS o no. La decisió de recomanar un tractament molt beneficiós per a la salut general amb hormones es pot personalitzar, és a dir, podem calcular individualment en cada dona el factor de risc que té.

Però hi ha un problema més important i que sol passar desapercebut o ignorat, i és que la teràpia hormonal substitutiva (igual que els anticonceptius orals) augmenta molt el risc de trombosi. El nombre de trombosis que es produeixen en dones amb THS és el doble del de càncer de mama. També, gràcies al coneixement del genoma humà, podem saber, mitjançant l’estudi d’uns polimorfismes de l’ADN, quin és el risc de tenir una trombosi en cada dona si fa THS (o pren anticonceptius orals).

Per tant, en l’era genòmica, la teràpia hormonal substitutiva en la menopausa es pot recomanar o no a cada dona en funció dels seus gens de manera personalitzada, tenint en compte el risc individual que hi ha de trombosi o càncer de mama. Per facilitar aquesta medicina personalitzada, a Eugenomic hem posat a punt dos perfils genòmics: el FEMgen, per predir el risc de càncer de mama si es fa THS, i el TROMBOgen, que prediu el risc de trombosi. Són dos tests molt assequibles i que poden permetre que la majoria de dones menopàusiques es beneficiïn del tractament hormonal, fins i tot més de cinc anys, si se sap el seu risc de càncer o de trombosi en funció dels gens.

 

Article escrit per:

Dr. Juan Sabater Tobella.

European Specialist in Clinical Chemistry and laboratory Medicine (UE.EC4)

Acadèmic de les RRAA de Medicina i de Farmàcia de Catalunya.

President d’EUGENOMIC.

 

Núria Coll

Núria Coll
Directora d'etselquemenges
ncoll@etselquemenges.cat

amunt