L´especialista

Inici / L´especialista / Espai René 11 de gener 2016

Una mirada holística a la cuina: com viure i cuinar en un espai saludable

Cal ampliar la mirada que envolta el món de la cuina saludable. Hi ha un munt de mitjans dedicats a parlar dels ingredients, de les coccions i dels estris amb què cuinem. En canvi, els espais on vivim i cuinem sembla no inquietar-nos gaire. A René, no ens cansem de repetir que són tan importants els ingredients que mengem com COM els cuinem, ON, i AMB quins estris.

Espai René. Foto: Roger Llabrés

Espai René. Foto: Roger Llabrés

Com bé diu Lao Tse: “Parets, portes i finestres formen una casa, però és pels seus espais buits que podem utilitzar-la. Així, de l’existència provenen les coses i de la no-existència la seva utilitat”. Com a éssers vius que som, interactuem amb tot allò que ens envolta. Tenir cura dels espais que ens protegeixen és la clau per garantir la qualitat de l’aire. Si volem respirar un aire saludable, cal cuidar la nostra tercera pell. Generalment, qui cuida del que menja també cuida dels productes que s’aplica sobre el cos, la nostra primera pell. Possiblement, també de la roba amb la qual es vesteix i els ingredients amb què ha estat fabricada, en quines condicions i amb quins productes la neteja. La roba amb la qual ens protegim el cos seria la segona pell. De la tercera pell, casa nostra, se’n parla poc. No hi ha cap motiu per oblidar-nos-en: recordem que la major part de la nostra vida la passem dins d’edificis tancats, mentre treballem i dormim.

La major part de la nostra vida la passem dins d’edificis tancats, mentre treballem i dormim

Som conscients de la importància de menjar de forma saludable per evitar moltes malalties, però ¿què coneixem de les malalties mediambientals com la fibromiàlgia, la fatiga crònica, la sensibilitat química múltiple i la sensibilitat electromagnètica? Són les anomenades malalties emergents. I no hem anomenat la Síndrome de l’Edifici Malalt (SEE), que està directament vinculada als espais construïts. Seria més adient definir-la com la Síndrome de l’Edifici que Emmalalteix els seus usuaris a causa de l’artificialització excessiva (materials sintètics, climatització artificial i noves tecnologies). Com succeeix en d’altres disciplines, la desconnexió amb la natura ha estat la causa principal del deteriorament dels espais que ens envolten.

El trencament dels nostres llaços amb la natura és la causa de la contaminació i les malalties. L’arquitectura també se n’ha vist afectada. L’afany especulador ha fet perdre molts dels valors de l’arquitectura tradicional. Sembla que el desig per recuperar l’equilibri entre l’arquitectura, l’ecologia i la salut és latent, però encara molt minso.

El trencament dels nostres llaços amb la natura és la causa de la contaminació i les malalties

La disciplina que s’ocupa de crear espais saludables és la bioconstrucció (un nom no gaire encertat en el nostre idioma). L’origen prové de la paraula alemanya baubiologie. La traducció literal seria ‘biologia de la construcció’. Mentre la biologia estudia la relació dels éssers vius i la natura, la baubiologie estudia la relació dels essers vius i el món artificial, construït per l’home.

Espai René. Foto: Roger Llabrés

Espai René. Foto: Roger Llabrés

Una dieta saludable no depèn exclusivament de si el menjar és ecològic. Podem menjar bio però seguir consumint proteïna animal en excés, o bé utilitzar coccions no adients. Això mateix passa amb els espais. No solament aplicant materials naturals resolem el problema dels espais on vivim i cuinem. Hi ha un munt de paràmetres que cal cuidar per generar una atmosfera interior saludable. De forma molt resumida les enumerem a continuació:

  • Geobiologia. Amb l’objectiu d’ubicar les zones de llarga permanència, com el lloc on dormim i el lloc on treballem, s’analitzen les radiacions naturals i artificials.
  • Biohabitabilitat: Analitza altres paràmetres de l’entorn (pols, contaminació, soroll, ions, CO2, gas radó…). Cal prendre mesures adients per evitar o minimitzar-ne l’impacte.
  • Psicologia. Quants de nosaltres vivim en un espai que reflecteixi les nostres necessitats vitals? Ens hem acostumat a viure en espais petits, sense llum, estandarditzats i allunyats de la vida natural.
  • Bioclimatisme. La indesitjable qualitat de l’aire ambiental de molts edificis és fruit de la climatització artificial originada per la falta d’aprofitament de l’energia solar.
  • Geometria sagrada: Respectar dimensions, proporcions i formes harmonioses, tal com fa la natura, respectant patrons matemàtics i generant gran bellesa.
  • Bioconstrucció: Utilitzar materials naturals i no adulterats, inodors, o amb olor agradable, que no emetin substàncies tòxiques, de baixa radioactivitat, i procedents preferiblement de la regió i que no afavoreixin l’explotació abusiva de matèries primeres escasses o perilloses.
  • Eficiència. El confort interior depèn de la temperatura (i també de la humitat) i, aquesta, al seu torn, de l’aïllament tèrmic. No podem oblidar-nos de l’estalvi energètic: és molt important per a la salut del medi ambient!
  • Acústica. Un valor molt oblidat però no menys important. En funció de la seva intensitat, el soroll produeix molèsties físiques i psíquiques.
  • Clima (temperatura-humitat i ventilació). Ventilació natural, materials higroscòpics que permetin regular la humitat. Aquests serien paràmetres molt importants a l’hora de cuinar o impartir classes de cuina per garantir:
    • disponibilitat d’oxigen
    • evitar concentracions excessives de CO2
    • evitar males olors
    • frenar la proliferació de microorganismes
    • aportar ions de càrrega negativa
  • Biologia: Evitar la proliferació de microorganismes patògens, fongs, bacteris, al·lèrgens i pols. Moltes vegades els interiors dels espais estan més contaminats que l’aire de les ciutats. Us recomanem la consulta de l’estudi sobre la pols de les llars que Greenpeace va fer fa uns anys.
  • Ambientologia:  Reduir els problemes que poden afectar el medi ambient. Un exemple seria el de minimitzar el consum d’aigua mitjançant l’aprofitament de les aigües pluvials o altres gestions del consum d’aigua.
  • Hidrologia: L’aigua que arriba a les nostres llars hauria de ser de qualitat però això sovint no es pot garantir, cosa que fa recomanable la instal·lació de sistemes de depuració individuals o comunitaris.
  • Luminotècnia: Prioritzar la il·luminació natural és la principal font de salut. Cal que els nostres espais gaudeixin d’una qualitat lumínica adient en funció de la tasca que calgui fer.
  • Climatització: Dissenyar instal·lacions de climatització que escalfin per radiació, de la mateixa manera que el Sol ens escalfa des de fa milers d’anys.
  • Electricitat: Dissenyar instal·lacions elèctriques biocompatibles.
  • Ergonomia. Els llocs de treball i repòs, els elements de construcció, els mobles, les instal·lacions, etc. han de ser funcionalment útils, còmodes i anatòmicament adaptats per afavorir la salut i el benestar.

Les disciplines que integren la bioconstrucció s’apliquen al llarg de tot el procés arquitectònic perquè els edificis haurien de ser com arbres que creixen, fan el seu servei i un cop es moren, es descomponen per tornar a tancar el cicle.

Aquesta article és un resum del Projecte Final del Màster en Bioconstrucció: Guia informativa  bàsica en bioconstrucció per a la ciutadania, escrit el juliol de 2012. L’entitat responsable del màster és l’Instituto Español de Baubiologie.

Silvia Ferrer-Dalmau Bosch

René, assessorament en soluciones saludables i eficients.

Vine al taller “Cuinar en un espai saludable”!

Si voleu aprofundir una miqueta més us convidem al taller “Esmorzem mentre parlem de bioconstrucció?” del Cicle Cuina Holística que organitza René. Dissabte, 30 de gener, de 10.00 a 12.30 a l’Espai René de Barcelona.

I si sou socis, podeu aconseguir una de les 5 entrades gratuïtes que sortegem pel taller! Cliqueu aquí per participar al sorteig.

Marta Costa

Marta Costa
Periodista i Postgrau en Comunicació Alimentària.
Coordinadora de continguts d'Etselquemenges.
mcosta@etselquemenges.cat

amunt