L´especialista


Ioga per a nens: per què?

Per què és bo que els nens o els adolescents practiquin ioga?

ioga nensPer què és bo que els nens o els adolescents practiquin ioga? Aquesta és la pregunta, i, sincerament, no tenia resposta. L’he estat construint durant aquests dos anys en què he treballat amb ells. Si la pregunta fos “Quins beneficis aporta el ioga als nens?”, per a mi potser seria molt més fàcil de respondre: concentració, elasticitat, equilibri, cooperació, valors, gestió de les emocions, acceptació, creativitat, confiança, aprendre dels límits de cadascú… De fet, podria entrar a Google i trobar molta informació vàlida per respondre. Però entenc que seria una informació buida; buida d’experiència. Hi ha milions d’activitats que aporten molts beneficis als nens: activitats esportives, activitats culturals, activitats d’oci… de tota mena, que potencien diverses qualitats en el nen. Normalment solen ser activitats extraescolars.

La majoria de pares (com a mínim els del meu entorn), quan els fills s’escolaritzen, comencen a plantejar-se quin tipus d’activitats els sembla interessant que practiquin, o no, durant –en les hores de descans– o després de l’escola, potser condicionats pels horaris laborals, o perquè tenen molt clara una direcció determinada.

I què m’he trobat jo en tot aquest temps? Generalment, els pares decideixen. Decideixen que als seus fills els convindria fer ioga, bé perquè ells en fan, o perquè creuen que així el nen es relaxarà a més de passar-ho bé, moltes vegades amb la idea equivocada que recolliran un nen quiet i calladet.

Un nen que s’ho passa bé salta, riu, canta, s’arrossega, s’enfada, crida, observa, repeteix, balla, riu, es rebolca, investiga, inventa, crea… i així fins a l’infinit. I quan acaba de fer tot això… què passa? Se li acaben les ganes de saltar, riure, cantar…? No, vol continuar amb l’alegre descobriment de la vida.

Ioga. La paraula ioga significa ‘unió‘. Unió de què? La capacitat humana és potencialment infinita i creativa, però en la pràctica és limitada. Així que és una relació entre el que creiem que som i del que som capaços encara que no ho sapiguem. D’això tracta realment la pràctica de ioga.

El que proposo a classe és que el nen es trobi en un espai de llibertat en què sigui ell mateix i pugui decidir com vol relacionar-se amb la resta del grup prenent la responsabilitat de les seves pròpies decisions. Potser creiem que els nens no tenen prou capacitat o criteri per decidir segons què, però ens equivoquem: generalment són molt més savis els adults. De fet, crec fermament que són un element d’aprenentatge impressionant per als grans. No pretenc convèncer de res, és tan simple com observar un nen i veure de què és capaç. Veure la frescor, la senzillesa, la mirada d’innocència amb què juga. Tot el seu món és un joc.

Llavors, què és important de debò en una classe de ioga per a nens? L’atenció completa i jugar. A ells els encanta que els paris atenció i que hi juguis. He sentit moltes vegades que estan massa ocupats i que no tenen espai per jugar, també m’han dit que els seus pares estan tan ocupats que no tenen temps per jugar-hi. La reflexió la podríem fer tots: tenim la capacitat d’atenció completa amb els nostres fills? Si és que sí, la fem servir? Cerquem l’espai per fer-ho? Prenem responsabilitat de totes les nostres decisions i actes? Perquè una de les preguntes del milió que em fan els pares és: “Exactament, què aprenen?, perquè ells vénen encantats, però què aprenen? És que només em diu que juguen”.

Quan a un adult li encanta, què sé jo, la cuina, tocar la guitarra, crear edificis, curar pacients, passejar per bosc, banyar-se al mar… Com a adult, aprèn res? O potser ho sap tot sobre això que el fa vibrar? Als nens, intento fer-los vibrar, i l’aprenentatge el fem junts. Uso elements de ioga com llavors, les planto, però creixen soles. No puc ni vull estirar els brots per veure com són de preciosos. Hi confio plenament i sé que són preciosos.

Amb els adolescents és més o menys igual, tot i que de vegades són ells els que trien l’activitat. És fantàstic per mi veure com gaudeixen descobrint-se el cos, les emocions i la ment. Precisament una de les qualitats principals del ioga és crear un equilibri entre aquests tres aspectes de l’ésser.

El ioga en família per mi és crear un espai d’intimitat i d’aproximació real entre pares i fills passant una hora i mitja de diversió. És sorprenent veure les reaccions de tots, veure la perplexitat d’un pare observant el seu fill bufant una ploma, veure l’atenció de tots en els instants de silenci… És màgia pura.

Segueixo caminant entre ells, entre els nens, aprenent, gaudint a cada pas. Vibrant, jugant al joc de la vida.

I avui sortegem una plaça per a la sortida familiar del 21 i 22 de juny del veler seadzul. En aquesta sortida familiar , la professora Sandra González, oferirà un taller de ioga en família a alta mar. Participa al sorteig!

sandra-cabrera-kavitaSandra González Cabrera Kavita Kaur
Professora de kundalini ioga d’adults, nens, adolescents i ioga en família.

Marta Costa

Marta Costa
Periodista i Postgrau en Comunicació Alimentària.
Coordinadora de continguts d'Etselquemenges.
mcosta@etselquemenges.cat

amunt