L´especialista


L’ús de mòbils per perdre pes i per a l’educació nutricional

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són un mètode prometedor i es plantegen com una alternativa o complement als tractaments tradicionals per a l'educació nutricional i a l’hora de perdre pes, ja que permeten reduir costos econòmics, disminuir el temps de les visites i millorar l'adhesió al tractament.

Person At Breakfast Looking At Fitness App On Mobile Phone

La comunicació mitjançant TIC sembla, a més, que té més influència sobre els factors de control psicològics, l’autoeficàcia i la motivació que la comunicació sobre salut que tradicionalment s’ha subministrat per altres mitjans tradicionals.

Les aplicacions mòbils ofereixen una manera nova d’intervenir en la modificació dels hàbits alimentaris i poden permetre un tractament més individualitzat, més accessibilitat a recomanacions personalitzades, més interacció entre el pacient i el professional i un cost més ajustat. Són, també, sistemes de comunicació fàcils de fer servir, fiables i accessibles, en qualsevol lloc i a qualsevol hora, per a una gran majoria de la població, i per això possibiliten una interactivitat que constitueix un dels atributs de la comunicació més importants en la promoció de la salut.

A banda, estan en línia amb les estratègies de salut que busquen apoderar el pacient, i implicar-lo en la gestió de la seva salut.

Fa poc es va publicar un estudi sobre l’eficàcia de l’ús de telèfons i aplicacions mòbils com a eines per perdre pes a partir d’intervencions basades principalment en educació nutricional i autoregistres de pes (A. Aguilar-Martínez (2014, setembre). «Use of mobile phones as a tool for weight loss: a systematic review». Journal of Telemedicine and Telecare, vol. 20, n.o 6, págs. 339-349), que mostra que, en la major part dels estudis publicats, les aplicacions mòbils utilitzades resultaven útils per modificar variables (pes, perímetre de cintura, canvis de comportament…) i els usuaris les valoraven positivament. Ara bé, cal dir que de manera general són tots estudis de poca durada i no tenim gaire informació sobre què passaria a més llarg termini.

Així i tot, malgrat l’existència d’alguns resultats esperançadors, encara queden determinats interrogants per aclarir. Alguns dels reptes passen per la identificació dels usuaris més adequats per a aquest tipus d’intervenció, la utilització d’eines específiques amb diferents nivells d’intensitat o en diferents moments, i la determinació del grau de contribució a l’èxit de la incorporació d’eines de suport motivacional. Cal fer més recerca, amb mostres de població més àmplies, amb característiques diverses (edat, aspectes socioeconòmics…) i amb intervencions a més llarg termini per poder confirmar l’eficàcia de l’ús de telèfons i aplicacions mòbils en l’àmbit de l’educació nutricional.

 

Doctora Alicia Aguilar Martínez

Estudis de Ciències de la Salut (directora del programa del màster universitari de Nutrició i salut)

Universitat Oberta de Catalunya

amunt