L´especialista

Inici / L´especialista / L'especialista 25 de gener 2016

Tinc síndrome metabòlica?

Acumules greix a la panxa? Com han sortit les darreres analítiques de sang? Tens la pressió arterial alta? El cos ens avisa de moltes maneres diferents que el metabolisme pot començar a estar alterat. Hi podem fer alguna cosa? Avui parlarem de la síndrome metabòlica.

Woman measuring waist line with tape measure

Durant les últimes dècades el nombre de persones amb síndrome metabòlica ha anat augmentat de forma considerable donada l’epidèmia global d’obesitat i de diabetis. Els hàbits dietètics a Occident, amb un elevat consum de sucre, carn i greixos saturats, promouen desordres metabòlics en l’organisme que cal detectar.

Però, què és la Síndrome Metabòlica (SM)? Si observem persones del nostre entorn, o potser, si ens observem a nosaltres mateixos, veurem que no és tan rar detectar l’associació de diferents trastorns com ara començar a fer massa panxa, estar prenent tractament per a la hipertensió arterial (HTA), presentar a la darrera analítica uns nivells de triglicèrids elevats, uns nivells de colesterol HDL −“colesterol metabòlicament saludable”− per sota del rang desitjat o uns nivells de glucosa una mica elevats.

Concretem una mica més. Segons la National Cholesterol Education Program Adult Treatment Panel III (NCEP ATP III) una persona presenta SM si compleix tres o més dels criteris següents:

  • Obesitat central definida per una circumferència abdominal ≥ 102 cm en homes i ≥ 88 cm en dones.
  • Triglicèrids elevats en sang ≥150 mg/dL o bé estar en tractament farmacològic per triglicèrids elevats.
  • Colesterol HDL reduït < 40 mg/dL en homes i < 50 mg/dL en dones.
  • Pressió arterial elevada: pressió arterial sistòlica ≥ 130 mm/Hg o pressió arterial diastòlica ≥ 85 mm/Hg o bé estar en tractament farmacològic antihipertensiu.
  • Nivells de glucosa elevats en dejú >100 mg/dL o bé estar en tractament farmacològic pel sucre.

En molts casos aquests desajustos són lleus i sovint els considerem inofensius però per minsos que semblin hem d’estar alerta, ja que està ben estudiada l’associació entre SM i la predisposició a un risc més elevat de patir malalties cardiovasculars i de diabetis mellitus 2 (DM-2). Segons la persona es pot donar una combinació diferent de factors d’SM però com més factors es presentin, més risc hi haurà de patir malalties associades. Encara cal determinar, però, el pes que té cadascun dels factors que conformen l’SM sobre el risc cardiovascular i de DM-2 per poder quantificar el risc exacte que té cada persona i fer una teràpia individualitzada.

Està ben estudiada l’associació entre SM i la predisposició a un risc més elevat de patir malalties cardiovasculars i de diabetis

Quin és l’impacte de l’SM al nostre entorn? Segons els estudis epidemiològics, la prevalença d’SM ronda el 25-30 % en els països desenvolupats però cal tenir en compte que aquest valor pot variar segons la zona geogràfica.

En un estudi fet a les Illes Balears, es va recopilar informació des del 2008-2010 sobre un total de 43.265 persones de la població treballadora entre 20-65 anys i es va determinar que un 12,39 % de les persones tenien SM. Si a aquest percentatge s’excloia aquelles persones que ja tenien algun antecedent de malaltia cardiovascular o de DM-2, la prevalença passava a ser inferior, del 11,21 %. Amb aquesta última dada es vol fer èmfasi en la quantitat de gent que presenta SM, que probablement no ho sap, i que té un risc més alt de presentar una malaltia cardiovascular o de desenvolupar DM-2. La prevenció és important.

En un altre estudi a escala europea, es va fer un seguiment d’un total de 34.821 persones de 10 països diferents i es va detectar una prevalença global d’SM del 24,3 %. Es va poder observar com l’SM es podria comportar diferent segons la regió geogràfica, ja que es van detectar diferents combinacions de factors segons els països: als països del sud d’Europa, Espanya inclosa, va ser més freqüent l’associació de nivells de glucosa elevats, obesitat central i pressió arterial elevada; en canvi, a països com el Regne Unit i Alemanya va predominar un perfil de nivells de triglicèrids elevats, pressió arterial elevada i obesitat central.

Els mecanismes que expliquen el desenvolupament de l’SM són complexos i són objecte de molts estudis però sembla que l’obesitat central és un factor crític dins l’SM. Recordem que l’obesitat central es caracteritza per l’acumulació de greix del tipus visceral a l’abdomen i aquest té la capacitat de sintetitzar una gran varietat de compostos proinflamatoris que indueixen a la resistència a la insulina, a un augment de la pressió arterial i a un augment de triglicèrids. Recordem també que quan hi ha resistència a la insulina, la glucosa té dificultats per entrar dins de les cèl·lules i tendeix a acumular-se a la sang. Alhora, el greix visceral secreta factors protrombòtics, és a dir, que afavoreixen la producció de trombos sanguinis. Tots aquests factors afavoreixen l’aparició de DM-2 o malalties cardiovascular com l’isquèmia, infart de miocardi, accident cerebrovascular o ictus.

Vegem ara què se sap sobre alimentació i SM. Què podria estar a les nostres mans? És important que la persona amb SM que presenta obesitat central perdi pes sota unes pautes individualitzades. Però no només cal fer canvis quantitatius en la dieta, la qualitat dels aliments és fonamental!

France - vegetable market

Tot seguit, mostrem alguns aliments o pautes dietètiques que podrien contribuir a la prevenció i tractament de l’SM:

Tendència cap a una dieta més vegetariana: cal donar molta més importància als vegetals!

Són nombroses les organitzacions de la salut i de la seguretat alimentària i nutrició com ara l’OMS, Harvard School of Public Health, American Heart Asociation, l’AECOSAN o l’Agència de Salut Pública de Catalunya entre d’altres, que destaquen la importància de basar la dieta en productes d’origen vegetal.

Aquesta tendència té el suport de diversos estudis científics que mostren com persones que fan dietes vegetarianes ben planificades tenen un risc més baix d’obesitat, malaltia coronària, HTA, diabetis i alguns càncers.

Si es fa una dieta omnívora en què s’incorporen aliments d’origen vegetal i animal és important que aquests aliments es consumeixin en una certa proporció a cada àpat. La Harvard School of Public Health va dissenyar el Healthy Eating Plate, en el qual de manera gràfica veiem com un àpat s’ha de basar en un 50 % en vegetals i fruita, un 25 % en cereals integrals i un 25 % en aliments proteics saludables, entre els quals destaquen llegums, peix, carn blanca i fruita seca, a més de limitar carns vermelles, carns processades i lactis. Es fa èmfasi en què en cas de consumir carn és millor deixar-la en un segon pla, i evitar que sigui part principal del plat.

Així doncs podríem recomanar a les persones que tenen SM o que van pel camí de tenir-la que cal posar èmfasi en el consum d’aliments vegetals: verdura, fruita, llegums, cereals integrals, fruita seca i llavors. Estarem augmentant el consum de fibra, minerals i components antioxidants protectors davant de la malaltia cardiovascular i reduint la càrrega de proteïna animal, de greixos saturats i de ferro hemo.

Aprofitem per recordar que en cas de voler començar una dieta vegetariana és recomanable consultar especialistes en dietètica i nutrició per fer una dieta nutricionalment òptima.

vedella ecològica pasturant

Vedella ecològica

Carn vermella

Un estudi fet amb persones amb un elevat risc cardiovascular mostra que com més carn vermella i carn processada es consumeix, més risc hi ha de patir SM. Aquelles persones que tenen l’hàbit de menjar gairebé de forma diària carn vermella o processada tenen més risc de patir obesitat central, probablement per un augment del consum de greixos saturats. Alhora, la carn vermella és rica en ferro hemo i s’ha vist que aquest ferro en excés té un efecte prooxidant que contribueix a augmentar l’estrès oxidatiu de l’organisme i a afavorir la resistència a la insulina i el desenvolupament de DM-2.

En cas de patir SM és recomanable seguir les recomanacions de limitar el consum de carn vermella a un cop cada 15 dies o com a màxim 1 cop per setmana, i respectar la qualitat del producte i la ració, ja que sovint les racions de carn consumides són desproporcionades i amb 100-125 g de tall ja n’hi hauria més que suficient. Insistim en el fet de donar més importància als vegetals i menys importància al tall. I no podem oblidar-nos dels llegums, bona font de proteïna, fibra i antioxidants.

nous-730

Fruita seca i oli d’oliva verge extra

La fruita seca és una bona font de greixos mono i poliinsaturats, fibra i compostos bioactius anomenats polifenols amb capacitat antioxidant. S’ha relacionat el consum habitual de fruita seca amb una prevalença més baixa d’SM. Els polifenols podrien ajudar a combatre la inflamació típica de l’SM i millorar també la resistència a la insulina. A primer cop d’ull podem pensar, i de fet sempre s’ha dit, que la fruita seca engreixa, però estudis recents mostren com tot i ser un aliment calòric, el consum freqüent de fruita seca no s’associa a un augment de pes ni a un augment d’obesitat central.

Ara bé, quan parlem de fruita seca saludable fem referència a fruita seca natural i preferiblement crua, sense fregir ni salar. Podem menjar cada dia un grapadet d’alguna fruita seca com les nous, avellanes, ametlles, anacards…

Els passats mesos de novembre i desembre s’ha dut a terme la collita i extracció del nou oli d’oliva verge extra d’enguany. És un bon moment per assaborir-lo, ja que com més proper està un oli del seu dia d’extracció més polifenols acumula i això ho percebem per la seva aroma afruitada i pel toc picant agradable que sovint queda a la boca. Recordem que els polifenols són substàncies químiques que poden tenir diferents efectes positius sobre la salut, com els antioxidants i antiinflamatoris. L’estudi PREDIMED (Prevención con dieta Mediterránea), fet sobre un total de 7447 persones amb elevat risc cardiovascular, mostra com la dieta mediterrània suplementada amb oli d’oliva verge extra o amb fruita seca protegeix davant la malaltia cardiovascular. El consum d’oli d’oliva verge extra dins del context de la dieta mediterrània s’associa a una reducció de l’obesitat central i a una millora de l’SM. En altres estudis es mostra com els polifenols de l’oli d’oliva promourien l’acció del colesterol HDL, efecte molt positiu en la regulació del colesterol.

Àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga provinents del peix blau: EPA i DHA

Els àcids grassos Eicosapentaenoic (EPA) i Docosahexaenoic (DHA), més coneguts com omega-3, els trobem al greix del peix blau. El seu consum s’ha relacionat amb la millora dels nivells de triglicèrids i en la millora de l’estat inflamatori associat a l’obesitat i a l’SM, cosa que pot contribuir a resoldre la resistència a la insulina i a regular la pressió arterial. L’OMS recomana el consum de dues racions de peix blau a la setmana. En casos concrets, la dosi d’aquests àcids grassos hauria de ser una mica més alta i caldria estudiar en cada cas la necessitat de suplementar amb EPA i DHA.

A l’hora de parlar de peix blau hem de tenir en compte que els peixos grans com la tonyina o el peix emperador, per un procés de biomagnificació, acumulen més metalls pesants que els peixos blaus petits com la sardina, el seitó o el verat.

Perquè els EPA i DHA no es degradin i perdin funció, cal saber cuinar el peix adequadament, evitant sotmetre’l a elevades temperatures amb el fregit o la brasa. Però no hem de perdre de vista el paràsit Anisakis, present molt sovint al peix. Per això, ens hem d’assegurar que cuinem el peix a una temperatura per sobre dels 60 ºC almenys durant 10 minuts. En cas de consumir peix cru (menjar japonès, seitó en vinagre, ceviche, fumats, etc.) caldrà congelar el peix a -20 ºC durant 48 h per matar el paràsit.

Friends drinking wine in a restaurant

Vi negre

Tot i que el vi negre és una beguda rica en polifenols amb efecte antioxidant i possibles efectes sobre la regulació de la pressió arterial, de l’obesitat central, dels nivells de glucosa i d’HDL, si tens els triglicèrids elevats, el seu consum ha de ser nul. S’ha observat que tot i que sigui en petites dosis d’alcohol, els triglicèrids poden continuar augmentant en persones que ja en tenen en nivells elevats. Si no és el cas i es consumeix vi negre de forma habitual, es recomana fer-ho amb molta moderació prenent una copa de vi negre al dia com a màxim.

La nostra terra i el nostre clima ens permet gaudir d’aliments saludables i de proximitat que configuren un dels patrons alimentaris més saludables que hi ha: la dieta mediterrània. Sovint ens n’oblidem i tendim a adoptar patrons alimentaris més típics d’altres zones. Vivim en un entorn privilegiat. Aprofitem-ho de debò!

Júlia Malapeira etselquemengesJúlia Malapeira

Llicenciada en Medicina i Master en Nutrició i Alimentació. Educadora i promotora de la salut.

 

 

Fonts consultades:

Scuteri A, Laurent S, Cucca F, Cockcroft J, Cunha PG, Mañas LR, et al; Metabolic Syndrome and Arteries Research (MARE)Consortium. Metabolic syndrome across Europe: different clusters of risk factors. Eur J Prev Cardiol. 2015 Apr;22(4):486-91.

Tauler P, Bennasar-Veny M, Morales-Asencio JM, Lopez-Gonzalez AA, Vicente-Herrero T, De Pedro-Gomez J, et al. Prevalence of premorbid metabolic syndrome in Spanish adult workers using IDF and ATPIII diagnostic criteria: relationship with cardiovascular risk factors. PLoS One. 2014 Feb 20;9(2).

World Health Organization. A healthy lifestyle. 12 steps to healthy eating. 2011. En línea: http://www.euro.who.int/en/what‐we‐do/health‐topics/disease-prevention/nutrition/a‐healthy‐lifestyle [Consulta: 15 de Gener de 2016]. Harvard School of Public Health. Healthy Eating Plate & Healthy Eating Pyramid. En línia: http://www.hsph.harvard.edu/nutritionsource/healthy-eating-plate/ [Consulta: 15 Gener de 2016].

Babio N, Sorlí M, Bulló M, Basora J, Ibarrola-Jurado N, Fernández-Ballart J, et al. Association between red meat consumption and metabolic syndrome in a Mediterranean population at high cardiovascular risk: cross-sectional and 1-year follow-up assessment. Nutr Metab Cardiovasc Dis. 2012 Mar;22(3):200-7.

Salas-Salvadó J, Guasch-Ferré M, Bulló M, Sabaté J. Nuts in the prevention and treatment of metabolic syndrome. Am J Clin Nutr. 2014 Jul;100 Suppl 1:399S-407S.

Estruch R, Ros E, Salas-Salvadó J, Covas MI, Corella D, Arós F, Gómez-Gracia E, et al; PREDIMED Study Investigators. Primary prevention of cardiovascular disease with a Mediterranean diet. N Engl J Med. 2013 Apr 4;368(14):1279-90.

Lopez-Huertas E. The effect of EPA and DHA on metabolic syndrome patients: a systematic review of randomised controlled trials. Br J Nutr. 2012 Jun;107 Suppl  2:S185-94.

ESC/EAS Guidelines for the management of dyslipidaemias. The Task Force for the management of dyslipidaemias of the European Society of Cardiology (ESC) and the European Atherosclerosis Society (EAS).

Hernáez Á, Fernández-Castillejo S, Farràs M, Catalán Ú, Subirana I, Montes R, Solà R, et al. Olive oil polyphenols enhance high-density lipoprotein function in humans: a randomized controlled trial. Arterioscler Thromb Vasc Biol. 2014 Sep;34(9):2115-9.

amunt