L´especialista

Inici / L´especialista / Esther Vivas 14 d'octubre 2013

Menjar ecològic en temps de crisi

Menjar ecològic no ens ha de sortir necessàriament car, ans al contrari. Es tracta de saber menjar i comprar. I fer-ho amb criteris de justícia social i ecològica. No només hi guanyarà la nostra butxaca sinó també la nostra salut, la nostra pagesia i el nostre planeta.

Mercat de fruita

Mercat de fruita

Sovint associem menjar ecològic amb menjar car. I en temps de retallades pensem que no podem gastar tants diners en alimentació. De fet, es calcula que un 41% de les famílies a l’Estat espanyol han modificat els seus hàbits de consum com a conseqüència de la crisi, per tal d’estalviar diners, segons el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). Però els aliments ecològics i de qualitat no han de ser necessàriament cars. Hi ha opcions per poder comprar ecològic i a bon preu: aliments de temporada, de proximitat, compra directa, mercats locals, grups i cooperatives de consum… Són alternatives que ens permetran menjar bé i a preus assequibles.

Ens hem acostumat que, si volem, podem comprar nectarines, raïm, maduixes, meló… tot l’any. Ja no sabem si els tomàquets o les taronges són cultius de temporada o no. Hem desaprès els ritmes de producció de la terra i ens hem allunyat del treball al camp. Comprar productes que no són de temporada fa que acabem pagant més pel que mengem i n’obtinguem, a banda, un producte de més mala qualitat. Cal tornar a aprendre a alimentar-nos amb fruits de temporada. Que expliquin a les escoles quan és el temps de les cireres, quan els arbres donen figues, quan trobem magranes a l’horta. Comprar aliments ecològics i de temporada ens permetrà menjar bé i a un preu que no resultarà car.

Llagostins de l’Argentina i pinya de Sud-àfrica amb espàrrecs d’entrant del Perú. Els aliments viatgen de mitjana uns cinc mil quilòmetres del camp al plat, segons un informe d’Amics de la Terra. Moltes vegades és una estratègia d’ aquestes multinacionals de l’agroindústria per produir barat, explotant drets laborals i mediambientals, per després vendre aquí el producte tan car com els resulta possible. Alguns aliments ens poden resultar més econòmics, d’altres no tant. Una compra local i de proximitat no ha de ser cara; a banda, reduirem l’impacte ecològic d’un model d’alimentació quilomètric. Quin sentit té que a casa nostra mengem comestibles que vénen de l’altra punta del món i que allà els seus mercats estiguin “envaïts” per productes subvencionats de l’agribusiness, que es venen per sota del preu de cost i fan la competència deslleial a la pagesia autòctona?

L’altra qüestió és on comprem. Pensem que anar al supermercat ens sortirà barat, però, sovint, acabem amb més del que necessitàvem: ofertes 3×2, descomptes, col·locació estratègica del material perquè l’agafem sense pensar. Alguns productes s’anuncien barats, però acostumen a ser només un reclam, perquè mentre hi anem n’agafem d’altres que ja no ho són tant. Comprar directament al pagès, en mercats locals, via comerç electrònic o anant a la finca és una bona opció per saber d’on ve el que mengem, pagar el preu íntegre a qui l’ha cultivat i estalviar diners. Els grups i les cooperatives de consum, que en els darrers anys han proliferat a casa nostra, són també una elecció adequada: persones d’un barri o d’un municipi que s’organitzen per comprar aliments ecològics, sense intermediaris, al pagès, i obtenir un producte de qualitat i a un preu assequible.

A banda, el consum de carn, en els darrers temps, no ha parat d’augmentar. Amb una dieta més vegetariana, no només reduirem l’impacte tan negatiu que té la producció intensiva de carn en el medi ambient –que genera gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres– i les males conseqüències per a la nostra salut, sinó que aconseguirem, també, rebaixar l’import de la cistella. Més consum de fruita i verdura ecològica és una bona alternativa, tan econòmica com saludable, a una dieta excessivament carnívora.

Per tant, menjar ecològic no ens ha de sortir necessàriament car, ans al contrari. Es tracta de saber menjar i comprar. I fer-ho amb criteris de justícia social i ecològica. No només hi guanyarà la nostra butxaca sinó també la nostra salut, la nostra pagesia i el nostre planeta.

 

Esther Vivas, periodista i investigadora en polítiques agrícoles i alimentàries.

@esthervivas | facebook.com/esthervivas | www.esthervivas.com

Núria Coll

Núria Coll
Directora d'etselquemenges
ncoll@etselquemenges.cat

amunt