L´especialista

Inici / L´especialista / Esther Vivas 2 de setembre 2013

Mosques transgèniques per a l’agricultura?

El darrer invent per posar fi a determinades plagues de l'agricultura consisteix en deixar anar mosques transgèniques al camp de Tarragona amb l'objectiu de combatre el problema de la mosca de l'olivera, una mesura que obre molts interrogants.

Camps de cultiu

Camps de cultiu

Sembla que ja tenim el darrer invent per posar fi a determinades plagues de l’agricultura: es tracta de la mosca transgènica. El primer indret on es planteja fer-la servir és precisament Catalunya. No en va som, amb l’Aragó, l’entrada principal de transgènics a Europa. Llàstima que el que es ven com la solució màgica a la plaga de la mosca de l’olivera genera més interrogants que respostes.

La informació s’ha conegut aquest estiu, i ha passat prou desapercebuda si tenim en compte les conseqüències que pot tenir per al medi ambient i per a la salut. L’empresa biotecnològica anglesa Oxitec ha sol·licitat a la Generalitat permís per alliberar al Camp de Tarragona mosques transgèniques amb l’objectiu de combatre el problema de la mosca de l’olivera. Si s’aprova, serà el primer cop a Europa que es deixen anar animals modificats genèticament  al medi ambient.

Malgrat que l’empresa insisteix en les virtuts de la mesura, es plantegen dubtes importants. Quina serà la reacció de les mosques transgèniques un cop alliberades? Com interactuaran amb altres éssers vius? Quines conseqüències pot tenir el fet que entrin en la cadena alimentària quan siguin ingerides per aus i rosegadors? I en la nostra salut? Cal tenir en compte que les mosques transgèniques només han estat testades al laboratori. La natura és un sistema molt complex en què interaccionen diverses espècies, i no respon mecànicament.

El principi de precaució és el que hauria de prevaldre. No es poden posar en llibertat insectes que tenen l’ADN modificat amb gens d’altres organismes, sense estar segurs de les conseqüències que això pot tenir ni si aquestes conseqüències seran reversibles o no. Un cop més, les empreses biotecnològiques aposten per experimentar amb la natura, i amb nosaltres mateixos, a la cerca del màxim benefici econòmic. I és que els insectes transgènics són una de les noves fonts de negoci per a les multinacionals del sector.

El conflicte d’interessos és un altre dels problemes evidents. Cap país del món té una regulació específica per a la introducció d’insectes modificats genèticament. A qui, però, s’està encarregant l’elaboració de directives i marcs de treball? Als mateixos treballadors de l’empresa principal que els proveeix, Oxitec. L’informe Genetically-modified insects: under whose control?, de Genewatch, no permet dubtar-ho. Oxitec, per cert, té el suport actiu del gegant de la indústria biotecnològica Syngenta.

La ciència i la tecnologia són un element clau per aconseguir millores socials que, malgrat tot, no poden estar supeditades, com passa sovint, als interessos del capital privat. Cal informació i transparència. On seran alliberades exactament les mosques transgèniques si s’aprova la sol·licitud? En quins camps trobem avui cultius experimentals amb organismes genèticament modificats? Aquestes informacions no s’han volgut fer públiques. Com a societat tenim el dret de decidir si volem transgènics o no, però mai ningú ens ho ha preguntat.

 

Article escrit per:

esther vivas-150

Esther Vivas, periodista i investigadora en polítiques agrícoles i alimentàries.

@esthervivas | facebook.com/esthervivas | www.esthervivas.com

Núria Coll

Núria Coll
Directora d'etselquemenges
ncoll@etselquemenges.cat

amunt