L´especialista

Inici / L´especialista / Esther Vivas 10 de novembre 2016

Trump, a la Casa Blanca amb un BigMac

El model alimentari del nou president dels Estats Units, Donald Trump, es basa en el fast food. Però és real o una estratègia per acosenguir votants?

Si som el que mengem, la dieta de Donald Trump ho diu tot sobre el nou president dels Estats Units. El menjar ràpid, el fast food –si pot ser de McDonald’s o del Kentucky Fried Chicken, millor–, a base d’hamburgueses, patates fregides, pizza i pollastre cruixent, sempre amb una bona dosi de quètxup i una Coca-cola light per beure són alguns dels seus plats preferits. Aquest és el model alimentari del nou inquilí de la Casa Blanca, un model més que per seguir, per rebutjar.

Per Trump, com ha declarat molts cops, menjar és “un pur tràmit”. I la confiança cega que diposita en aquestes multinacionals, pel que fa a la “qualitat” del menjar i els seus “estàndards higiènics” –un element essencial per ell a l’hora de seure a taula–, són la millor manera de resoldre aquest “tràmit” diari. Una dieta gens equilibrada que contrasta amb l’informe mèdic que va presentar en un conegut xou televisiu, en plena polèmica sobre l’estat de salut de Hillary Clinton. Segons el seu metge personal, “Trump, amb setanta anys, té una salut de ferro”, només una mica de sobrepès i colesterol, però “prou fortalesa per afrontar l’exigent feina de president”. L’informe no sembla del tot objectiu: la seva alimentació apunta al contrari.

trumpPerò fotografiar-se en un avió privat de luxe, menjant-se un BigMac o una pizza, o un gran bol de tires de pollastre i aletes cruixents no és casualitat. “No hi ha res més americà i que connecti amb el sentir de la gent que el menjar ràpid”, afirmava l’estratega polític republicà Russ Schriefer, que ha treballat en sis de les set darreres campanyes electorals. Donald Trump així ho ha fet i no ha dubtat a publicar-ho, diverses vegades, a les xarxes socials. No ha estat el primer, ni serà l’últim; el marit de la seva rival, Bill Clinton, va ser un dels primers a trepitjar un McDonald’s en plena campanya a la Casa Blanca.

El menjar ràpid ha estat una de les armes electorals de Trump per connectar amb aquest votant blanc, de mitjana edat, sense estudis universitaris i resident a l’Amèrica profunda i a les antigues zones industrials econòmicament depauperades que finalment li han donat la victòria. Un votant que s’alimenta, almenys com fa Trump de cara a la galeria, de McNuggets, patates fregides, BigMac i gelat. Quina és la diferència entre l’un i l’altre? Que Donald Trump si ho vol, pot anar a menjar a un restaurant de luxe o canviar radicalment de dieta; l’altre, i la seva família, en general no.

“No hi ha res més americà i que connecti amb el sentir de la gent que el menjar ràpid”

De fet, els nostres ingressos determinen què mengem, i com menys recursos econòmics, menys aliments i de més mala qualitat. Un informe recent de VSF Justícia Alimentària Global ho deixa clar: “El 44% de la població –a l’Estat espanyol– no pot seguir les recomanacions nutricionals a causa del cost”. La diferència entre una dieta sana i una d’insana pot significar per a una família un increment de més de cent euros setmanals, una opció que no tothom es pot permetre. Però menjar malament té conseqüències negatives per a la salut. Com assenyala l’informe, amb nivells de renda inferiors, l’obesitat s’incrementa en més d’un 30%. Si aquest és el model d’alimentació que hem importat dels Estats Units, no cal explicar res de la potència nord-americana.

L’idil·li del magnat nord-americà i ara nou president, però, no ha estat correspost per les multinacionals del menjar ràpid. Malgrat que aquestes sempre havien apostat pel candidat republicà –li havien donat fins al 70% de les seves contribucions–, aquest cop empreses com McDonald’s, Coca-cola o Unilever van optar per la candidata demòcrata, que consideraven l’opció guanyadora i la representant més fidel dels interessos de les grans empreses i de Wall-Street. Ara queda clar que es van equivocar.

De totes maneres, cal recordar que abans de començar la seva aventura presidencial, semblava que Donald Trump tenia uns gustos més refinats. Té una línia pròpia de menjar que va des del “bistec Trump” –“el millor bistec del món” segons l’empresa–, fins al “vodka Trump” passant pel “vi Trump”, blanc, rosat o amb bombolles. Fins i tot, va arribar a escriure sobre la “dieta ideal” en el seu llibre Think Like a Billionaire, en què recomanava el sofisticat salmó banyat amb herba de llimona o el cranc de pedra de Florida.

Ara caldrà veure si, amb Donald Trump, el fast food arriba a la Casa Blanca, o si de portes endins opta per un bistec molt fet, com a ell li agrada, amb un dels seus cabernet sauvignon. Per a la foto a peu de carrer sempre quedarà el BigMac i la Coca-cola.

captura-de-pantalla-2016-11-10-a-las-6-04-21Esther Vivas
Periodista i investigadora en polítiques agrícoles i alimentàries.
@esthervivas | facebook.com/esthervivas | www.esthervivas.com

amunt