Els mals hàbits alimentaris, causa de l'obesitat infantil

Els mals hàbits alimentaris, causa de l’obesitat infantil

Avui, mentre milions de persones al món no tenen res per menjar, d’altres ho fan massa i malament. L’obesitat i la fam són dues cares d’una mateixa moneda: la d’un sistema alimentari que no funciona i que condemna milions de persones a la malnutrició. Vivim, en definitiva, en un món d’obesos i famèlics.

Les xifres són clares: 870 milions de persones al món passen gana, mentre que 500 milions tenen problemes d’obesitat, segons l’informe L’Estat Mundial de l’Agricultura i l’Alimentació 2013, publicat fa poc per la FAO (l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura), i que enguany analitza la xacra de la malnutrició. Una problemàtica que no afecta només els països del Sud, sinó que aquí cada cop ens resulta més propera.

La fam severa i l’obesitat són només la punta de l’iceberg. Com afegeix la FAO, dos mil milions de persones al món pateixen deficiències de micronutrients (ferro, vitamina A, iode…), el 26% dels infants tenen, en conseqüència, un endarreriment en el creixement i 1.400 milions viuen amb excés de pes. El problema de l’alimentació no consisteix tan sols en si podem menjar o no, sinó en què ingerim, de quina qualitat, procedència, com ha estat elaborat. No es tracta només de menjar sinó de menjar bé.

Els que tenen menys recursos econòmics són els que ho tindran més difícil per accedir a una alimentació sana i saludable, ja sigui perquè no se la poden permetre o perquè no es valora. Als Estats Units, per exemple, l’obesitat afecta principalment la població afroamericana (36% del total) i la llatina (29%), segons el Centre pel Control i la Prevenció de Malalties dels Estats Units. La posició de classe determina, en bona mesura, què mengem.

La crisi econòmica només ha fet empitjorar aquesta situació: cada cop més persones són empeses a comprar productes barats i menys nutritius, segons es desprèn de l’informe ‘Generació XXL’ (2012), de la companyia d’investigació IPSOS. Com indiquen, a la Gran Bretanya, per posar un cas, la crisi ha fet que les vendes de carn de xai, verdura i fruita fresca hagin disminuït considerablement, mentre que el consum de productes envasats, com galetes i pizzes, hagi augmentat en els darrers cinc anys. Una tendència generalitzable a d’altres països de la Unió Europea.

Milions de persones pateixen avui les conseqüències d’aquest model d’alimentació fast food, que ens acaba posant malalts. Les malalties vinculades al que mengem no han parat d’augmentar en els darrers temps: diabetis, al·lèrgies, colesterol, hiperactivitat infantil, etc. I això té conseqüències econòmiques directes: segons la FAO, l’estimació global del cost econòmic del sobrepès i l’obesitat va ser, el 2010, aproximadament d’1,4 bilions de dòlars.

Però qui surt guanyant amb aquest model? La indústria agroalimentària i la gran distribució, els supermercats, en són els principals beneficiaris. Aliments quilomètrics (que vénen de l’altra punta del món), conreats amb dosis altes de pesticides i fitosanitaris, en condicions laborals precàries, prescindint de la pagesia, amb poc valor nutritiu… són alguns dels elements que el caracteritzen. En definitiva, un sistema que posa per davant els interessos particulars de l’agrobusiness a les necessitats alimentàries de les persones.

Com afirma Raj Patel en la seva obra Obesos y famélicos (Los libros del lince, 2008): “La fam i el sobrepès globals són símptomes d’un mateix problema. (…) Els obesos i els famèlics estan vinculats entre si per les cadenes de producció que porten els aliments del camp fins a la nostra taula”. I afegeixo: per menjar bé, perquè tots puguem menjar bé, cal trencar amb el monopoli d’aquestes multinacionals en la producció, la distribució i el consum d’aliments. Perquè per sobre l’afany de lucre, prevalguin els drets de la gent.

 

Article escrit per:

esther vivas-150Esther Vivas, periodista i investigadora en polítiques agrícoles i alimentàries.

@esthervivas | facebook.com/esthervivas | www.esthervivas.com