L´especialista


Dia Mundial de la Diabetis

La pregunta clau és: Per què tenim tantes ganes de picar dolç?

El sucre és bàsic per al funcionament de l’organisme: ens aporta una gran quantitat d’energia de manera puntual i és un gran aliment per a les neurones i l’activitat mental i física. Però de quin sucre estem parlant?

diabetisEl sucre és bàsic per al funcionament de l’organisme: ens aporta una gran quantitat d’energia de manera puntual i és un gran aliment per a les neurones i l’activitat mental i física. També és molt importat a l’hora de regular l’estat emocional, ja que controla la producció de neurotransmissors tan importants com la serotonina, que regula la gana mitjançant la sacietat; l’humor; el son i l’activitat sexual. Però de quin sucre estem parlant? Normalment, als vespres, tenim unes ganes boges de trobar qualsevol aliment a la cuina que ens calmi aquesta ansietat de dolç: xocolata, unes galetes, pastes… Aquesta sensació la podem relacionar perfectament amb el que hem explicat abans: durant tot el dia hem fet un desgast important d’energia i els nivells de serotonina s’han vist afectats a la baixa; estem cansats i necessitem una energia puntual que ens animi i ens proporcioni un plaer que ens ajudi a superar les hores que queden fins a l’àpat següent.

Però… alerta! No hem de convertir el sucre en una addició! Hi ha diversos aspectes que cal tenir en compte. Hem de vigilar la quantitat de sucre que ingerim al dia i també saber que val més optar menys pel sucre refinat i més pel sucre natural.

Quins tipus de sucres hem d’evitar?

En els aliments podem trobar sucres simples –hidrats de carboni de cadena simple, com la mel, el sucre blanc…– o sucres complexos –hidrats de carboni de cadena llarga, derivats de la pasta, de l’arròs, entre d’altres, que ens aporten energia de manera més gradual.

Dels primers n’hi ha de diversos tipus: sucres amb moltes calories, sucres amb menys calories, sucres naturals, edulcorants sintètics i sucres que han estat sotmesos a diferents graus de refinació com els sucres blancs, els morens o els integrals parcialment refinats.

La majoria dels sucres que consumim avui en dia són refinats o blancs, que són justament els que hem d’evitar. Molts s’han obtingut de la canya de sucre o mitjançant altres procediments químics que fan que el resultat final sigui sacarosa –glucosa més fructosa– amb una pèrdua de moltes vitamines, minerals, oligoelements i fibra respecte del producte original per culpa del procés de refinat. Aquests sucres produeixen un pic important de glucosa en sang: donen una energia puntual a l’organisme i eliminen l’ansietat de dolç, però, al cap d’una estona, quan aquesta sacarosa ja ha estat metabolitzada, fan que tornem a la mateixa situació basal d’ansietat i de ganes de seguir picant.

Hem de moderar la ingesta diària de sucre, ja que a la llarga podem alterar la funció d’algun òrgan, com el pàncrees, i acabar tenint problemes per metabolitzar el sucre, cosa que pot fer que s’acumuli en sang o en orina.

El dia 14 de novembre és el dia mundial de la diabetis. Segons l’OMS, actualment, al món hi ha més de 347 milions de persones amb aquesta malaltia. N’hi ha de dos tipus: la insulinodependent, juvenil o de tipus 1; i la no insulinodependent, d’edat adulta o de tipus 2. Totes dues tenen una simptomatologia similar: polidípsia (molta set), polifàgia (molta gana) i poliúria (orinar en excés, de tres a cinc litres).

A més, hi ha complicacions que se’n deriven –com malalties circulatòries, cardiovasculars, renals…–; per tant, hem de mantenir una dieta equilibrada i controlar la ingesta de sucre buscant alternatives per satisfer aquesta ansietat de dolç.

Different types of sugar on table close-upQuines alternatives al sucre refinat trobem actualment?

– Podem recórrer a les melasses de cereals: d’arròs, d’ordi, de blat o de blat de moro, que contenen minerals i hidrats de carboni de cadena curta. S’obtenen mitjançant una fermentació que permet que el producte sigui més digerible i que fa que tingui un valor nutricional.

Sucre integral de canya: conegut també com a rapadura. El suc de la canya s’evapora per escalfament o liofilització. Si s’ha obtingut per aquest últim mètode, conserva els minerals i les vitamines de la canya de sucre. Tot i això, es recomana consumir-ne de manera moderada ja que continua sent un disacàrid d’assimilació ràpida.

 L’estèvia té un gran poder endolcidor, no conté calories, té propietats importants a l’hora de regular els nivells de sucre en sang, sobretot en els diabètics, i de controlar l’ansietat pel menjar i també els valors de la tensió arterial. Les presentacions actuals al mercat són en pols, en comprimits i en líquid.

– Una altra alternativa pot ser la mel d’abelles, formada per glucosa, fructosa i minerals. Els diabètics, però, han d’anar en compte a l’hora de consumir-ne. Per poder aprofitar-ne les qualitats nutricionals hem de triar una mel no refinada i no exposada a l’escalfament.

– Els poliols, com el mannitol, sorbitol i xilitol. Els diabètics els toleren bé, però, en excés, poden produir flatulències i diarrees.

– Finalment podem trobar endolcidors com els xarops de poma, d’atzavara, d’arç… Tots s’obtenen per evaporació de l’aigua de la fruita.

No recomanem l’aspartam, el ciclamat o la sacarina sòdica; són edulcorants sintètics que es fan servir en les dietes per controlar el pes perquè gairebé no tenen calories. De totes maneres, hi ha sospites que poden ser perjudicials per la salut, per tant val més evitar-los. Com hem pogut veure, tenim moltes alternatives abans de comprar aquest tipus de productes.

Hi ha cap solució per eliminar aquesta ansietat pel dolç?

Reprenent la idea inicial, és normal que, en moments d’ansietat i en què vulguem picar alguna cosa, ens decantem més per un aliment dolç que no pas per un de salat. És una manera de controlar els neurotransmissors que ens aporten benestar. És llavors quan cal intentar menjar un aliment que no ens provoqui un pic puntual de glucosa en sang.

Per poder solucionar les ganes incontrolables de picar dolç, primer de tot ens hem de fixar en la base del problema. Sí que podem evitar aquestes ganes, però si l’ansietat deriva d’un estat nerviós, ja sigui per feina o per problemes personals, cal intentar tractar el problema de base abans d’emmascarar-lo solucionant les conseqüències.

Actualment hi ha un oligoelement molt útil que ens pot ajudar en aquest cas: el crom. Hi ha productes al mercat de diverses cases comercials que l’ofereixen en forma de picolinat de crom de 200 micrograms. La funció principal que té és regular els nivells de glucosa en sang i les ganes de menjar. Una posologia adequada, doncs, és un comprimit a mig matí i un altre a mitja tarda.

Per a més informació de productes / Marques comercials:  

Alternativa natural per endolcir les begudes, aliments…

Oligoelement per controlar les ganes de picar dolç:

CROM PICOLINAT

 

Mireia-SegarraMireia Segarra
Farmacèutica a Farmacia Internacional i especialista en nutrició ortomolecular
Per a més informació de productes i/o consultes: Info@farmacia-internacional.net
www.farmacia-internacional.net
https://www.facebook.com/Farmacia.Internacional.es

 

 

Etselquemenges .

Etselquemenges .

imillan@etselquemenges.cat

amunt