Efectes biològics dels olis

Els àcids grassos són els components fonamentals dels greixos. Els àcids grassos essencials —alfalinolènic i linoleic principalment— són els que el cos no pot sintetitzar pel seu compte, i per això els hem d’obtenir de fonts externes. Ingerir àcids grassos essencials és imprescindible per al bon funcionament del cos, perquè són els precursors de les “hormones”, dels teixits responsables de moltes funcions, anomenades prostaglandines (PGE). Destaquen especialment les PGE1 i la PGE2. Com veurem a continuació, hi ha aliments que són rics en àcids grassos essencials (els omega-3) formadors de PGE1, i n’hi ha que són precursors de la PGE3 i PGE2 (els omega-6).

Funcions dels àcids grassos i els seus productes. Les prostaglandines

Les prostaglandines E2 (PGE2) provenen de l’àcid araquidònic. Aquestes prostaglandines afavoreixen que les plaquetes s’enganxin i s’acumulin als vasos arterials. Afavoreixen també que el ronyó retingui sal, cosa que fa que l’organisme retingui líquids, pateixi de tensió arterial alta i sigui propens a tenir inflamacions. Pres en petites quantitats, és beneficiós perquè ajuda a curar les ferides, però si es consumeix massa àcid araquidònic procedent de proteïna animal, la sang té tendència a espessir-se, la qual cosa pot donar lloc a infarts, embòlies, trombosis, angines de pit, etc., i a dolors com els que provoca l’artritis o qualsevol dels que causa la inflamació dels teixits. Molts científics consideren que l’àcid araquidònic és, avui en dia, un àcid gras essencial, perquè, segons la seva opinió, el cos humà ha perdut la capacitat de produir-lo. Per aquest motiu, les persones vegetarianes haurien de prendre alga nori, que també en conté.

Les prostaglandines E3 (PGE3) provenen de l’EPA (àcid icosapentaenoic). Ajuden a fer que l’agregació plaquetària sigui menor, amb la qual cosa, contribueixen a la fluïdesa del flux de sang. L’efecte és, doncs, contrari al de les E2. A més, impedeixen que les membranes segreguin àcid araquidònic, amb la qual cosa limiten la producció de prostaglandines E2. Aquestes característiques expliquen per què el peix —ric en EPA— pot prevenir les malalties cardiovasculars, les retencions de líquids i les inflamacions produïdes pel consum excessiu de proteïna animal.

Les prostaglandines E1, de les quals es diu que tenen sinergia amb les E3, inhibeixen la proliferació cel·lular i normalitzen les cèl·lules que han mutat. Són d’ajuda, doncs, en el tractament del càncer. El seu efecte antiinflamatori no es limita als casos d’artritis, sinó que s’estén a les malalties autoimmunes, com l’artritis reumatoide. Convé tenir en compte que l’aspirina, utilitzada per pal·liar els efectes inflamatoris de l’artritis, inhibeix la producció de PGE1.

L’àcid gammalinolènic, font de les PGE1, sembla que és útil fins i tot en el tractament de l’esquizofrènia. Així mateix, estimula el creixement quan es retarda, redueix el desig de beure en les persones alcohòliques i els restaura les funcions del fetge i del cervell, i és d’ajuda quan l’ull no pot produir llàgrimes. També és interessant en els casos d’esclerosi múltiple, ja que els qui en tenen no poden convertir l’àcid linoleic en PGE1, i en els de mastitis, síndrome premenstrual, hiperactivitat infantil i quistos als pits, perquè en tots aquests casos l’organisme està faltat de PGE1. En els casos d’obesitat, la PGE1 afavoreix la pèrdua de pes.

L’àcid gammalinolènic deriva de l’àcid linoleic, present en abundància en molts grans, verdures, llavors i llegums. No obstant això, bloquegen la producció d’àcid gammalinolènic, i per tant de PGE1, els problemes vasculars, la ingesta d’àcids grassos trans (greixos sintètics com les de les margarines i guarniments grassos elaborats químicament) i olis refinats i molt escalfats —per sobre de 160 ºC. També ho fan l’alcohol i el tabac, la radiació —incloent les radiacions de baixa freqüència procedents dels aparells electrònics i els electrodomèstics—, l’aspirina, la majoria de les drogues sintètiques, l’edat, la ingesta excessiva de greixos saturats i colesterol, el càncer, tot el que produeixi gran quantitat de radicals lliures, el consum excessiu de productes animals —que produeixen massa àcid araquidònic, i per tant PGE2— i la falta relativa de nutrients i vitamines com la B3, la B6, la C, la E, el magnesi o el zinc —nutrients dels quals no tindrem dèficit si seguim una dieta basada en cereals integrals, verdures, llegums, llavors, nous, fruites i algues.

D’altra banda, convé saber que l’enzim que permet que l’àcid linoleic es converteixi en gammalinolènic, la delta-6-desaturasa, és també el que permet que l’àcid alfalinolènic es converteixi en àcid estearidònic, és a dir, és el que permet que l’àcid alfalinolènic entri a la cadena per formar EPA o sigui, àcids omega-3. Per tant, el mateix enzim que permet que dels àcids omega-6 es produeixi PGE1 possibilita també que es produeixin PGE3 a partir de l’àcid alfalinolènic, per la qual cosa quan hi ha carències d’àcid gammalinolènic també solen haver-hi carències d’àcids omega. Quan això passa podem recórrer al peix, perquè encara que l’EPA no és un àcid gras essencial, en aquest cas sí que es converteix en essencial. Així, si una persona està sotmesa a estrès o a altres situacions que bloquegen la producció d’àcid gammalinolènic, s’entén que també hauria de prendre a més de gammalinolènic (en els olis de prímula, borratja, cànem, alga espirulina…) una mica de peix, especialment si és d’edat avançada o té problemes circulatoris, ja que probablement la línia d’omega-3 tampoc funcionarà.

En resum, quan hi hagi símptomes de falta d’àcids grassos essencials —sequedat de cuir cabellut, problemes de fetge o de vesícula biliar, retard en el creixement, varius, infeccions, infertilitat, irritabilitat, nerviosisme, sequedat de pell, etc.— s’han de prendre les fonts d’àcids grassos essencials i evitar —o almenys reduir— el consum d’olis refinats, rancis o hidrogenats, margarines i fonts de greixos saturats d’origen animal. Quan es tinguin problemes de tipus vascular —migranyes, hipertensió arterial, angina de pit, arteriosclerosi general de les artèries, risc de trombosi o d’accidents vasculars cerebrals, excés de colesterol en la sang, excés de triglicèrids— convé prendre fonts d’àcids omega-3, és a dir, d’àcid alfalinolènic, i també fonts d’àcid gammalinolènic, un àcid omega-6 que el cos produeix a partir de l’àcid linoleic, que pot aconseguir-se directament prenent oli de prímula, de grosella negra. Així mateix, convé prendre EPA i DHA menjant peixos com la sardina, la tonyina, la cavalla, l’areng o l’anxova, l’halibut o el rèmol salvatge.

Tant l’àcid alfalinolènic com el gammalinolènic són d’ajuda en els casos d’artritis, psoriasi, èczemes, inflamacions intestinals, colitis, asmes, asma bronquial, càncer, tumors, quistos de pit, síndrome premenstrual, baixa immunitat, esclerosi múltiple, hipertròfia prostàtica, addiccions, alcoholisme, frustració emocional, depressió, obesitat… L’EPA i el DHA no són recomanables quan es pateix de càncer, però sí que ho són en els casos de carències immunitàries o alcoholisme.

D’altra banda, prendre, quan s’està bevent alcohol, càpsules d’oli d’onagra —ric en àcid gammalinolènic i vitamina C— redueix la ressaca i fins i tot el delírium trèmens. A més a més, ajuda a fer que fetge i cervell es recuperin.

Finalment, altres signes d’alteració dels nivells d’àcids grassos essencials poden ser l’acne, la caspa, la facilitat per cremar-se amb el sol, els grans a la pell, la hipersensibilitat a la llum, la humitat als palmells de les mans, les taques blanques a les ungles —que també s’associen a la falta de zinc—, la pell aspra, els cabells prims, trencadissos o secs, l’envelliment, les al·lèrgies alimentàries, la càries dental, l’arteriosclerosi i les malalties trombòtiques, diversos tipus d’infeccions víriques, l’èczema tòpic, l’asma, la hipertensió arterial, l’alcoholisme, la cirrosi hepàtica, l’hèrnia discal, la colitis ulcerosa, la síndrome del còlon irritable, l’esclerosi múltiple, les malalties del col·lagen —com l’artritis i la malaltia de Crohn— i un llarg etcètera de malalties relacionades amb la deficiència de substància bàsica (deficiència de yin).