L'especialista

Nutrició a l’ADN

Cada cop assolim més longevitat. En aquesta afirmació he triat amb molta cura les paraules i he evitat la frase més habitual, que seria que cada dia gaudim de més longevitat. La raó és que estem augmentant la quantitat d’anys que vivim, però sense augmentar proporcionalment els anys de vida saludables. S’ha debatut àmpliament si l’èxit d’aconseguir viure més i amb més qualitat és genètic o ambiental. Si es tractés de genètica, estaríem exempts de qualsevol responsabilitat pel que fa al nostre comportament, en canvi, si fos una qüestió ambiental, tota la càrrega dependria de nosaltres, ja que hauríem d’adoptar totes les recomanacions saludables amb l’objectiu de prevenir les malalties associades a l’envelliment.

Malalties que, malgrat el seu nom, comencen a forjar-se en la vida intrauterina. La realitat és que podem assimilar la genètica i l’ambient, ja que són les dues cares d’una mateixa moneda: la moneda de la nostra vida. Són oposades com la cara i la creu, però no poden existir l’una sense l’altra. D’aquí ve que per viure més i amb més qualitat, cal que tinguem en compte aquesta interacció constant.

Tenint això present, s’ha desenvolupat una nova àrea de coneixement que rep el nom de nutrigenòmica. La nutrigenòmica s’autodefineix com la unió de dues àrees de la ciència el coneixement de les quals és essencial per a la salut humana: la genètica i la nutrició. Malgrat que cada una per separat ha tingut molt d’èxit en la resolució de problemes molt específics, a l’hora d’abordar les malalties complexes i comunes que arrasen la societat industrialitzada, com ara les cardiovasculars, el càncer, l’obesitat, etc., aquestes disciplines es necessiten l’una a l’altra, ja que la genètica interacciona amb el medi ambient ­–per exemple, en la dieta­– per definir la predisposició individual per patir aquestes malalties, però també per a la seva prevenció i teràpia. Així, la utilitat de la nutrigenòmica rau en el fet de conèixer les bases moleculars del nostre risc individual de malaltia, entendre com els components dels aliments actuen sobre el nostre metabolisme i, finalment, fer una prevenció i teràpia individual d’acord amb els nostres gens.

La rellevància de la personalització de les recomanacions queda demostrada pel fet que entre persones que mengen el mateix, n’hi haurà que patiran un augment de pes i n’hi haurà que emmalaltiran, però també n’hi haurà que no els passarà res. Hi ha persones amb bons gens que es poden permetre llicències nutricionals i d’altres, no tan afortunades, que estaran exposades a un alt risc de malaltia, llevat que segueixin una dieta prudent o, encara millor, una dieta apropiada per als seus gens.

La nutrigenòmica ens permet saber per què, com, quan, amb qui i per a qui els nutrients funcionen tant en la matriu de l’aliment com per separat. Durant les últimes dècades, la nutrició s’ha basat en determinats components dels aliments que sembla que exerceixen efectes beneficiosos. Tanmateix, quan els components s’aïllen, fallen en la seva missió. La nutrigenòmica permet trencar aquesta barrera.

Arribarà el dia en què podrem personalitzar les recomanacions dietètiques per tal de tenir el màxim de garanties d’èxit. De tota manera, no parlem de dietes exclusives per a cada ésser humà. No és, en absolut, ni factible, ni pràctic, ni necessari. Seria com ara dissenyar una gasolina diferent per a cada vehicle. No seria viable fer-ho ni per a cada marca. Afortunadament, tots els vehicles poden funcionar amb un dels tres o quatre tipus de gasolina o dièsel. Així, la nutrigenòmica ens permetrà classificar cada individu dins d’un grup i recomanar-li una dieta en consonància. Com a resultat, l’individu tindrà un desenvolupament adequat i un envelliment saludable.

 



Comentaris
Altres articles

tornar  —  amunt