Són aquelles petites coses (un món dins el nostre món), J.M.Ordovás
Just abans de néixer som totalment asèptics; no obstant això, simultàniament a la nostra primera trobada amb la llum, tenim també una altra trobada vital amb un món de petites coses, aquest món microbià que tècnicament anomenem microbiota i que principalment l’aporta la mare durant el part. Aquest món ens acompanyarà durant tota la vida i serà essencial. Ha estat un món arcà i misteriós, ja que, per les característiques anaeròbiques que té (aquests microorganismes només funcionen i subsisteixen si no hi ha oxigen), no podia ser estudiat fàcilment al laboratori. No obstant això, gràcies a les tècniques modernes de la genòmica, per fi podem tenir un cens dels centenars de “tribus” bacterianes que el componen i de la seva variabilitat en la població humana.
Al principi, aquesta microbiota que ocupa i colonitza majoritàriament l’intestí, però també la boca i la pell, demostra una gran inestabilitat; les diferents “tribus” pugnen per l’hegemonia del territori i, al final, de manera molt semblant al que passa en la macrosocietat humana, dues “tribus” (els Bacteroidetes i els firmicutes) s’acaben repartint el 90% del territori intestinal. Si tornem a fer un paral·lelisme amb la societat humana, durant la vida ens envaeixen altres “tribus” amb resultats que són, en el millor dels casos, temporalment molt desagradables (diarrees) i, en el pitjor dels casos, poden arribar a ser fatals (com, per exemple, la salmonel·la). Això ens demostra la importància d’aquest món “subterrani” dins el nostre món. Un altre indicatiu de la rellevància fisiològica que té són unes xifres que solen sorprendre la primera vegada que les veiem: el nombre de bacteris que tenim a l’intestí és deu vegades més gran que el nombre total de cèl·lules humanes del nostre organisme, i el nombre combinat de gens bacterians que tenim al cos és cent vegades més alt que el del nostre propi genoma. Tot això ha fet que s’incorporés el terme metagenoma per definir la combinació dels genomes bacterians i del genoma de l’humà que els acull.
Però, què explica la presència d’aquests organismes i què fan per nosaltres? La resposta a aquestes preguntes és complexa, però la tecnologia actual ens permet començar a contestar-les. Ara sabem que, atesa la importància de les activitats metabòliques que duen a terme aquests bacteris, el microbioma s’assembla a un dels nostres òrgans, i fins i tot alguns l’han denominat l’òrgan oblidat. A més, i de manera òbvia, ja que estem parlant de bacteris, té un paper molt important en el desenvolupament de la immunitat innata; s’han observat distribucions anòmales en un bon nombre de malalties, com és el cas del càncer de còlon, la colitis i la malaltia del fetge gras de causa no alcohòlica, per posar uns exemples. També protegeix, en la mesura que pot fer-ho, de les invasions de tribus patògenes externes i manté a ratlla les internes que no col·laboren en el bé comú (incloent per descomptat el nostre). Però, a més, aquesta multitud de genomes bacterians conté gens que complementen els del nostre genoma, i ens permeten així interaccionar amb l’ambient exterior d’una manera molt més eficient. Per simplificar, i centrant-nos en l’aspecte nutricional, aquests organismes ajuden a digerir aliments i a transformar nutrients que l’organisme humà no pot processar tot sol, com els hidrats de carboni complexos de cereals, fruites i vegetals, i d’aquesta manera ens permeten extreure i assimilar nutrients i calories als quals, si no fos així, no podríem accedir. Això últim ens permet connectar de manera lògica la microbiota, la dieta i l’obesitat.
La relació entre la flora bacteriana intestinal i l’obesitat no apareix de manera específica en la literatura científica fins a l’any 2004 gràcies a Jeffrey Gordon i al seu equip, a St. Louis (EUA). Les seves troballes suggereixen que la distribució relativa de les nostres “tribus” bacterianes intestinals poden ser marcadors d’obesitat. El que hem après és que els subjectes obesos tenen una representació més gran de firmicutes en comparació amb la de Bacteroidetes. Una explicació que s’ha posat sobre la taula és que els firmicutes produeixen un metabolisme més complet dels nostres aliments que els Bacteroidetes, i per tant promouen una absorció més eficaç de les calories, cosa que es tradueix en un guany de pes més alt.
Aquests descobriments estimulen altres preguntes rellevants: l’obesitat adulta està predefinida des del naixement si es tenen menys Bacteroidetes i més firmicutes a l’intestí? És possible utilitzar la relació entre aquestes espècies de bacteris com un marcador de risc d’obesitat? I, finalment, podem arribar a manipular externament aquestes comunitats bacterianes de manera segura i controlada, per exemple amb probiòtics i prebiòtics, per regular el pes? Curiosament, hem estat practicant això últim d’una manera no intencionada, i amb resultats desconeguts, amb l’ús i abús d’antibiòtics, que com sabem està donant lloc a bacteris resistents als més habituals. Però a més, ara sabem que els antibiòtics poden canviar significativament la distribució de les nostres tribus bacterianes, i en alguns casos poden arribar a donar el poder a minories poc amigables.
Respecte de la introducció de bacteris beneficiosos a l’intestí humà o de la modificació dels que ja hi són, el mercat actual és multimilionari. Encara no s’ha establert si la dieta pot desequilibrar el balanç creat inicialment com a resultat de la interacció gen-ambient durant la primera etapa de la vida. No obstant això, sembla que, d’una banda, la dieta tradicional de l’individu està relacionada amb la microbiota, i, d’altra banda, que canvis dràstics en la dieta es reflecteixen en canvis de la microbiota intestinal; no obstant això, els estudis solen incloure un nombre molt reduït de subjectes i períodes de seguiment molt curts.
No hi ha dubte que si estudis més sòlids demostren que és possible modificar beneficiosament la microbiota amb la dieta, aquest coneixement més profund de la relació entre la dieta i el microbioma pot tenir un gran impacte en les recomanacions dietètiques tant d’individus sans (prevenció) com de pacients amb malalties intestinals cròniques (teràpia), i per descomptat de condicions tan comunes com l’obesitat i la diabetis. Si això es confirma, les possibilitats d’influir sobre la salut són enormes, però en aquest moment encara som als estadis inicials de les investigacions i hem de ser prudents davant de “solucions miraculoses” que prometen molt més enllà del que la realitat actual pot proporcionar.
etiquetes: antibiòtics, bacteris, immunitat, micriobiota, Ordovàs