L'especialista

Diabetis sacarina o “mellitus”

La diabetis és un trastorn crònic en què l’absència o la insuficiència d’insulina provoca problemes per metabolitzar el sucre. I, com a conseqüència, s’acumula en sang i en orina.

N’hi ha de dos tipus: la insulinodependent, o de tipus 1, i la no insulinodependent, o de tipus 2. Totes dues poden cursar amb polidípsia (molta set), polifàgia (molta gana) i poliúria (orinar en excés, de 3 a 5 litres).

Per tal de poder afrontar el trastorn òptimament, la col·laboració entre pacient, nutricionista i endocrinòleg ha de ser estreta. El pacient ha de rebre una educació nutricional que faci que pugui reaccionar ràpidament a nivell dietètic i fer un control exhaustiu –almenys en una primera etapa– de les glucèmies postprandials, en funció de la seva situació metabòlica. El nutricionista ha de conèixer el seu pacient, els seus hàbits, plats preferits, esports que fa, quan menja… per poder donar solució als possibles problemes relacionats amb les glucèmies. I, per últim, l’endocrinòleg ha de disminuir, sempre que sigui possible, la insulina o els hipoglucemiants orals que pren el pacient.

El més important és la dieta

La dieta pot augmentar els efectes perniciosos de la síndrome metabòlica i disminuir la qualitat de vida del pacient. La dieta més efectiva és la vegetariana, seguida de l’ovovegetariana, amb inclusions de peix o no.

Les raons: són dietes riques en fibra, necessària per poder graduar l’entrada de la glucosa per l’intestí i, per tant, no estressar el pàncrees. D’altra banda, els nombrosos polifenols que ingerim amb aquestes dietes beneficien l’organisme del diabètic. Per exemple, en el sistema circulatori, les artèries i les venes pateixen rigidesa amb el temps, i la ingesta de polifenols i antioxidants disminuirien la degeneració arterial. Degeneració arterial que sí que es veuria perjudicada amb el consum de carns i derivats, ja que augmentarien l’homocisteïna en sang, la qual provoca rigidesa vascular. Els làctics –excepte els iogurts desnatats– tindrien la mateixa conseqüència, però per motius diferents. Els tractaments industrials que pateixen augmenten els radicals lliures en el cos, a més del colesterol, la lactosa i les casomorfines, que alterarien el sistema nerviós central i complicarien l’embrutiment metabòlic. De la mateixa manera, evitarem els greixos saturats i el greix visible dels aliments.

Per al diabètic hi ha aliments interessants: carxofes, mongetes tendres, nabius, pa integral sense gluten i farines senceres, col, cibulet, cebes, patates ecològiques amb pell, fruita fresca, all, fruita seca, civada, olives, llegums, carbassa, salsifí, arròs integral i cereals integrals, en general. I per beure, sucs de nabius, de col, d’api i cítrics, i infusions de nabius i les seves fulles o ginebró.

Tots els àpats dels diabètics han de tenir un plat ric en fibra (esmorzar, dinar i sopar), i entre hores, fruita sencera –incloent-hi pell i llavors, sempre que sigui possible– o hidrats de carboni no refinats. S’han de respectar els temps de cocció dels cereals, si els sobrecuinem augmenta la glucèmia postprandial. Per exemple, si un paquet de pasta ens indica que l’hem de coure entre 6 i 8 minuts, apaguem el foc als 6 minuts.

Altres aliments interesants:

  • Goma de guar. Gràcies als seus mucílags, és interessant com a coadjuvant en el tractament diabètic. Disminueix la hiperglucèmia i la insulinèmia postprandial.

  • Plantago ovata. Disminueix els pics de glucèmia i el colesterol.

  • Gra de fenigrec. Les llavors i la farina de fenigrec s’utilitzen com a coadjuvants del tractament gràcies als polisacàrids i a la trigonel·lina i la fenugrecina, que són hipoglucemiants.

  • Pipa (Ganoderma lucidum). També s’anomena reishi o lingzhi, i només fa quatre mil anys que es fa servir! Ric en polisacàrids, triterpens, lectines i minerals. És hipoglucemiant pels polisacàrids, hipolipemiant, antiinflamatòria, antihipertensiva i hepatoprotectora.

  • Gymnema sylvestris. Prové de la medicina ayurvèdica i se’n fan servir tant les fulles com les arrels. És hipoglucemiant com les altres, però té un valor afegit: augmenta la permeabilitat de les cèl·lules beta-pancreàtiques, que incrementaria la producció endògena d’insulina i faria disminuir la insulina exògena. I segons estudis clínics en diabètics de tipus 2, en un període d’entre dies i setmanes es poden reduir significativament les dosis dels fàrmacs hipoglucemiants. Dosi recomanada: 15-20 g en infusió en els àpats principals.

  • Karela (Momordica charantia). Tropical, se n’utilitza el suc, té caràcter hipoglucemiant, disminueix l’absorció intestinal de la glucosa, incrementa la utilització de la glucosa a nivell cel·lular, disminueix la sortida de glucosa hepàtica i augmenta la síntesi de glucogen muscular, segons estudis en humans.

Per últim, hauríem d’incloure exercici físic moderat per millorar l’oxigenació cel·lular i els sistemes circulatori i anímic. No fer exercici suposa fer la meitat del tractament. També hauríem de tenir en compte que si es fa exercici a la tarda, seria convenient fer una ingesta abans i una altra després de la sessió esportiva.

Bibliografia:

The complete German comission E monographs, Blumenthal, M. (1988)

The scientífic foundation for herbal medicinal products, ESCOP (2003)

Medicina Ayurveda, Gèrard Edde. Isis Editorial

La cocina que cura, Pierre Jean Cousin, Celeste Ediciones



Comentaris
Altres articles

tornar  —  amunt