Marc Vergés

Marc Vergés és graduat en dietètica i nutrició i diplomat en nutrició humana per la Universitat de Barcelona. És especialista en dietoteràpia i en medicina naturista i, en concret, en ayurveda. Té també un màster en fitoteràpia.

Reflexions sobre els sopars dels nostres fills

És veritat que s’ha millorat en l’alimentació? Mengem millor ara que fa vint anys? Som prou exigents amb la qualitat dels aliments? I amb l’alimentació dels nostres infants? Fan res els nostres polítics per garantir una alimentació correcta i segura? Anem a pams…

Hem millorat en educació nutricional coincidint amb la creació, al nostre país, d’estudis i professionals qualificats a partir de mitjans dels 90. Això s’ha traduït en una major difussió dels hàbits i formes d’alimentar-se millor. A les escoles, instituts (sobretot, a petició de les AMPA’s) o a programes de televisió i ràdio.

Les escoles es mostren cada cop més interessades en empreses menjadors escolars, que inclouen aliments eclògics en els seus menús. És paradoxal que sent un dels països amb més producció ecològica d’Europa, som els que menys la consumim. La nostra fruita o verdura ecològica és més cara al nostre pais, que la mateixa fruita o verdura a Alemanya. A països com Alemanya, Finlàndia, Holanda, la alimentació ecològica és obligatoria en escoles bressol i en col.legis de primària. Molts d’aquest aliments surten del nostre pais.

Els aliments de bona qualitat són importantíssims i necesaris en aquestes etapes: milloren la salut, redueixen les al·lèrgies o disminuim la ingesta de substàncies químiques cancerígenes com els nitrats que es posen per potenciar el creixement o com a herbicides en cultius intensius que busquen producció i no qualitat. Per aquesta raó, no se li pot donar a un nen verdura de fulla, més de un cop per setmana! I menys en forma de puré, ja que facilita més l’absorció d’aquestes substàncies nocives.

I per un altre banda, l’alimentació ecològica afavoreix una major capacitat de concentració i per tant, millores en el rendiment escolar. Hi ha un clar exemple d’això. A Anglaterra, el mediàtic cuiner Jaimee Olivier es va adonar de que s’havia de millorar el dinar de l’alumnat ja que es permetia aliments molt processats i carmanyoles de casa gens equilibrades. Passats dos mesos de la introducció d’una alimentació més nutritiva i equilibrada, els professors de les escoles, quan es trobaven al Sr. Olivier li donaven les gràcies per la millora dels seus alumnes en atenció i resultats acadèmics. D’igual manera una peça de fruita ecològica té tres cops més de vitamines i minerals, respecte una de cultiu convencional.

Seguint en l’àmbit escolar, tenim una asignatura pendent, és l’abús de les proteïnes en els menús escolars i la baixa quantitat de fibra. És cert que els nens poden assumir un extra de proteïnes, ja que tenen un metabolisme molt ràpid i elevat, i això no suposaria un risc per la seva salut. Però el problema bé després, en edats més avançades. Si acostumem als nens, a determinades combinacions durant les seves primeres etapes de vida, després és molt difícil fer canvis d’hàbits adquirits. Recordem que la nostra població consumeix entre un 14%-20% més de la proteina recomanada per els dietistes-nutricionistes. Posaré un exemple; Quin sentit té fer un plat de llegum de primer i de segón tall (lluç, truita, llom…)? I més si tenim en conte, que a la nit, és molt probable que tingui de segon un altre tall. Seria molt més equilibrat consumir la llegum de segon plat, i de primer, una bona amanida o verdura. D’aquesta manera, disminuim la proteina i augmentem la ingesta de fibra.

Però fixant ara l’atenció a les llars. Només un 10% de les families catalanes miren i tenen en conte, el que els seus fills han menjat a la escola, per fer uns sopars més coherents. Per aquesta raó, ja hi ha empreses que donen conjuntament amb els menús, els sopars recomanats o unes petites orientacions al respecte, que faciliten que els nois/ies tinguin una alimentació més amplia i planificada. Tant si tenim aquestes orientacions, com si no, la planificació és fonamental per equilibrar l’alimentació del dia.

Una planificació setmanal, pot ser perfecta per implicar als nostres fills en la seva educació i alimentació, adquirint els caps de setmana, els aliments que utilitzarem en els sopars i fent-los partíceps a ells tant, en la compra, com en la elaboració dels plats. D’aquesta manera evitarem, en el dia a dia, quan estem cansats, improvitzacions d’última d’hora. Com el típic sopar de sopa i truita o franfurts, que pot estar bé si hi ha verdura i llegum al dinar , però si el dinar està format per macarrons i llom planxa amb tres fulles d’enciam, en el millor dels casos, o patates fregides, a on és la verdura que hem de menjar TOTS ELS DIES?. Ja sabem que la sopa i la truita són més fàcils de preparar i de més acceptació pels fills/es, així no haurem de “barallar-nos amb ells.

La verdura i el peix són evitats en els sopars per poca acceptació que tenen. Però no hem de perdre energia discutint o enfadant-nos davant de la negativa d’un fill/a a menjar un determinat plat. No cal discutir, però tampoc val fer un altre plat que li agradi més. Hem de fer entendre als nostres fills que les mares/pares no som un restaurant, i el que hi ha a taula és el que hi ha. Al principi, poden preferir no menjar res, però si ens mantenim perseverants i coherents (valors importants a difondre entre el nostre juvent), aconseguirem resultats positius. Per un altre banda, si no fem aquesta feina a casa, la bona feina de les escoles, es queda a mitjes…

Parlant de malts hàbits adquirits,en general, fallem en els refinats dels farinacis. És cert, que fà deu anys menjar-se uns macarrons integrals era com menjar-se serradures amb pa. Però avui en dia hi ha excel.lents pastes integrals, arrosos semiintegrals, galetes integrals i pastissos fets amb farines integrals, per no parlar dels excel.lents pans que podem trobar al mercat, rics en fibra, per les farines integrals i/o les llavors que porten. Així doncs, perquè no cambiem d’una vegada al que seria correcte? Comprarieu als vostres fills, llibres escolars que estiguèssin incomplerts? Doncs perquè comprem aliments que estàn empobrits industrialment, amb menys vitamines, minerals, polifenols i fibra?.

I els nostres governs? Perque no endureixen els requisits de seguretat necessaris per poder vendre aliments en el nostre pais?. Perquè un pa de motllo, unes galetes o unes “txutxes” d’una marca determinada, són de major qualitat alimentaria quan es venen en altres paisos (França, Anglaterra, Alemanya…) que quan es venen en el nostre? En els altres paisos, per llei, si els vols vendre han de tenir menys sal, menys greixos saturats, menys concentració d’aditius… que en el nostre. No hem d’oblidar que en aquests paisos s’han prohibit colorants com la tartracina o el vermell de cochinilla, entre d’altres, en els productes destinats al nens/es, per ser sospitosos de provocar alèrgies alimentàries. Les quals, estàn augmentan cada dia, amb més prevalença.

Hem de potenciar entre tots una alimentació més equilibrada, respectuosa i sostenible. S’han de respectar i promoure els aliments ecològics, els aliments de proximitat i en definitiva una alimentació més sostenible augmentant el consum de proteïna vegetal i disminuint l’animal. El sistema actual no beneficia a ningú, a curt plaç, excepte distribuidors i multinacionals, que es fan d’or. I a Llarg plaç ,està condemnat al fracàs. No és sostenible per set mil milions d’humans, imagineu-vos quan siguem vint-mil milions ( previst per aquest segle)…

Hem de començar a ser l’exemple per les futures generacions en l’àmbit alimentari i començar a exigir a les nostres administracions, empreses alimentàries i governs, canvis que afavoreixin a la nostre salut i a la salut del planeta. Però cubrint la nostre quota de responsabilitat en l’àmbit familiar i personal, sent més exigents i coherents.

Marc Vergés
Nutricionista i fitoterapeuta.

etiquetes: educació, escoles, sopars