L´especialista

Inici / L´especialista / Milca Burde 27 d'octubre 2014

L’arbre de l’oli de ben, l’arbre de la vida

Es tracta d'un arbre amb un alt potencial nutricional del qual se n'aprofita tot. Les llavors, arrels i fulles proporcionen molts beneficis per a la salut i la prevenció de malalties, com per exemple, alleujar els dolors articulars, les inflamacions, els problemes digestius, la ceguesa infantil, entre d’altres. A més, és un aliment proteic ideal per a esportistes, persones febles o amb desnutrició.

moranga-750

Arbre de l’oli de ben o moringa, en castellà, és el nom d’un arbre d’origen tropical i subtropical, únic gènere de la família Moringaceae, que comprèn tretze espècies. Totes comparteixen propietats curatives, encara que l’espècie més popular és Moringa oleifera, original de Kerala, estat del sud-oest de l’Índia.

És un arbre caducifoli de creixement ràpid; a l’any ja fa 4 m i en edat adulta pot sobrepassar els 10 m d’altura. És molt resistent i s’adapta a qualsevol mena de sòl, fins i tot en condicions de sequera, cosa que en facilita la plantació en zones de poca vegetació. Té escorça de suro, fulles de color verd clar i fa flors de color blanc crema i beines que pengen de color verd, llargues i primes, amb llavors oleaginoses de color marró fosc.

Encara que es considera natiu de l’Àsia, específicament de l’Índia, a poc a poc s’ha anat sembrant en diferents països de l’Àfrica, l’Aràbia, sud-est de l’Àsia, les illes de Carib i Amèrica del sud. Avui, el seu conreu a l’Amèrica Llatina creix, i comprèn des de Califòrnia, fins a l’Argentina, passant per Xile, Arizona i Florida.

Contingut nutritiu

En l’anàlisi fet per l’Institut Nacional de Nutrició a Hyderabad, a l’Índia, el 1971 i revisat el 1989, es descriu l’extens ventall de nutrients que conté l’arbre de l’oli de ben, entre els quals destaca la presència de tots els aminoàcids essencials, molt poc comú en una planta. Les seves fulles fresques tenen quatre vegades més vitamina A què les pastanagues, tres vegades més potassi que els plàtans, quatre vegades més calci que la llet, tres vegades més ferro que els espinacs i set vegades més vitamina C que les taronges.

fulles_fresques_cat

A més s’han trobat esterols vegetals, pectines, clorofil·la, carotenoides, seleni, citoquinines, flavonoides, luteïna, rutina, glutatió, entre d’altres.

(Gopalan, C., B.V. Rama Sastri, and S.C. Balasubramanian. Nutritive value of Indian foods. Hyderabad, India: (National Institute of Nutrition), 1971 )

Atributs mèdics

Durant milers d’anys ha estat utilitzada com a planta medicinal per diferents cultures. La medicina tradicional Índia (ayurveda) la fa servir des de fa milers d’anys, i també l’aplicaven els romans, grecs i egipcis. Tant a la pols com al suc de les diferents parts de l’arbre els atribueixen moltes propietats mèdiques i farmacològiques, segons el tipus de principi actiu extret: estimulant cardíac i circulatori, antitumoral, anticancerigen, antipirètic, antiepilèptic, antiinflamatori, antiulcerós, antiespasmòdic, diürètic, antihipertensiu, antioxidant, antidiabètic, hepatoprotector, hipocolesterolemiant, té activitats antibacterianes i antifúngiques, cura ferides i infeccions, anèmia, ansietat, asma, barbs, bronquitis, refredat, tos, diarrea, colitis, infeccions d’ulls i orelles, inflor de glàndules, mal de cap, histèria, dolor a les articulacions, psoriasi, trastorns respiratoris, deficiència de semen, mal de coll, tuberculosi, cucs intestinals, malària, úlceres d’estómac, tumors, trastorns de bufeta, entre d’altres.

(Moringa oleífera: A food plant with multiple medicinal uses. Departament de Química de la Universitat d’Agricultura de Faisalabad, al Pakistan)

Tant a la pols com al suc de les diferents parts de l’arbre els atribueixen moltes propietats mèdiques i farmacològiques, segons el tipus de principi actiu extret.

Alguns usos terapèutics populars més habituals són els següents:

  • Les arrels es fan servir com a tònic per al cos, expectorant, diürètic suau i tranquil·litzant per alleujar l’epilèpsia i la histèria. En forma de suc alleuja la irritació externa i la seva decocció s’utilitza per a la hidropesia.
  • L’escorça és considerada antiescorbútica.
  • La goma vermellosa que exsuda es fa servir per alleujar la diarrea.
  • Les fulles s’apliquen com a cataplasma per a les ferides i es freguen als polsos per al mal de cap. En infusió millora la digestió, tracta les úlceres gàstriques i la diarrea. També es fan servir en tractaments de la diabetis i hipertensió arterial.
  • El suc de la flor millora la qualitat i el flux de la llet materna durant la lactància.
  • Les flors, les fulles i arrels s’empren en remeis per als tumors i la llavor en particular per als tumors abdominals.
  • L’oli de les llavors s’aplica externament per a alteracions de la pell.

Més informació: Potenciales aplicaciones de Moringa oleífera. Una revisión crítica, C. Martín1,2, G. Martín3, A. García1, Teresa Fernández1, Ena Hernández1 y Jürgen Puls, http://scielo.sld.cu/scielo.php?pid=S0864-03942013000200001&script=sci_arttext&tlng=pt)

A causa del seu alt valor nutritiu i la seva fàcil disponibilitat en zones on escassegen altres recursos, les fulles de l’arbre de l’oli de ben s’han fet servir en molts programes d’organitzacions no governamentals per alimentar nens, dones embarassades o en període de lactància en estat de desnutrició i anèmia, i s’han vist millors resultats en la seva recuperació quan els han comparat amb altres mètodes més “convencionals” amb la mateixa finalitat.

Aplicacions culinàries

Com s’ha dit abans, s’aprofita absolutament tot d’aquest arbre.

  • Flors: són riques en carbohidrats i tenen bon gust. Es consumeixen crues en amanida o barrejades amb ous batuts com si fos una truita.
  • Fulles: tenen un gust suaument picant entre els créixens i el rave. Poden servir per fer sucs, es poden menjar crues en amanides o bullides en sopes i altres plats variats.
  • Beines: quan estan verdes es preparen bullides i tenen un gust semblant al de les mongetes. Les beines marrons ja madures perden qualitats com a aliment, però s’obren per extreure les llavors, que es consumeixen fregides, torrades, en infusions o en salses.
  • Arrels: s’utilitzen les dels arbres molt joves; són tuberoses i s’assemblen a les pastanagues, però són de sabor picant similar als raves.

Altres aplicacions

Més enllà de l’ús terapèutic, també es fa servir per purificar l’aigua. S’utilitza la llavor triturada com a floculant natural per provocar la precipitació de partícules sòlides d’aigües tèrboles i fluvials, i s’obté un avantatge doble: se substitueixen productes importats per un de local de fàcil accés i, a diferència del sulfat d’alumini que aplica el mètode convencional, les llavors són completament biodegradables.

La Moringa oleifera és una de les espècies vegetals amb més contingut d’oli (35%), el 73% del qual és àcid oleic, similar a l’oli d’oliva. No s’enranceix amb facilitat. Es fa servir per lubricar mecanismes, fabricar sabó i cosmètics i com que crema sense produir fum és ideal com a combustible per a llums. És un recurs important per fabricar biodièsel de qualitat, cosa que ha comportat que el seu conreu s’investigui en diversos llocs del món.

moringa-fulles-750

Conreus d’arbre de l’oli de ben a Espanya

Un estudi fet per la Societat Espanyola de Ciències Forestals ha determinat que les zones aptes per al conreu de l’arbre de l’oli de ben a Espanya van resultar ser la costa andalusa, el litoral murcià i l’alacantí.

L’empresa Moringa S.L. va començar conreant la planta a Espanya en vivers a Zamora i més endavant a Almeria, en principi amb l’objectiu d’obtenir aliment per a humans i animals, per després fer-ho extensible a la producció d’oli vegetal per a biocombustible. El 28 de març de 2014 Moringa S.L. ha obtingut el Certificat Ecològic a través de Consell Regulador d’Agricultura Ecològica de Canàries, amb el Núm. del CRAE 2899-P, per a conreus ecològics d’arbre de l’oli de ben i altres.

Sota la direcció de l’empresa alemanya Moringafarm ja s’està començant a conrear també a les Illes Canàries, ja que les condicions climatològiques de les illes són les apropiades per al conreu extensiu d’aquesta espècie. La idea és comercialitzar olis amb alt contingut en vitamina E i àcid oleic, amaniments i te, fulles fresques i càpsules alimentàries.

Calen més estudis científics

L’interès científic per aquesta planta és relativament nou, per la qual cosa la majoria dels estudis són anàlisis nutricionals o estudis de laboratoris amb animals, i n’hi ha molt pocs sobre els efectes en els éssers humans. Tenint en compte els beneficis que ofereix per a la salut i el seu profund arrelament en la medicina “empírica”, resulta de vital importància dur a terme estudis amb controls mèdics que en documentin l’efectivitat i li donen un aval científic merescut.

De moment, l’única garantia de les propietats de l’arbre de l’oli de ben està acreditada basant-se en l’ampli consum humà com a part de la dieta i de remeis terapèutics a través de milers d’anys, sense que s’hagin detectat mai casos d’al·lèrgies o toxicitat.

Més informació:

 

milcaArticle escrit per:

Milca Burde

Dietista

mburde@etselquemenges.cat

amunt