Foto portada

Quan diem que seguim, que tendim a seguir o que ens agrada o atreu la dieta crudivegana, és fàcil que generem reticències. Els que desconeixen aquest corrent d’alimentació saludable poden caure en l’error de pensar que els rawers només mengen amanides, enciam i pastanagues crues, sense gaire més varietat de grups d’aliments o de tècniques culinàries. Però res més lluny de la realitat.

Sí, és cert que el crudiveganisme recorre essencialment als aliments estrella del món vegetal: les plantes en el seu estat més natural i menys manipulat, és a dir, aliments crus. Per això es considera un estil d’alimentació “viva”. Però això no significa que el resultat siguin plats sense cuinar, insípids i avorrits. De fet, es poden aplicar diferents tècniques de manipulació d’aliments crus sense fer servir el foc ni les temperatures elevades, que, a partir dels 45 ºC aproximadament, poden destruir part dels nutrients dels aliments i poden generar agents poc saludables. Al contrari, els mètodes de preparació crudivegans són els més tradicionals i naturals, ja que conserven al màxim els micronutrients com les vitamines, els minerals o els oligoelements i no desnaturalitzen els macronutrients com els carbohidrats, les proteïnes i els greixos.

I com ho fan? Amb tècniques senzilles i molt naturals com l’extracció de sucs en fred, la germinació, la maceració, la fermentació o la deshidratació. Totes són tècniques respectuoses amb el sabor i els nutrients dels aliments.

(Si voleu exemples i receptes delicioses crudiveganes, podeu consultar la secció de “Receptes Raw” d’Estelquemenges i atrevir-vos amb les propostes de la Consol Rodríguez, formadora d’alimentació viva i cuina crudivegana.

Com fer llaminadures i xips saludables?

Un dels aparells estrella del món crudivegà és la deshidratadora. Permet imitar l’efecte que produeix l’exposició directa dels aliments al sol i a l’aire net (sense la pol·lució de la ciutat), una tècnica utilitzada des de fa segles que consisteix bàsicament a eliminar la major concentració possible d’aigua d’un aliment. El resultat és un aliment més cruixent i concentrat, amb un alt temps de conservació, que ens permetrà tenir aliments de temporada disponibles durant tot l’any (per exemple, si deshidratem maduixes a la primavera, les podrem menjar a la tardor següent).

I precisament és aquesta meravella d’aparell el que ens permet deshidratar fruites, vegetals i herbes aromàtiques per fer tot tipus de snacks, barretes, xips o crackers, i aconseguir així un bon assortiment de piscolabis saludables, a base d’aliments vius.

Des de fruites com maduixes, plàtans, kiwis, pomes, coco, peres, meló, mango, papaia, nabius o mandarines fins a verdures com patata, kale, remolatxa, pastanaga i tot el que se’ns acudeixi. Vegetals sans sense més ingredients o additius!

pecks_etssoy

I si no tinc deshidratadora?

Encara que la deshidratadora és l’aparell òptim per aconseguir un bon resultat, també es pot fer servir un forn que tingui ventiladors que facin circular l’aire a la temperatura més baixa i amb la porta entreoberta, o bé optar per marques de confiança que comercialitzin fruites i verdures deshidratades de qualitat, com les noves xips de coco d’Inspiral. Estan disponibles en dos sabors: amb gerds i amb un toc de vainilla i baobab; i amb paprika fumada, elaborades amb sal de l’Himàlaia, pebre vermell i llima. Dos originals piscolabis sense fregir i sense torrar, vegans, sense gluten i amb un alt contingut en fibra. Distribuïts en exclusiva a Espanya per La Finestra sul Cielo, les podreu trobar en herbolaris i botigues ecològiques.