Per a això és imprescindible parlar del procés de depuració de l’organisme, que té lloc al fetge i que té una importància vital per al bon funcionament cel·lular. El procés de depuració inclou la mobilització, la biotransformació i l’eliminació de tòxics, tant d’origen endogen com exogen i es fa en dues fases, la fase I i la fase II. Un mal funcionament o la ineficiència d’aquest procés pot derivar en importants morbiditats en l’organisme.

La protecció contra el càncer té a veure directament amb l’exposició als tòxics ambientals (pesticides, metalls pesants, fum del tabac, la part cremada del menjar cuinat a altes temperatures), i el que en un principi pot semblar obvi, no ho és tant, atès que moltes vegades encara que pretenguem menjar aliments ecològics, no podem evitar trobar-nos pel carrer amb la contaminació de la ciutat; tampoc podem controlar tot el que mengem quan viatgem, i moltes altres circumstàncies que no tenim sota control.

Per això l’estratègia fonamental es basa, per començar, en el coneixement dels nostres gens, i això se sap mitjançant un estudi genètic (www.eugenomic.com). Així es poden personalitzar els nutrients que cada persona hauria de prendre per millorar la seva salut.

El punt clau de la regulació genòmica està en la nostra capacitat d’eliminar les toxines pel fetge

Posaré un exemple senzill:

Imaginem que el nostre fetge és com una ciutat, amb carreteres que entren i surten. Cadascuna d’aquestes carreteres es dirà enzim. Aquests enzims poden ser autopistes o carreteres per les quals es pot circular a diferents velocitats.

Ara pensem en les toxines, que són els cotxes que circulen per aquestes carretes.

Què passaria si a primera hora del matí entressin cotxes de forma massiva per aquestes carreteres? Segurament passaria el que ja ha passat altres vegades, que ens posarien un límit de velocitat: no més de 80 km/h, per exemple, per evitar la contaminació. Això té sentit, ja que com més motors estan en marxa, més CO2 s’elimina en l’ambient. Així que si aquestes toxines passen per enzims a alta velocitat, a una determinada hora hi hauria un nombre elevat de toxines entrant en el nostre fetge. Aquesta entrada de toxines és el que s’anomena fase I de depuració hepàtica.

La fase II serien les carreteres que surten de la ciutat, és a dir, aquells enzims que expulsarien els cotxes i també els seus contaminants. Però entremig passa alguna cosa, les toxines s’activen quan entren i es tornen més tòxiques que al principi. Produeixen radicals lliures que danyen les nostres cèl·lules, l’ADN i poden provocar mutagènesi i, posteriorment, càncer.

Continuant amb aquest exemple automobilístic: és com si com a conseqüència del trànsit dels cotxes comencessin a tocar aquestes botzines i comencessin a sortir les persones dels cotxes histèriques i es comencessin a pegar les unes amb les altres.

Així, el més important per dominar aquesta situació seria marcar aquests límits de velocitat, així com posar música relaxant al cotxe, posar filtres als automòbils perquè no deixin escapar els tòxics per al medi ambient i facilitar la sortida d’aquests cotxes de la ciutat.

Quan es fa un estudi genètic, la informació que obtenim ens permet conèixer com són de ràpides les nostres carreteres d’entrada i sortida. A vegades, fins i tot ens diuen quines estan bloquejades i no funcionen correctament. Aquesta informació ens serveix per poder dir en cada cas com podríem regular el trànsit fent que els cotxes vagin més lents quan entren a la ciutat o facilitant-ne la sortida.

Els nutrients que actuen regulant les fases, o que de forma comuna podríem dir que beneficiarien la majoria de les persones són:

  • El resveratrol és un component que es troba a la llavor i a la pell del raïm, així com el Poligonum cuspidatum, i podríem dir que fa l’efecte de la música en els cotxes (inhibeix la proactivació dels carcinògens).
  • L’àcid alfa lipoic, el seleni, el zinc i també el resveratrol evitarien els clàxons (són els antioxidants).
  • L’alga clorel·la faria la funció de filtre.
  • Els aminoàcids L-cisteïna, glicina i àcid glutàmic són necessaris per a la síntesi de glutatió (enzim antioxidant), alhora que també s’uneix als tòxics per facilitar-ne la sortida.
  • El licopè també és necessari per al glutatió, però facilita també la fase II.
  • La taurina és necessària quan el procés de la sulfatació no és del tot eficaç.
  • La silimarina (principi actiu del card marià) és un protector hepàtic (reparador de les carreteres danyades).
  • La cúrcuma o curcumina (ingredient antioxidant, antiinflamatori, hepatoprotector i activador de la fase II).

ActiveDetoxDurant tot el procés, i com comentàvem al principi, és essencial per a la quiomioprevenció impedir que les substàncies carcinògenes interactuïn amb l’ADN i l’ARN.

Una font d’un d’aquests components es troba en els vegetals crucífers, que contenen una sèrie de glucosinolats.

S’han fet nombrosos estudis in vitro, alguns in vivo en ratolins, altres d’epidemiològics i farmacològics i fins i tot alguns estudis clínics en humans (www.clinicaltrials.gov) que evidencien que el consum de les crucíferes té un poder quimioprotector del càncer.

Quines són les substàncies més importants?

S’han descrit més de 200 glucosinolats que estan presents en la naturalesa, principalment en les crucíferes. Es transformen per “masticació” o amb el procés de digestió en altres principis actius, que són els isotiocianats, els indoles (I3C), el sulfurà i el diindolmetà (DIM). Aquests altres subproductes també es troben preformats en aquests vegetals.

Les vies reguladores van des de la inducció d’enzims citoprotectors, que protegeixen del càncer i són inhibidors de certs processos inflamatoris, i la modulació de les rutes de senyalització del càncer, incloent-hi la proliferació cel·lular (que evita que les cèl·lules canceroses es multipliquin), la angiogènesi (que impedeix que es creïn més vasos sanguinis que alimentin aquestes cèl·lules) i la renovació de les cèl·lules mare de les cèl·lules canceroses (que evita que les cèl·lules canceroses segueixin reproduint-se), fins a la supressió de les vies de senyalització cel·lular −que evita que s’activin mecanismes que activin el procés−, incloent-hi el NFkβ, els receptors hormonals, i els activadors de la transcripció.

Segons alguns estudis, el consum de les crucíferes té un poder quimioprotector del càncer

Recentment han sorgit més estudis que evidencien que els derivats dels glucosinolats tenen potencial quan modifiquen les alteracions epigenètiques.

El procés de carcinogènesi, així com la progressió del càncer, és el resultat dels canvis genètics i epigenètics del genoma que condueix a la desregulació de l’activitat transcripcional dels gens. Els mecanismes epigenètics en les cèl·lules del càncer inclouen des de la desacetilació i la metilació d’histones (és a dir, la capacitat per “silenciar” l’expressió d’un gen protector contra el càncer), a la hipermetilació del promotor de gens supressors de tumors i de gens importants per a la regulació del cicle cel·lular, la diferenciació cel·lular i l’apoptosi. Aquestes aberracions epigenètiques poden ser fàcilment reversibles i sensibles a components naturals de la dieta.

Crucíferes amb glucosinolats: Bròquil i els seus germinats, coliflor, nap, rave, créixens.

El contingut en glucosinolats d’aquestes plantes pot variar depenent de:

  • La varietat, les condicions i el clima on creixen, el pH i la temperatura.
  • Si aquestes verdures es cuinen, la temperatura deixa inactiva l’enzim (mirosinasa) que transforma els glucosinolats en els seus altres derivats, encara que sempre queda la possibilitat que aquesta mirosinasa es reactivi de nou pels bacteris que hi ha al tracte digestiu (si disposem dels bacteris adequats).

Quantes cols a la setmana he de menjar per protegir-me? Seria millor que prenguéssim càpsules de bròquil?

Bròquil en pols (Active Foods) valorat 4% en glucosinolats

Bròquil en pols (Active Foods) valorat 4% en glucosinolats

Per actuar regulant l’expressió genètica hauríem de menjar cols almenys 4 vegades a la setmana, preferiblement en forma de germinats (amb un grapadet n’hi hauria prou), atès que la concentració de principis actius és superior.

Prendríem càpsules en aquells casos que per raons de salut necessitéssim una aportació extra o si no poguéssim prendre aquestes quantitats de germinats a la setmana. També podeu agafar el bròquil valorat en glucosinolats afegit en pols com a condiment.

 

 

 

 

 

Gloria SabaterDra. Glòria Sabater

Doctora en Farmàcia, especialista en medicina antienvelliment i en genètica i genòmica nutricional

Directora tècnica de Salengei SL