L´especialista

Inici / L´especialista / Salengei 3 d'abril 2016

Mites i veritats sobre els antioxidants

És bo prendre antioxidants en excés? Són tots bons? Quins antioxidants hauríem de prendre?

té verde

Aquestes són preguntes freqüents que em fa molta gent quan llegeix afirmacions extretes d’algunes publicacions en què es diu que no és bo prendre massa antioxidants. Altres vegades, les preguntes les fan pacients amb càncer a qui els metges els han prohibit prendre antioxidants. També hi ha persones que, arran d’algun programa de televisió o de ràdio sobre els efectes miraculosos d’un determinat antioxidant, vénen convençudes a comprar-lo i afirmen: “M’han dit que aquest antioxidant és el millor. Què en penses?”

La meva primera –i immediata– reacció és demanar per a què ho volen. Solen dir: “Ah… És que m’han comentat que és el millor”. I us pregunto a vosaltres: Sabeu per a què voleu els antioxidants? Perquè no tots són iguals; n’hi ha molts amb propietats i efectes diferents.

Què és un antioxidant?

Primer explicaré què és un antioxidant; i encara que us pugui sonar una mica estrany si fa anys que no estudieu química, intentaré fer-ho simple.

Quan l’organisme està exposat a factors ambientals agressius, com un excés de radiació solar, radiació produïda quan, per exemple, ens fem una radiografia, tabac, dissolvents, fum dels cotxes o contaminació ambiental, pesticides o metalls pesants, les molècules que, en situació normal, tenen un parell d’electrons al voltant de la seva òrbita –que els confereixen estabilitat–, són atacades i un dels electrons surt com despistat i/o disparat i comença a atacar altres molècules.

Aquests electrons són els radicals lliures i, en atacar altres molècules, poden malmetre-les. De vegades, ataquen els greixos de l’organisme i els oxiden (com passa amb les nous quan es tornen ràncies; s’han oxidat per l’oxigen). Un exemple d’aquesta oxidació el veiem en les mans. Hi tenim taques marrons? Sí? Llavors hi ha hagut oxidació lipídica. Aquest tipus de taques són freqüents a les mans de la gent gran i en les de les persones que fumen molt.

Hi ha un altre tipus de processos d’oxidació que no són tan visibles, com l’oxidació de l’ADN, o l’oxidació de les proteïnes…

L'Origen_Fruits Montmany3

I què fan els antioxidants?

Cedir electrons sense atacar; és a dir, aconseguir aparellar-se amb la molècula que ha perdut l’electró i, així, estabilitzar-la.

No tots els radicals lliures són dolents

Un cop sabem què és un antioxidant, vegem l’efecte real que té per a la salut. Primer vull aclarir que no tots els radicals lliures són dolents. De vegades, quan tenim una infecció bacteriana o per virus o fongs, el cos fabrica radicals lliures que actuen d’artilleria atacant aquests intrusos; així que, en aquest cas, els radicals lliures són beneficiosos.

De la mateixa manera, quan tenim cèl·lules cancerígenes, els radicals lliures també poden protegir-nos atacant aquestes cèl·lules; de la mateixa manera que tractaments químics com la quimioteràpia ataquen les cèl·lules cancerígenes.

El problema es produeix quan aquest atac no només és a les cèl·lules cancerígenes, sinó també a les cèl·lules sanes; d’aquí els efectes secundaris que produeixen els tractaments de quimioteràpia, que, si bé la intenció és fer malbé les cèl·lules dolentes, també malmeten les bones.

  • Què passaria si prenguéssim antioxidants durant aquest tipus de tractaments?

Segurament inhibiríem el potencial oxidant o en contrarestaríem l’efecte. Per això aconsellen no prendre’ls alhora.

  • Per què no podem prendre antioxidants en excés?

Perquè en certes situacions l’organisme necessita fabricar oxidants per atacar.

  • Llavors, quin antioxidant cal prendre, quan i quant?

La major part de fruites i verdures, així com les espècies tenen molts antioxidants amb efectes fisiològics diferents, per exemple:

  • Els flavonols del cacau són bons per millorar la salut vascular.
  • Les catequines del te verd són anticancerígenes en part pel seu efecte antifolat, i tenen també un efecte protector cardiovascular, així com efectes sobre el control de pes.
  • La teanina és un aminoàcid del te que es recull al principi de temporada a les fulles joves i té un efecte calmant; millora l’estat d’ànim.
  • Altres polifenols que es troben als fruits vermells, com les antocianidines, tenen efectes antiinflamatoris, cardioprotectors i protectors cerebrals.
  • El resveratrol, que es troba en petites quantitats en el raïm i en concentracions més altes al Polygonum cuspidatum, té també molts beneficis; per exemple sobre la regulació del sucre en sang, protecció cardiovascular, antitumoral…

Però el més fascinant és el mecanisme pel qual la fruita i verdura sintetitzen aquests antioxidants, perquè ho fan com a conseqüència de la seva exposició a la radiació solar o quan són atacades per fongs (per això les pomes són més vermelloses pel costat pel qual els toca el sol); és a dir quan la fruita madura al sol i quan no li han afegit pesticides i ha de defensar-se de les plagues.

No tota la fruita o verdura que mengem té aquests suposats antioxidants, perquè si no madura al sol o no s’ha hagut de defensar no aportarà prou antioxidants

Això ens fa arribar a una altra conclusió: i és que no tota la fruita o verdura que mengem té aquests suposats antioxidants, perquè si no madura al sol o no s’ha hagut de defensar no aportarà prou antioxidants…

Heu comprat mai fruita una mica verda perquè acabi de madurar a temperatura ambient a casa; i en canvi ha passat directament de verda a podrida? Què ha passat en la cadena des que es va recollir de l’arbre fins que va arribar a casa vostra? Segurament la van agafar totalment verda, la van guardar en cambres i després la van portar al supermercat… Però la fruita no va haver de defensar-se, ni va madurar al sol.

Per això, cada vegada ens falten més aquests antioxidants naturals que ens protegeixen i hem d’acabar prenent complements alimentaris rics en antioxidants.

Però per no passar-nos, una altra opció més natural és complementar l’alimentació prenent aquests superaliments quantificats en aquests principis actius (així sabrem el que estem prenent) o amb suplements alimentaris capaços d’activar els enzims endògens que fabrica l’organisme amb funció antioxidant. Aquests enzims són el superòxid dismutasa, catalasa, glutatió i glutatió peroxidasa.

Hi ha pocs complements alimentaris al mercat amb prou estudis clínics que hagin demostrat aquest efecte. Un és l’ImmunAge (un producte natural procedent d’un procés patentat de la fermentació de les papaies durant nou mesos).

IMMUNAGE

Aquest producte el va donar a conèixer un periodista que va entrevistar l’infermer de Joan Pau II, que va revelar que el papa prenia Immun’age per recomanació del premi Nobel de Medicina el professor Luc Montagnier.

Montagnier havia estudiat aquest producte en pacients amb el virus de la sida i havia observat que no només en millorava la immunitat sinó que contrarestava l’efecte negatiu dels radicals lliures. El papa, a més, tenia Parkinson, que també produeix un excés de radicals lliures i estrès oxidatiu (perquè l’organisme no té la capacitat de contrarestar-los); així que en aquest cas un antioxidant, ben aconsellat, pot ser un bon aliat de la salut.

Així, per triar antioxidant hem de tenir en compte la malaltia i el potencial fisiològic de cada antioxidant per saber aconsellar-ne un a cada moment.

Frutos rojosSi el que volem és merament un efecte protector sobre la salut, menjar fruites i verdures ecològiques recollides al punt de maduració, prendre superaliments específics i ajudar l’organisme a sintetitzar aquests antioxidants endògens amb algun producte natural és el que hauríem de fer per tal que els antioxidants actuïn en el moment que l’organisme els necessiti però sense passar-nos.

Una bona opció és menjar fruita i verdura de temporada i, si pot ser, ecològica millor, ja que contindrà aquests antioxidants produïts per l’estrès ambiental que han patit i que, al seu torn, són tan beneficiosos per a la salut. Si volem assegurar una bona aportació de nutrients també hi ha al mercat productes en altres formats que aconsegueixen mantenir totes les seves propietats.

 

Gloria SabaterDra. Gloria Sabater

Doctora en Farmàcia i especialista en medicina antienvelliment

 

 

 

amunt