L´especialista

Inici / L´especialista / Xavier Orpella 21 de juliol 2014

Vitamina D: per a les defenses, ossos i contra el càncer

Les vitamines són unes substàncies “vitals” per a la salut, que l’organisme no pot fabricar (o no totes les que necessitem, com és el cas de la vitamina D) i que cal consumir amb els aliments.

La vitamina D és un tipus de greix (lípid de la família dels esteroides) que podem crear nosaltres a la pell amb l’ajuda del sol (UVB) en un 60-90%. La resta ens cal ingerir-la a través del peix blau, el rovell de l’ou o els xampinyons.

Per a què serveix?

Té moltes funcions, però la més coneguda és la relacionada amb la salut dels ossos, ja que hi fixa el calci i el fòsfor. La falta de vitamina D provoca raquitisme en la infància i osteomalàcia i osteoporosi en la vellesa.

Darrerament s’ha sabut que, a més, també intervé en altres teixits del cos (salut extraòssia), especialment en la immunitat (defenses, per exemple, davant la tuberculosi o malalties autoimmunes, com l’artritis reumàtica, la diabetis, l’esclerosi múltiple i la malaltia de Crohn), en la circulació cardíaca (el dèficit duplica el risc d’infart), i en la lluita contra el càncer (especialment en el colorrectal, i també de mama, pròstata, ovari, pulmó, melanoma, limfoma, leucèmia, entre d’altres).

Alguns estudis mostren que tenir un dèficit de vitamina D pot suposar un 30-50% d’augment de risc d’aquests càncers.

Foto: Pau EsculiesCom pot afectar a les cèl·lules cancerígenes aquesta vitamina?

Els receptors cel·lulars de la vitamina D es troben en gairebé totes les cèl·lules de l’organisme i també a les cancerígenes. Es considera que la vitamina D pot regular la proliferació, diferenciació i mort (apoptosi) cel·lular així com el creixement de vasos sanguinis (angiogènesi). Tan important és, que fins i tot alguns estudis apunten que pot ser un marcador analític de l’estat de salut global.

Es pot mesurar la vitamina D a l’organisme?

Sí, amb una analítica de sang. Generalment es mesura un metabòlit actiu de la vitamina D: la 25-dihidroxivitamina D o calcidiol.

Els valors normals són més alts o iguals a 30 nanògrams per mil·lilitre (segons la International Osteoporosis Foundation) o 20 segons l’Institute of Medicine.

Per sota de 15 indica fragilitat física; i per sota de 10, una deficiència greu. Es considera tòxica a partir de 150.

El nostre país és pobre en vitamina D?

Els darrers estudis poblacionals indiquen que fins a un 60% de la població adulta té mancances de vitamina D, i fins i tot pot arribar al 80% en gent gran. De fet, sembla que el dèficit de vitamina D és freqüent a tot el món.

Un estudi fet a l’Hospital Doce de Octubre de Madrid va observar que el 83% dels ingressats per fractura de maluc per osteoporosi tenien dèficit de vitamina D (menys de 20 ng/ml). Al mateix centre, van veure que entre els metges joves del centre, només el 25% tenia nivells suficients (més de 30 ng/ml).

Estudis fets a joves de Boston van determinar que més de la meitat tenien valors inferiors a 20 ng/ml. Resultats semblants s’han observat en altres països com Aràbia Saudita, Turquia, Austràlia, i l’Índia.

A què és degut aquest dèficit?

Hi ha moltes raons. Per una banda, la manca d’exposició solar i l’ús de protectors solars (a partir d’un factor de protecció 8 ja no se sintetitza a la pell), ingesta pobra d’aliments rics en aquesta vitamina, medicaments com els corticoides, antiretrovirals, antifúngics, i anticonvulsius, disminució de la síntesi cutània lligada a l’edat i a la pell morena o negra, problemes de salut que disminueixen l’absorció com la malaltia celíaca, de Crohn, obesitat per segrest de la vitamina en el teixit adipós, insuficiència renal per pèrdua de la vitamina per orina, entre altres.

Quines fonts hi ha de vitamina D?

Aproximadament podem obtenir per cada 100 grams de producte les unitats internacionals de vitamina D següents: sardina, 800; salmó, 600; tonyina, 220; xampinyons, 80; rovell d’ou, 70; formatge, 15; llet de vaca, 2-4, etc.

Cal comprovar en els aliments enriquits, com llets i iogurts, la quantitat que porten i comparar-la amb la recomanada.

Recomanacions d’ingesta de vitamina D de l’Institute of Medicine per a persones sanes:

  • 0-1 any: 400 Unitats Internacionals (UI) al dia
  • 1-70 anys: 600 UI / dia
  • > 70 anys: 800 UI / dia
  • Embaràs i lactància: 600 UI/dia

Bibliografia més rellevant:

  1. Schottker B., Peasey A, Throand B., et al. Vitamin D and mortality: meta-analysis of individual participant data from a large consortium of cohort studies from Europe and the United States. BMJ 2014; 348: 1-15.
  2. PrevInfad (AEPap)/PAPPS infància i adolescència. Vitamina D profilàctica. 2009.
  3. Calle AL, Torrejón MJ. La vitamina D y sus efectos “no clásicos”. REv Esp Salud Pública; 86: 453-9.
  4. Hutchinson K, Jahangiri S, Calvi L, et al. Impact of dietary supplements, obesity and treatment initiation on serum vitamin D levels in lymphoma patients. Leuk Lymphoma. 2014.
  5. Aguilar Fj. Protocolo de tratamiento de la vitamina D. Med Clin (Barc). 2013.
  6. Holick MF, Chen TC. Vitamin D deficiency: A worldwide problem with health consequences. Am J Clin Nutr. 2008;87:1080–6.
  7. Nnoaham KE, Clarke A. Low serum vitamin D levels and tuberculosis: A systematic review and meta-analysis. Int J Epidemiol. 2008;37:113–9.
  8. Giovannucci E, Liu Y, Hollis BW, Rimm EB. 25-hydroxyvitamin D and risk of myocardial infarction in men. Arch Intern Med. 2008;168:1174–80.
  9. Yin L, Grandi N, Raum E, Haug U, Arndt V, Brenner H. Meta-analysis: Longitudinal studies of serum vitamin D and colorectal cancer risk. Aliment Pharmacol Ther. 2009;30:113–25

 

OrpellaXavier Orpella
Metge especialista en Salut Laboral i Promoció de la Salut
Correu: info@etselquemenges.cat

 

Marta Costa

Marta Costa
Periodista i Postgrau en Comunicació Alimentària.
Coordinadora de continguts d'Etselquemenges.
mcosta@etselquemenges.cat

amunt