Les principals claus perquè els pares puguin prevenir i evitar algunes de les malalties més comunes entre els més petits, així com pautes i consells per aconseguir que els nens i les nenes s’interessin pel menjar saludable.
Cal esperar dues hores perquè es banyin, després de menjar?
Què és un tall de digestió?
“En la seva versió tradicional, el tall de digestió es produeix perquè la sang, durant la digestió, se’n va cap als budells. La natació, però, requereix que vagi cap als músculs i que abandoni els budells a mitja feina”, i és aquí quan apareix el tall de digestió. La definició és del metge pediatre Carlos González que es pregunta per què el tall de digestió només es creu que pot passar a l’aigua i no “ballant, jugant o saltant a corda”.
L’escepticisme del pediatre González sobre els talls de digestió el porta a comparar el fet amb altres països, i conclou que no n’hi ha cap que sostingui la mateixa malaltia, “tret d’una mica França”. Sigui com sigui, ell mateix assenyala que no es pot trobar res sobre el tall de digestió “en l’exhastiu manual de seguretat a l’aigua de la Creu Roja americanani en les recomanacions de l’American Medical Association nien les de la Fundació Nemours”.
Mite o realitat, els metges recomanen sentit comú i prudència a l’hora de banyar-se després d’un àpat.
El metge Carlos González és molt clar: el tall de digestió és una malaltia cultural, pròpia del país, com la paella. Ara bé, per què hi ha pares que controlen atentament les busques del rellotge abans de permetre que les criatures es banyin a la platja o a la piscina? Què hi ha de cert en tot plegat?
La dietista-nutricionista de l’Hospital Sant Pau de Barcelona Gemma Navarro explica que tant infants com adults han d’evitar els contrastos sobtats de temperatura després de menjar. “Per evitar-los, no cal comptar dues hores, sinó deixar passar una mica el temps. Una hora està bé”. Segons la dietista-nutricionista del mateix hospital Cristina Serrano, “també hi podria haver un contrast de temperatures si el nen ha estat molta estona al sol jugant i de sobte es banya”. En aquest cas, el contrast no tindria res a veure amb el menjar, sinó amb el canvi de temperatures sobtades, calent-fred.
La pediatra homeòpata Christine Esteve assenyala que és molt important mesurar el que s’ha menjat i la quantitat que s’ha menjat i comparar-ho amb la temperatura de l’aigua en què la criatura s’ha de banyar. “Si el petit ha menjat poc, i, per contra, l’aigua és calenta, doncs no cal ni esperar-se una hora sencera. Amb mitja hora, n’hi hauria prou”.
Per la seva banda, la dietista-nutricionista Gemma Navarro continua sostenint la teoria que “avui dia ja no hi ha pares que facin esperar els seus fills dues hores per banyar-se; ha anat caient el mite d’aquesta teoria”. I potser ha anat caient el mite perquè, segons la pediatra Christine Esteve, “no hi ha cap estudi científic que hagi investigat aquest assumpte”.
L’únic que hi ha, doncs, és certa pràctica. “Si el nen es posa a vomitar, està pàl·lid o té els llavis morats, podem pensar que té un tall de digestió”, continua dient la pediatra homèopata. “De totes maneres, són molt més propensos els pares que les criatures, a tenir-ne. Els nens s’adapten més al canvi de les temperatures, sobretot si tenen més de 3 anys, perquè abans sí que no estan tan capacitats per fer-ho”.
Trinitat Gilbert
[email protected]
Periodista
www.twitter.com/trinigilbert
25 de juliol 2011
