Més enllà de l’arròs i el pollastre bullits 

La Victòria Garcia és mare de dues criatures celíaques, i recorda que a l’escola sempre els donaven pollastre i arròs bullit. “Per sort, tot això ha canviat molt, perquè ara s’ha obert el ventall de molts altres aliments sense gluten, perfectes per a un menú escolar o casolà”. De fet, les opcions dels celíacs són molt àmplies, sobretot si provenen de la natura. “El problema apareix quan hi ha intervingut la indústria, i hi ha afegit additius, espessants”. Exemples de plats de casa de la Victòria: mussaca de verdures i peix, cremes de verdures i algues, croquetes de tonyina amb mill i quinoa, creps de fajol, paelles de quinoa i d’arròs integral, tots els tipus de peix, iogurts fermentats, quefir, tofu (per les proteïnes), pans de pessic amb farina de fajol i xocolata negra.

La lactància pot endarrerir l’aparició de la celiaquia, segons uns estudis europeus començats el 2005 sobre la malaltia i que encara no han presentat les conclusions finals. Tanmateix, tot apunta que la lactància unida amb la introducció del gluten als nadons fa de protectora, “fins al punt que pot fer que la celiaquia aparegui molts anys després d’haver acabat de mamar”, explica Victòria Garcia, biòloga, dietista, fundadora del centre Nexe Salut (www.nexesalut.es) i vicepresidenta de l’Associació de Tècnics Dietistes de Catalunya.

El cas és que l’intestí prim és immadur durant el primer any de vida, i per això es pot sentir afectat de seguida amb la incorporació del gluten si és que hi ha una predisposició genètica per a la celiaquia. Les defenses de la llet materna fan que la malaltia no prosperi tan aviat.

Ara bé, què és la celiaquia?

“És una malaltia perquè fa una lesió a l’intestí prim”. L’intestí prim té tres funcions, que són la de digerir, la d’absorbir nutrients i la de fer de barrera de compostos tòxics. Aquestes funcions minven per culpa del gluten, fins al punt que l’intestí, ple de vellositats o muntanyetes, es deteriora, i queda pla.

“Al cap d’un any o d’un any i mig de no haver ingerit gluten, l’intestí es pot renovar”. A més, també hi ha una millora psíquica. “De fet, al cap de quinze dies d’haver retirat el gluten, la criatura pot estar més contenta, més activa, més feliç”.

Dades sobre la celiaquia

Al segle II a.C., Areteu de Capadòcia va descriure una malaltia similar a l’actual. Al segle XIX, concretament l’any 1888, el doctor Samuel Gee va fer una primera descripció clínica de la malaltia i va proposar denominar-la celiaquia, paraula que prové del grec Koila, que vol dir ‘ventre’. Més endavant, el doctor Dicke, durant la Segona Guerra Mundial, va demostrar la toxicitat d’alguns cereals com la causa de la celiaquia. Fa vint anys la celiaquia era classificada dins de les malalties rares que afectava 1:2000 persones i es creia que només la tenien els infants, i que eren diarrees i pèrdua de pes i prou. A partir dels dos mil afectats, es produeix un boom epidemiològic: el nombre de diagnosticats anuals es multiplica per deu respecte dels anys 90 pel descobriment de tècniques de diagnòstic més sensibles.

Per a més informació: www.celiacscatalunya.org

Trinitat Gilbert
Trinitat Gilbert

Periodista

  @trinigilbert   @trinigilbert