Un mite fals: “Ara has de menjar per dos”
“Menja, menja, que ara has de menjar per dos”. Aquesta és la frase estrella que totes les embarassades senten durant els nou mesos d’embaràs. I, bé, és cert que la dona gestant ha de menjar, sí, però no duplicat per dos. La doctora Rosa Burgos, de la Unitat de Nutrició de l’Hospital Vall d’Hebron, subratlla que el concepte de “menjar per dos” s’ha d’esborrar, perquè les necessitats calòriques de la mare en un dia tan sols augmenten 300 quilocalories més: per tant, no es multipliquen, només se sumen una mica.
Quants quilos s’hauria d’engreixar una embarassada?
Les recomanacions són les següents:
– Si es parteix d’un pes normal, entre 11,5 i 16 quilos.
– Si es parteix d’un sobrepès, entre 7 i 11,5 quilos.
– Si es parteix d’obesitat, uns 6 quilos.
No obstant això, segons la Maria Manera, dietista i nutricionista, “una dona se’n pot engreixar vuit i una altra divuit i totes dues poden tenir un bon embaràs, un infant sa i, a més, poden perdre el pes guanyat”.
Per a més informació sobre el pes de l’embarassada: Institute of Medicine. Weight Gain During Pregnancy: Reexamining the Guidelines, 2009.
Sempre s’ha cregut que les embarassades s’inventaven desitjos (o antulls) per fer perdre l’oremus a les parelles, que, més d’un cop, han hagut d’anar a buscar determinats aliments i preparar-los o cuinar-los; però són moltes les mares que asseguren que han tingut la necessitat de menjar una cosa determinada durant l’embaràs. No pot ser que totes s’aliïn per fer la vida impossible a la parella. I no, no és així: la ciència els dóna suport. La raó és la següent: la mucosa de l’olfacte i del gust de les embarassades es modifica, per això senten molt més les olors i els sabors; per consegüent, assaboreixen més els aliments, i, encara més, els que els agraden especialment.
El cap de ginecologia i obstetrícia de l’Hospital Sant Joan de Déu, Josep Maria Lailla, ho explica en termes científics: “Els nivells hormonals de la gonadotrofina coriònica humana (HGC) produeixen una impregnació de les mucoses (olfacte i gust, bàsicament) que modifica les olors, els gustos i els sabors de les embarassades. Per això, troben més agradables uns aliments, i d’altres, no”. Ara bé, el que la ciència no ha assegurat mai de la vida és que aquell aliment que l’embarassada ingereix capriciosament s’acabi convertint en el preferit de la criatura. Aquí, la ciència ja no els dóna coartada; per tant, el que hi ha són casos pràctics, que són això, casos concrets. La Yolanda Contreras n’és un. A ella no li ha agradat mai el cogombre, però durant l’embaràs del seu primer fill, en Jaume, en va menjar. Sí, i força. Ara a en Jaume li agrada, però a ella no, perquè, de fet, no li havia agradat mai.
A l’hora d’explicar desitjos, les mares en donen molts detalls. La Núria Parés es va sentir atreta per les patates –fregides, bullides, de xurrer–; li agradaven totes les varietats; també menjava pasta, molta pasta, i dolços. En canvi, el cafè li feia fàstic, ni tan sols li agradava la flaire. En total, es va arribar a engreixar 16 quilos. El seu segon embaràs ja va ser diferent: es va cuidar molt, i es va adonar que necessitava menjar molt i sovint, i menjava fruita entre hores. Es va acabar engreixant el que tocava, i es va trobar molt millor. El cafè tampoc no el va tastar, tot i que a ella, en realitat, li encanta.
La Cecília Lorenzo explica que durant l’embaràs d’en Marcel tenia fixació per la llimona. “Ho volia tot de llimona: gelat de llimona, refresc de llimona, iogurt de llimona, fins i tot sabó del cos de llimona”. Era un desig. Tot i això, cuidava molt l’alimentació, fins al punt que, després de tenir la criatura, estava més prima que abans de tenir-la. En aquest punt, el doctor Josep Maria Lailla remarca que els gustos extrems, com l’àcid, el salat o l’amarg, són poc recomanables per a les embarassades, que tenen un PH gàstric més alt, i, si augmenten la ingesta d’aquests aliments, poden tenir males digestions. Però, esclar, això no ha de passar sempre, perquè la Cecília no podia viure sense llimona.
Guanya una joguina de Barruguet
A Barruguet trobaràs joguines tradicionals de qualitat que estimulen la imaginació dels petits, i els fan créixer jugant. Cada setmana us demanarem una pregunta o reflexió. Entre els participants, farem un sorteig mensual. Aquest mes de febrer sortegem un conjunt d’eines de menjar.
Pregunta: Com organitzeu els àpats dels caps de setmana de les criatures?
Escriviu-nos a tgilbert@etselquemenges.cat
*El guanyador del conjunt d’eines de cuina de fusta del mes de febrer és: Emma Surribas
El pròxim sorteig el farem el 24 d’abril. El premiat haurà de passar a recollir la joguina a Barruguet. Gran Via de les Corts Catalanes, 620. Barcelona
