Quina aigua beuen? 

“Les criatures han de beure aigua de font”, diu el doctor Joan Vidal-Jové. De marques, n’hi ha moltes, Solán de Cabras, Bezoya, Fontvella…, però l’important és que s’observi en l’etiqueta que aquella aigua ha estat analitzada per un laboratori i que prové d’una font. Per contra, no són recomanables les aigües estandarditzades, és a dir, aigües destil·lades a les quals treuen químicament tots els minerals i després els hi afegeixen; és el cas de l’Aquarel o l’Aquabona.

La Solán de Cabras, en canvi, és una aigua de mineralització baixa que prové de font. És molt aconsellable per als infants, perquè passa fàcilment pels ronyons. Per últim, cal dir que l’aigua no es digereix si no té color, és a dir, si no és un caldo o s’hi ha afegit llimona.

 

Fins fa no gaire, la llet era la base de la piràmide de l’alimentació infantil. Ara ja no ho és, i d’aquí a uns anys encara menys, perquè les xifres d’al·lèrgies i intoleràncies estan augmentant. Per què? Per què, aquest canvi, quan sempre hem sabut que les generacions anteriors han alimentat les criatures amb llet?

Segons el doctor Joan Vidal-Jové (www.vidal-jove.net), hi ha dos motius que expliquen aquests canvis en la tolerància de la llet:

  • La mateixa llet, que s’ha industrialitzat cada vegada més.
  • L’entorn en què vivim, que s’ha anat intoxicant. En aquest article, el doctor M. Porta parla de les conseqüències del consum de làctics en la salut.

Arribats a aquest punt, segur que més d’un pensa en el calci. La llet sempre s’hi ha relacionat, i és evident que les criatures en necessiten per a la formació dels ossos. “És cert, però amb el que mengem, ja n’hi ha prou, de calci”, diu el doctor Joan Vidal-Jové. Penseu, a més, que els fixadors del calci a l’os són de dos tipus: hormonals o a través dels oligoelements, com ara el silici i el magnesi. En aquest últim grup hi entren els llegums, els vegetals –especialment, els de color verd fosc­–, els tomàquets… “Per exemple, en 100 g de peix blau hi haurà el mateix calci que en un got de llet”.

La pediatra Marta García-Bernal també alerta que la llet de vaca fa que no s’absorbeixi el ferro dels aliments. Dit d’una altra manera: “Si una criatura, en un àpat, menja aliments rics en ferro i després pren un got de llet de vaca, no absorbirà tot el ferro dels aliments, perquè la llet de vaca és un quelant: agafa el ferro, l’arrossega i l’elimina a través de l’orina”.

Curiosament, les criatures entre nou mesos i dos anys presenten una falta de ferro fisiològica “perquè en la seva alimentació hi ha un alt percentatge de llet, i perquè els triturats o els menjars que ingereixen no són rics en ferro”. Aquesta anèmia, fisiològica, canvia en el moment en què l’infant comença a menjar carns vermelles, tofu o orellanes, és a dir, productes rics en ferro.

Per tot plegat, l’American Academy of Pediatrics recomana que a partir de l’any les criatures no prenguin mig litre de llet de vaca al dia. De manera que la llet ja no és la base de l’alimentació infantil.

Trinitat Gilbert
Trinitat Gilbert

Periodista

  @trinigilbert   @trinigilbert