És una simple arrel, però la tradició i la ciència li atorguen múltiples propietats, des de millorar la vista fins a prevenir el càncer. La clau de tot plegat es troba en el seu color taronja, un color que promet salut, i en el fet que sigui una verdura d’arrel, el que li atorga una interessant energia vital.
Hi ha una cantarella que es repeteix en qualsevol discurs sobre alimentació equilibrada: s’han de menjar verdures, diuen. Segurament aquest és un dels pocs punts en els que coincideixen absolutament tots els nutricionistes, des dels més convencionals fins als més heterodoxes. Les verdures aporten hidrats de carboni, minerals i són una enorme font de vitamines. I també aporten riquesa, textura, i color al plats. Poden ser rodones, com la carbassa, de fulla verda, com les bledes o d’arrel, com el nap o la pastanaga. L’ideal és combinar els tres tipus de verdura en els àpats, i així aprofitareu al màxim les diferents propietats nutricionals i energètiques de cada tipus de verdura.
Propietats nutricionals
La pastanaga és un dels aliments que contenen més betacarotè, (provitamina A), un potent antioxidant que té moltíssimes propietats beneficioses per a l’organisme que després explicarem. Cent grams de pastanaga contenen 28, 000 IU (unitats internacionals) de provitamina A. Per tenir una bona referència, la ingesta diària recomanada és d’entre 4.000-5.000 IU per adult i entre 1.500 i 4.000 per un nen. Entre d’altres propietats la provitamina A protegeix contra el càncer i va molt bé contra els problemes de visió nocturns, les infeccions i mals d’oïda, i la sordesa.
La pastanaga també destaca per la gran quantitat de silici que té en comparació a d’altres verdures, un mineral essencial per a l’organisme pel paper que té en el metabolisme del calci i perquè enforteix el teixit connectiu. També té molt ferro, potassi, fòsfor, sodi, calci, magnesi i àcid fòlic.
Efectes sobre l'organisme
Una de les principals virtuts de la pastanaga és el seu efecte alcalinitzant (és a dir, que elimina o compensa els àcids residuals en la sang, com l’àcid úric) i depuratiu de la sang. Què vol dir això? Que és una meravella per combatre veritables tortures adolescents com l’acne juvenil i altres problemes de pell, com els furóncols i en general infeccions de pell, boca i vies urinàries i digestives, perquè exerceix un gran efecte antiinflamatori sobre les mucoses. És diürètic i estimula l’eliminació de residus i ajuda els ronyons.
També tonifica la zona digestiva, en especial l’estómac, la melsa i el pàncrees i per tant la digestió. Això el converteix en un excel·lent aliat en casos de diarrea –és molt ric en pectines— i de restrenyiment. I si algun dia notem que alguna cosa no se'ns ha posat bé, també combat la indigestió, inclosa la cremor d’estómac. Conté un àcid essencial que té propietats vermífugues i que és antiparasitari i funciona especialment bé contra els oxiürs, un tipus de cuc que molts pares i mares segurament coneixeran.
No cal dir que és excel·lent per a la vista, un altre llegat de la tradició que la ciència ha corroborat: la vitamina A és la responsable que es fabriqui rodopsina, un pigment sensible a la llum que contribueix a mantenir en bon estat la conjunctiva i la còrnia i que evita la ceguesa nocturna. El betacarotè que conté també ajuda la pell perquè protegeix del sol, estimulant la producció de melanina. És la verdura autobronzejadora per excel·lència.
Si es menja crua contribueix a millorar l’estat de les dents i les genives, en especial en el cas dels més petits. Crua, ratllada o en suc, servida amb una mica de llimona, ajuda a purificar el fetge.
També és considera una bona verdura per combatre el desig de menjar dolços, en especial si es menja crua: alguns estudis diuen que produeixen un increment en la sang del nivell de sucre d’una forma més ràpida i duradora que el sucre refinat, sense arribar a un nivell tan extrem com aquest.
Finalment, les pastanagues ajuden a incrementar el nivell de llet en les mares que alleten i en nens ajuden a superar el sarampió i la varicel·la.
Font: “Healing with whole Foods”, PAUL PITCHFORD North Atlantic Books, 2003
“Eat to beat cancer”, ROSY DANIEL i JANE SEN Harper Collins, 2003
Canvis vitals
Tradicionalment la pastanaga s’ha fet servir per prevenir i combatre el càncer, i la ciència ha donat la raó a aquest antic costum: la raó és el seu elevat nivell de betacarotè, un potent antioxidant, i també perquè conté un oli essencial que mata els paràsits i que, segons la medicina xinesa, té la propietat de reduir ‘acumulacions’, com seria el cas dels tumors. En qualsevol cas, no seria una mala idea incrementar-ne el consum si patiu algun tipus de càncer.
Com es cuina
La provitamina A és sensible a la llum però suporta prou bé les coccions, així que si mengeu pastanagues crues o en forma de suc és millor que no les deixeu fora gaire estona. Per preservar millors les vitamines, millor coccions suaus (al vapor) o ràpides com un saltat, o lentes i a foc baix, com un estofat, ideal per a l’hivern. I quina quantitat heu de menjar si patiu algun dels problemes que explicàvem més amunt? Els especialistes parlen d’uns 170 grams de pastanagues al dia o un o dos gots si es pren en suc. Parlant d’això: no és recomanable prendre més de quatre gots al dia perquè això debilitaria els ronyons (un dels principals símptomes és la pèrdua de cabell).
Receptes bàsiques
INGREDIENTS
- Pastanagues
- Sal marina
- Aigua
- 1 flascó de 250 g ben net
PREPARACIÓ
- Ompliu el flascó amb pastanagues.
- Cobriu amb aigua i una culleradeta de sal marina.
- Tanqueu bé el flascó i deixeu-lo arrecerat de la llum una setmana perquè les pastanagues fermentin. La verdura ha d’estar una mica cruixent i no tova quan el torneu a obrir: si no és així, més val que llenceu el contingut perquè vol dir que alguna cosa no ha funcionat bé.
Els pickles regeneren la flora intestinal i ajuden a millorar la digestió. No cal menjar-ne gaires en cada àpat: amb una cullerada ja n’hi ha prou. Ideals per prendre a la primavera.
