En aquesta secció et proposarem petits reptes perquè puguis observar l’efecte que produeixen determinats aliments o hàbits en el teu organisme i la teva ment. La nostra intenció, no ho amagarem, és que sigui un petit pas per a tu i un gran pas per al teu cos, i que a la llarga deixis de prendre substàncies que et fan més mal que bé. Si vols, però, t’ho pots prendre com un simple experiment.
Canvia les proporcions de nutrients
Massa proteïna
Es considera que els europeus mengem el doble de la quantitat de proteïna que necessitem per funcionar adequadament. Les conseqüències que té per a la nostra salut el fet d’ingerir massa proteïnes, en especial les d’origen animal, però també les d’origen vegetal, són nefastes per a la nostra salut i provoquen una llarga llista de malalties, en especial arteriosclerosi i problemes cardiovasculars. Si mengeu proteïnes en excés:
- S’acidifica la sang, cosa que ens predisposa a tenir més malalties i redueix els minerals del nostre organisme, en especial el calci.
- Tindreu un excés d’urea i àcid úric, fet que us sobrecarregarà el fetge i els ronyons. Mal negoci.
- Deshidratació. Mala cosa.
- El vostre organisme acumularà dipòsits indesitjables en el teixit subcutani, en els teixits i líquids intersticials i a la membrana basal dels capil·lars.
Per què és tan important que canviï la proporció de nutrients, us preguntareu? Perquè, en general, mengem al revés: massa proteïna i pocs hidrats de carboni. Per fer servir les paraules del periodista especialitzat en nutrició i alimentació Michael Pollan, és important que a partir d’ara l’acompanyament del plat (verdures, cereals) sigui el més abundant i que la carn o el peix –el “tall” famós— passin a tenir un paper secundari. No hi ha cap nutrient millor o pitjor, tots són indispensables, però han de treballar en equilibri i harmonia. Tota dieta saludable s’ha de construir al voltant dels hidrats de carboni, que tenen una mala fama completament immerescuda i després ha de tenir la proporció adequada de proteïna i de greixos.
Per tenir-ho clar:
- Entre el 40 i el 60% del que mengeu diàriament haurien de ser cereals integrals: arròs, blat, civada, mill… Millor en gra, però també podeu menjar pasta –ara n’hi ha de boníssima i feta amb tota mena de cereals– o una mica de pa. Això us proporcionarà l’energia que necessiteu cada dia. A l’estiu, reduïu la quantitat fins a un 40% i aneu-la augmentant progressivament fins a l’hivern, que és quan hauria de ser un 60% del total.
- Entre un 10 i un 22%, proteïna. La trobareu a la carn i al peix, però sempre és millor que sigui d’origen vegetal, present als llegums i als seus derivats, com el tofu o el tempeh. I també a d’altres productes com el seitan.
- Entre un 1 i un 10%, amanides i crus. Si teniu una digestió forta, podeu menjar-ne sense problemes, però la resta, sigueu conservadors. Val més menjar més crus a l’estiu que a l’hivern.
- Entre un 20 i un 35%, verdures. A l’hivern haurien de predominar les verdures d’arrel (pastanaga, nap) i les rodones (carbassa, col); a l’estiu, de fulla verda (espinacs, bledes). En general, però, està bé que tots els tipus de verdura siguin presents en tots els àpats al llarg del dia.
- Fruita i fruita seca, entre un 0 i un 5%. La fruita seca proporciona greixos de bona qualitat, però també proteïnes. No cal menjar-ne gaire. De la fruita ja us n’hem parlat molt en aquest número.
- Per acabar, entre un 3 i un 7% ha d’estar constituït per algues, sal marina –pels minerals–, llavors i olis de primera pressió en fred –que aporten àcids grassos de bona qualitat.
Adam Martín
[email protected]
Periodista
19 de setembre 2011
