Caleb Harper mostra una hortalissa cultivada al CityFARM del MIT a unes alumnes – @MITCityFARM

Caleb Harper mostra una hortalissa cultivada al CityFARM del MIT a unes alumnes – @MITCityFARM

Arran del tsunami de Fukushima, un grup d’estudiants del MIT es va desplaçar a la zona per estudiar sobre el terreny com respondre en casos de situacions catastròfiques. El caos era general i l’agricultura també: “sense aigua, sense instal·lacions i sense futur”. Així ho defineix Caleb Harper, investigador del MIT, que es va implicar de ple en l’afer fins que va desenvolupar un mètode d’agricultura urbana –MIT CityFarm– que promet revolucionar la indústria alimentària.

Harper, que al seu torn és cofundador del projecte, m’explica les arrels de la iniciativa mentre m’ensenya les plantes que creixen en un habitacle de metacrilat amb llums de neó una mica discotequeres. Perquè sí, les plantes creixen. Veig i tasto tomàquets, maduixes, anet, alfàbrega, mostassa i coriandre. El paladar no enganya i semblen acabades de collir de l’hort. Però…

SCC: … I no deu ser pas tòxic això, oi?

Caleb HarperNo, no. De cap manera. No hi ha cap tipus d’alteració genètica, ni pesticides, ni fertilitzants. L’únic que fem és aplicar tècniques que maximitzen el creixement dels conreus. Mengem d’aquí cada dia. Jo ahir vaig sopar una amanida com aquesta. A més, hem analitzat algunes mostres que han revelat que els nostres conreus tenen el doble de nutrients que els productes conreats amb mètodes tradicionals.

Els objectius van madurant i, segons Harper, passen per “estrènyer la relació entre producció i consum”. “La idea és alimentar les ciutats del futur amb un sistema més eficient. Davant la previsió que un 80% de la humanitat es traslladarà a les ciutats en els pròxims anys, fa falta millorar la distribució dels aliments”, explica.

Un tomàquet que creix al laboratori – @MITCityFARM

Un tomàquet que creix al laboratori – @MITCityFARM

D’entrada, el projecte no pot ser més respectuós amb l’energia, o “energyfriendly”, com en diuen aquí. City Farm redueix el consum d’aigua en un 98% en comparació amb els mètodes tradicionals. Els fruits es recullen gràcies a tècniques de conreu hidropòniques i aeropòniques. En les primeres, el producte creix tres vegades més ràpid en comparació amb l’agricultura convencional i en relació amb el segon, fins a quatre vegades més ràpid.

Com funciona exactament?

 

Com en plena natura, tot parteix de la llavor, però, en aquest cas, reposa en el fons d’un test buit. A diferència dels mètodes convencionals, City Farm no fa servir cap tipus d’adob. La llavor creix a partir del reg d’una barreja d’aigua, sals minerals i llum artificial.

Com hem dit, el reg pot ser hidropònic i aeropònic. El mètode és el mateix, només que en el primer les arrels de la planta estan en contacte permanent amb l’aigua rica en nutrients. En el segon cas, les arrels reben dutxes d’un esprai d’aigua amb la mateixa barreja. El resultat és que “el 90% de les plantacions creix amb èxit i molt més ràpid que en l’agricultura convencional. que requereix fins a 90 dies per conrear un enciam. En canvi, aquí, estan preparades a partir dels 15-20 dies”, diu l’investigador.

Dades i més dades

Una de les claus del procés és que tot es controla al mil·límetre. L’aigua és la mateixa que circula constantment per les plantes. D’aquí, l’estalvi. L’únic que varia és que per a cada cicle li afegeixen les sals minerals. Harper comenta que controlen moltes variables al llarg del procés, i això els dóna l’avantatge que “si una planta ha crescut malament, tenim totes les dades recollides per veure que ha succeït”.

Les dades es mesuren en variables com el pH de l’aigua, la conductivitat de la mateixa (per mesurar les sals minerals), l’emissió de CO2 de la planta, la temperatura, la humitat i fins i tot el nivell de radiació fotosintètica (la quantitat de llum artificial que requereix cada planta per créixer).

Harper assegura que, en un futur, tota aquesta base de dades serà d’accés lliure per fomentar el coneixement i desenvolupament d’iniciatives basades en aquesta tecnologia.

Una bleda acabada de collir del MIT CityFARM – @MITCityFARM

Una bleda acabada de collir del MIT CityFARM – @MITCityFARM

I ara què?

La idea és escalar el procés i esperen poder fer-ho en col·laboració amb més institucions o universitats. En aquest sentit, cal destacar la visita de Ferran Adrià a aquest mateix laboratori amb motiu d’una de les seves últimes visites a Boston. El cuiner va passejar entre les plantes i va tastar alguna mostra.

L’investigador creu que, en els pròxims 5 o 10 anys, la gent ja podria consumir aquest tipus de vegetals de manera global. Per a això, cal detallar molt més els plans, que passen per construir plantacions verticals al llarg de les façanes dels edificis més alts de la ciutat. La torre Hancock de Boston espera el seu torn.

City Farm, segons els seus investigadors…

Carlos Betriu
Carlos Betriu

Periodista freelance a Londres.
twitter.com/nikotchan