“La piràmide alimentària va ser un invent americà dels anys cinquanta que es va crear per prevenir les malalties cardiovasculars”, afirma la pediatra Susana Domínguez, que acaba de publicar el llibre ¿Qué como y por qué?, a l’editorial RBA.

piramide-okSegons explica, l’investigador Alcen Keys havia estudiat la dieta de les poblacions centenàries i s’havia adonat que eren baixes en greixos animals. Dit amb altres paraules, als anys quaranta Keys descobria que el colesterol en sang estava lligat amb la mortalitat per malaltia coronària. Per això, el 1956 els representants de l’American Heart Association afirmaven a la televisió que les dietes riques en mantega, llard, ous i vedella obstruïen les artèries i podien conduir a la malaltia coronària.

Va ser el mateix Keys qui va popularitzar l’ús de l’índex de massa corporal (IMC) com a mesura de greix corporal, a part de defensar a tort i a dret les dietes baixes en greixos. Malgrat els seus estudis, no va ser fins a l’any 1992 que el Departament d’Agricultura nord-americà va publicar la Food Guide Pyramid, que ha arribat fins avui.

La piràmide difonia i promocionava les pautes alimentàries de reducció de greixos i sucres, però no tenien en compte que els carhoditrats de farines blanques es digereixen i s’assimilen de manera ràpida (alt índex glucèmic), i, per tant, no generen sacietat; per consegüent, no compleixen la funció que haurien de tenir, continua explicant la pediatra Susana Domínguez.

Les malalties coronàries i les dones

La malaltia coronària té com a causa la falta de reg sanguini al cor, per culpa de l’obstrucció de les coronàries, és a dir de les artèries fines que aporten sang al cor, fet que provoca una angina de pit, un infart o una mort sobtada, explica José M. Gámez Martínez, del Servei de Cardiologia de l’Hospital Son Llàtzer de Mallorca.

Tant ell com la cardiòloga Fina Mauri Ferrer, de la Unitat de Cardiologia Intervencionista del Servei de Cardiologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, asseguren que les malalties cardiovasculars sempre s’havien estudiat basant-se en el patró de perfil masculí.

“En els assajos clínics, dels quals s’obté resultats que guien la nostra pràctica clínica, les dones estan infrarepresentades”, diu Gámez. “En el millor dels casos, en estudis d’hipertensió, només un 40% són dones, tot i que el percentatge de dones en estudis sempre és inferior”.

Per consegüent, “les conclusions extretes són d’una majoria d’homes, i s’apliquen als dos sexes”, assenyala Gámez, que just per aquest motiu es va plantejar dissenyar l’estudi SIRENA (estudi observacional sobre cardiopatia isquèmica estable en la dona) amb l’objectiu de conèixer el perfil clínic i els factors de risc cardiovascular en les dones, fet innovador a tot Europa. Amb la promoció de la Societat Espanyola de Cardiologia, ha estudiat el perfil de 720 dones, i difondrà els resultats la tardor d’aquest any.

Per la seva banda, la cardiòloga Fina Mauri Ferrer s’afanya a dir que les dones han de parar atenció als dolors que senten. “Sempre prioritzen altres coses, pensen que ja els passarà aquell malestar, i com més temps passa, pitjor per al cor, perquè llavors s’haurà malmès més tros”. A Catalunya, la intervenció habitual és “col·locar uns tubs que arriben al cor i obrir l’artèria per un coàgul”. La cap de cardiologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona conclou: “Aquest món que vivim és boig, i les dones hi han entrat de ple, amb estrès, amb molta feina, a prioritzar la canalla, la parella, la casa. No es cuiden a elles mateixes”.

El 2001, la població nord-americana reconeixia la piràmide però continuava engreixant-se i, a més, les xifres de malalties cardiovasculars també augmentaven. Semblava evident que la gent no havia modificat la dieta.

De manera que l’any 2005 la piràmide original es va substituir per un model més gràfic i pedagògic. Els estractes verticals substituïen els horitzontals per representar els diferents grups d’aliments.

Una altra novetat és la quantificació de les mesures, que apareixen per tasses en comptes de racions, perquè així es creu que fa més fàcil ajustar quantitats. Com que les malalties cardiovasculars i l’obesitat continuen, l’Administració Obama va crear el 2011 l’anomenat My plate, adreçat especialment a les criatures, per educar-les en alimentació, que vol dir menjar menys carbohidrats refinats i més verdures. La Universitat de Harvard ha millorat la versió de My plate amb l’estudi “El plat de l’alimentació saludable”, segons el qual cal:

  • No ingerir lactis als àpats.
  • Beure aigua en comptes de begudes ensucrades; fins i tot, diu que els sucs de fruita (inclosos els naturals) només un cop al dia.
  • Menjar poca mantega i aliments amb àcids grassos trans, que hi ha en molts plats precuinats. En comptes d’aquests greixos, fan aparèixer un setrill amb oli d’oliva.
  • Menjar menys fruita i menjar més verdures, que han de ser molt presents a la dieta. Exclouen les patates d’aquest grup, i les desterren amb els cereals refinats.
  • Ingerir fruita seca, llegums, aus i peix com a fonts proteiques de qualitat; recomanen la ingesta de carn vermella.
  • Reduir el cereal refinat.
  • Fer exercici físic.

Per tot plegat, el 2011, a l’Estat espanyol es van anunciar també les modificacions que calia afegir a les piràmides alimentàries per promoure uns hàbits alimentaris més saludables. El primer canvi va modificar de ple el primer grau de la piràmide: hi apareixen fruites, hortalisses i verdures, que són les que contenen nutrients com la fibra, les vitamines i els antioxidants. Abans, al primer graó hi havia patates, pa i cereals com la pasta i l’arròs.

Un altre canvi essencial és la recomanació de beure poca llet i iogurts. A més, informen d’altres fonts alternatives o complementàries de calci, com les llavors de sèsam, la fruita seca, les verdures de fulla verda, les crucíferes (cols, bròcoli) i els peixos petits (sardines, seitons). La piràmide vol aconseguir el canvi real per a una alimentació saludable.

Com es manifesta un atac de cor en les dones?

  • Té més probabilitats a partir dels setanta anys, tot i que també hi ha dones que en tenen de més joves per culpa de l’estrès, colesterol, tabac, dieta desequilibrada i falta d’exercici físic.
  • En comptes d’un dolor toràcic, senten marejos, malestar general, punxades al pit i tenen vòmits.
  • Si la dona és jove, també pot sentir un mal molt similar al dels homes: dolor al centre del pit, com si l’estiguessin oprimint. També als braços, al coll i a l’esquena, fins al punt que poden tenir la sensació que no poden respirar.
  • El programa de l’American Heart Association, Go red for women, alerta la societat sobre el risc que tenen les dones de patir una malaltia cardiovascular i de morir per aquest motiu. Al web americà, es pot veure una dona jove que té un infart.

 

Trinitat Gilbert
Trinitat Gilbert

Periodista

  @trinigilbert   @trinigilbert