Una gallina fa una despesa energètica immensa per pondre un ou al dia, perquè crear una closca amb un rovell i una clara li suposa desprendre’s de nutrients seus, sobretot de calci. Per això, les explotacions convencionals porten al límit el benestar animal de les gallines mitjançant gàbies, excés de llum, pinso amb additius prohibits en la producció ecològica, per aconseguir-ho.

Les gallines ponedores d’explotació ecològica segueixen un altre ritme, perquè pasturen durant el dia, “i quan pasturen no mengen tant”, diu el productor Jack Massachs de la granja Gallarets, amb certificat del Consell Català de Producció Agrícola Ecològica (CCPAE). De pasturar en tornen a la nit i es dirigeixen als galliners, on tindran preparat els cereals (o pinso ecològic). Com que ara justament el dia es fa més curt, i les gallines necessiten llum per pondre ous, la producció se’n ressent, de manera que les 600 gallines que en Jack té a la Pera (Baix Empordà) ponen un total de 350-400 ous al dia.

El mite de quants ous menjar a la setmana

La limitació de menjar dos ous a la setmana és un mite”, assegura l’endocrinòloga Marta Ramon Krauel, de l’Hospital Sant Joan de Déu. La realitat és que “si la persona no té problemes de colesterol, l’ou és una proteïna bona i adequada fins i tot per esmorzar, en comptes d’optar per sucres refinats”, assegura Ramon.

Directori d’avicultura ecològica: http://www.ccpae.org

Els ous els ponen al matí, abans de sortir a pasturar a l’aire lliure, pels 5.000 metres quadrats que tenen a la seva disposició amb herbes medicinals per picotejar, banys de sorra i de cendra per desparasitar-se. “S’hi tiren, mouen les ales, s’hi esquitxen i els va molt bé perquè les gallines ecològiques són sensibles als problemes amb els paràsits, com la sarna, i aquests banys en són una solució”. També hi tenen galls empordanesos, que aporten pau i serenor al galliner, i també els seus sons clàssics, que de pas espanten els rapinyaires.

El cas és que cada dotzena de les gallines roges, empordaneses perdiuades, del Prat (d’ou blanc) o de les oques de l’Empordà costa al Jack 2,50 €, i en el cas de les races autòctones encara és superior. “Comptant totes les despeses, del menjar, del ritme de vida de la gallina, de la seva curta esperança de vida com a gallina ponedora, que només són dos anys, i d’altres conceptes”, explica.

Una de les vies que la granja Gallarets ha trobat per finançar-se és apadrinar les gallines, perquè “som el que mengem sempre que sapiguem el que mengem”. Algunes famílies amb criatures visiten la granja, coneixen les gallines, veuen com viuen i apadrinen una gallina, que portarà amb llaços de colors els seus noms, perquè els ous que ponguin a la setmana seran per a ells. “Per 4,25 € la dotzena, els padrins de gallines ecològiques saben perfectament d’on prové el que mengen, i n’elogien el gust també”. Per a la granja Gallarets és una empenta per continuar amb l’explotació ecològica, que va suposar per a en Jack una nova vida professional després d’haver penjat els hàbits com a veterinari.

A Bellcaire d’Urgell, en Juli Bergé, de la granja Cal Bergé, amb certificat del CCPAE, alerta que a Catalunya es venen més ous espanyols ecològics que catalans, perquè n’hi ha més dels primers, perquè les normes per aconseguir les certificacions són diferents (hi ha comunitats autònomes en què els certificats d’ecològics els atorguen empreses privades) i també “perquè Catalunya és un país menys agrícola”.

Bergé també explica que a l’Estat espanyol no hi ha gallines crescudes de manera ecològica des del primer dia, a diferència dels països del nord d’Europa, que sí que n’hi ha. “Sóc membre de la junta del CCPAE i estic a favor que n’hi hagi, malgrat que ja sé que el preu d’una polleta ecològica (8 €) és el doble del d’una que no ho és (4 €) i que sé que corren més perills, perquè una gallina ecològica no es pot medicar mai”.

Així doncs, actualment els ous ecològics provenen de gallines reconvertides a aquest tipus de producció. “La reconversió d’una gallina dura sis setmanes, durant els quals els ous que ponguin no es poden vendre com a ecològics, perquè és el període obligat de purga per a la gallina”.

Aconseguir tenir polletes ecològiques serà difícil, perquè els productors ens hauríem de posar d’acord per demanar als criadors que ens en preparessin, i això és un procés que dura quatre mesos des que l’ou comença a incubar-se i es converteix en polleta”. Perquè als criadors els surti a compte han de tenir prou demanda, i com que no en tenen, doncs no en fan. És un peix que es mossega la cua. No n’hi ha perquè ningú no en demana, i perquè n’hi hagi han de tenir una demanda mínima necessària. “El dia que passi, el dia que la normativa hi obligui, no hi haurà ous ecològics al mercat, perquè caldrà fer passar un temps perquè les polletes es converteixin en gallines ponedores”.

A Bigues i Riells, en Pere Maspons i en Xavier Julian asseguren que la producció d’ous ecològics és entre un 10 i un 15% inferior a la d’ous convencionals. “No en ponen tot l’any, i, a més, en ponen menys”. Ara bé, la filosofia que hi ha al darrere d’un ou ecològic és la que anima els dos socis a comercialitzar els ous El Rull-Can Maspons, amb certificat CCPAE, perquè a més de vendre ous frescos, sense colorants per aconseguir un color més groc, “que és la pràctica dels ous convencionals”, també hi ha el respecte al medi ambient, a l’artesania, perquè tot ho fan manualment i sobretot a l’animal, perquè “hi ha un tracte directe entre el granger i la gallina”. Tant és així, que en Pere Maspons viu a la mateixa finca on té les 4.000 gallines des de fa quinze anys, quan van començar el projecte, on van anar a parar després de dedicar-se a l’agricultura ecològica.

Finalment, a Fuencalderas, en Daniel García, de la granja Campo Murillo, cuida 6.000 gallines que li proporcionen 4.800 ous ecològics al dia (té el certificat d’ECOCER), que es distribueixen principalment a Catalunya, com ara als supermercats Bon Preu, a un preu molt competitiu, entre 2,50 € i 2,80 €. “Ens vam fer conèixer a la Fira Biocultura de Barcelona el 2009, on vam fer la majoria de contactes per distribuir-los”. Mentre la mitja dotzena d’ous ecològics té un preu superior a la majoria de granges entrevistades, Campo Murillo ha mantingut des dels inicis un preu inferior. Ara bé, “ens hem adonat que estem tenint pèrdues per molt que hem intentat mantenir el preu i la producció, perquè el cost d’un ou ecològic és molt alt”.

En resum, si per a una gallina pondre un ou és una despesa energètica suprema, per a un productor ecològic és una despesa econòmica enorme. El pinso ecològic, que ha de tenir també el certificat com a tal, té un preu molt més alt que el que no ho és (“jo pago 150 € per 12 quilos de pinso, perquè al camió que me’l porta de Montesquiu a Bellcaire li he de pagar l’anada i la tornada”, diu Bergé); la curta vida de gallina ponedora (dos anys aproximadament), la impossibilitat de poder-la medicar quan està malalta (“hi ha moltes baixes perquè no les mediquem”, continua explicant Bergé), el cost de construir els galliners amb la normativa reglamentària i també l’escassa producció d’una gallina de producció ecològica, que pastura a l’aire lliure, en són alguns dels motius.

Encara hi ha una altra valoració, que és el preu que ha de pagar una producció per aconseguir el certificat de producció ecològica, que a Catalunya l’atorga el CCPAE, una empresa pública. En conseqüència, “el cost de la certificació es paga a partir d’unes taxes públiques aprovades pel Parlament”, explica la directora tècnica del CCPAE, Núria Vallès. El cas és que els productors inscrits al CCPAE paguen dus taxes anuals, la taxa de certificació (200,45 €) i les taxes de producte emparat (import variable). Per posar un exemple, en cas d’un productor d’ous que té una sala d’envasar, la taxa total que hauria de pagar estaria sobre els 600 € mínims.

Malgrat tots els malgrats, “quan tastes un ou ecològic no tornes cap al convencional, perquè el gust és abismal; ara mateix les nostres gallines estan menjant carbasses a més dels cereals; i quan n’ha estat el temps, han menjat magranes”, diu en Jack, de la granja Gallarets. I si no, sempre hi ha la possibilitat de fer-s’ho un mateix, com ha fet la pedagoga ambiental Carme Dolz a casa seva, a l’Escala, on té una gallina i un gall de l’Empordà i 10 gallines ponedores. Segueix els paràmetres ecològics en tot (metres quadrats per a les gallines, pinso ecològic) i tota la producció que n’obté és per a la família i amics. “És una manera d’estar més segur del que menges perquè t’ho fas tu mateix”, conclou.

Com reconèixer un ou ecològic

  • Si l’ou és de color taronja, no ho és. L’ou ecològic és groc, i dins del groc, hi ha tonalitats, però taronja mai, perquè la producció ecològica no dóna colorants de menjar a les gallines, com ho fa la convencional per aconseguir el color taronja.
  • A la closca de l’ou hi ha d’haver un codi començat pel número 0, que fa referència a la cria en producció ecològica. Després hi ha l’anomenat codi REGA, que és un codi alfanumèric que l’atorga el Servei de Producció Ramadera del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) i és individual per a cada explotació ramadera. Està integrat pel codi de l’Estat (ES), dos dígits que corresponen a la província, tres dígits de municipi i set dígits que identifiquen de manera única l’explotació.

EXEMPLE: 0ES08XXXYYYYYYY. De cara a conèixer l’ecològic, doncs, el número 0, perquè si comença per 1 (gallina criada en espai gran), 2 (gallina criada en gàbia gran) o 3 (gallina criada en espai petit i amb el bec tallat perquè no pugui triar el menjar) no ho seran.

  • A l’envàs, el producte ecològic s’identifica pel logotip de l’eurofulla. En el mateix camp visual de l’eurofulla, hi ha d’haver el codi de l’organisme que fa el control i la certificació de producció agrària ecològica (el del CCPAE és ES-ECO-019-CT) i just a sota l’origen, amb la menció “Agricultura UE” o “Agricultura no UE”.

 

Trinitat Gilbert
Trinitat Gilbert

Periodista

  @trinigilbert   @trinigilbert