Sergi de Meià es confessa al rètol del restaurant i acaba d’explicar-se al plat. Valent, per la seva sinceritat i per la seva aventura empresarial, amb nom propi, en què l’acompanya la mare, l’Adelaida Castells, que hi aporta la cuina tradicional i els esmorzars matiners que tanta falta fan a la gran ciutat per fugir de dolços i menjar industrial.

En Sergi de Meià (36 anys) es confessa feliç amb el seu restaurant acabat d’estrenar mentre la seva mare, l’Adelaida Castells, el mira, a la mateixa cuina, amb un somriure dibuixat a la cara. “Ella fa els esmorzars de forquilla, perquè de sempre s’ha llevat a les cinc del matí, de manera que a les sis ja és al restaurant i a les vuit ja els tenim preparats”, explica en Sergi.
localQuins són els esmorzars? “Els de la cuina catalana tradicional: les croquetes, les sardines en escabetx, la botifarra negra amb pa i tomàquet, els peus de porc, el morro i tripa amb cigrons”. En resum, els plats de xup-xup, que l’Adelaida broda i que ja havia cuinat en un restaurant d’Esplugues de Llobregat on havia treballat, “perquè el cor el tenim entre Esplugues i Vilanova de Meià”, diu la mare. A Esplugues perquè hi han viscut molts anys; a Vilanova de Meià, perquè hi han estiuejat sempre, fins al punt que en Sergi es va incorporar el topònim al nom.
En canvi, l’Adelaida assegura que n’ha d’aprendre molt, de la cuina d’en Sergi. “En sap molt i ara tinc l’oportunitat d’estudiar-la, perquè veig com la fa cada dia”. Esclar que, continua l’Adelaida, la formació en cuina del Sergi no la va tenir ella. “Va estudiar a les millors escoles de cuina i després va estar-se a Austràlia per acabar de formar-se”. Quan en va tornar, va treballar a Barcelona al Monvínic durant vuit anys, on també va practicar la cuina de Km0, que avui, en la seva aventura pròpia i personal, ha catapultat fins al mateix rètol del restaurant amb aquesta frase: “Cuina absolutament de Km0”.

“Una hamburguesa del McDonald’s costa un euro, però el cost real, social, que suposa és de dos-cents”

La cuina de Km0 no és una utopia, perquè “la utopia a casa nostra és el menjar xinès”. Hem d’alimentar-nos dels fruits que dóna la terra on vivim, perquè seran els que millor se’ns posaran, i perquè fer-ho així no forada les butxaques. A l’hora de buscar més arguments, si és que en calen, el metge naturista Pedro Ródenas dóna un exemple que fa veure que les persones necessiten menjar el que tenen més a prop, perquè és el que els va més bé: “Si un esquimal anés al Tròpic se sentiria descol·locat, no sabria què fer ni què menjar i no se li posaria res bé a l’estómac perquè el seu organisme no estaria preparat per a cap altre menjar”.
Un altre argument que en Sergi desgrana perquè s’entengui la lògica de la cuina de Km0: “Una hamburguesa del McDonald’s costa un euro, però el cost real, social, que suposa per la petjada de CO2 que deixa al medi ambient, pel baix sou dels treballadors i pels problemes de salut que comporta a la llarga és de més de dos-cents”.
Amb les idees tan clares, en Sergi aposta a la carta del restaurant per un suquet de peix fet amb peixos com l’aranya i el tallahams. Són peixos de qualitat, però que ni tan sols arriben de vegades als mercats, perquè es creu que no els voldrà ningú.
Altres plats que seran a la carta durant tot l’estiu, que el Sergi renova cada tres mesos, són, com a entrants, el ceviche de verdures –festival de colors!–, l’ajoblanco amb cireres del Maresme –refrescant!– o l’amanida de verats amb confitats –excel·lent!–. Com a segon, la recomanació és demanar el peix del dia, perquè el xef us sorprendrà amb un peix que segur que mai no havíeu tastat abans, però amb un gust excel·lent. Si sou més de carn, el pollastre, el xai i la vedella són les vostres opcions, cada un cuinat amb tècniques diferents.

El menú

Si hi aneu amb criatures, l’Adelaida us proposarà croquetes (“cada matí les faig amb el rostit del pollastre”) i macarrons (clàssic imprescindible de tastar). I si aneu més enllà del menú infantil, en Sergi us proposarà el peix del dia, cuinat al seu gust, a la planxa acompanyat de verdures, amanida o patates rosses cruixents i amb textura suau per dins, sense gens d’excés d’oli.

platsFinalment, un esment a la decoració del local. Les taules de fusta natural, ecològica, del mateix color que les portes interior, lliguen amb els materials reciclats que s’han fet servir per decorar. Destaca l’arbre, fet amb fustes pintades de blanc, amb missatges sobre la cuina d’en Sergi. “Vaig demanar-ho a un grup de comensals perquè hi volia escriure les sensacions que els provocaven els plats”.
La majoria són missatges de felicitat, la mateixa que sent en Sergi amb el seu restaurant acabat d’inaugurar.

Sergi de Meià
C. Aribau, 106. Barcelona
93 125 57 10
Facebook Sergi de Meià

Trinitat Gilbert
Trinitat Gilbert

Periodista

  @trinigilbert   @trinigilbert