L´especialista

Inici / L´especialista / Johhny's way 23 de juliol 2014

La Via del Sagrantino a Úmbria: la Itàlia biològica i desconeguda

Pobles medievals, paisatges encantadors i productes biològics: un viatge a la Itàlia desconeguda de la mà de l'agència de viatges Johnny’s Way.

Al cor d’Itàlia, a la regió d’Úmbria, a poca distància d’Assís, ciutat natal de Sant Francesc i Santa Clara, hi ha una encantadora àrea de setze mil hectàrees de dolços turons, vinyes, oliverars, viles medievals i castells.

stradasagrantino

La zona del Sargantino

En aquest paisatge tan bonic, en què el temps sembla aturat i es respira un aire antic, en què els habitants continuen vivint en el respecte de la litúrgia de les estacions, en què la modernitat treu el cap tímidament i les tradicions es guarden amb gelosia, trobem la ruta paisatgística, cultural, enològica i gastronòmica de la Via del Sagrantino. Aquesta ruta, que pren el nom dels dos vins negres que es produeixen a la zona –el Sagrantino i el Sagrantino Passito–, s’estén en una àrea que comprèn els municipis històrics de Montefalco, Bevagna, Castel Ritaldi, Giano dell’Umbria i Gualdo Cattaneo. Es tracta de petites viles que testimonien el compromís de l’home de participar i enriquir la bellesa de la natura, sense imposar-s’hi ni desfigurar-la. Recorrent aquest territori podem visitar molts cellers de petits viticultors on podrem tastar els vins de la zona, com el famós Sagrantino de panses, el negre de Montefalco, el Grechetto o el Trebbiano, així com assaborir olis d’oliva extra verge exquisits o cerveses artesanals. Tot en sintonia amb els cànons imposats per l’agricultura biològica, la sensibilitat dels quals casa perfectament amb l’ànima d’aquesta terra, des de sempre respectuosa amb el medi ambient i les tradicions. Ens guiarà Federico Minelli, soci de l’agència de viatges en línia Johnny’s Way, especialitzada a valorar territoris allunyats del turisme de massa, i que promociona en particular els productors locals que treballen en el respecte dels principis de la producció biològica i de proximitat.

montefalco

Montefalco

Quedem a la Piazza del Comune de Montefalco, on hi ha el punt informació de la Strada del Sagrantino. Per la seva encantadora posició geogràfica, al cim d’un turó, Montefalco ha estat definit com el “Balcó d’Úmbria”. Si es tenen en compte les seves dimensions modestes, sorprèn la quantitat i qualitat del seu patrimoni artístic. Montefalco acull pintures del Perugino, un dels intèrprets més importants de l’època renaixentista italiana, i pot presumir del meravellós cicle de frescos de Benozzo Gozzoli: “Històries de Sant Francesc”. Mereixen una visita l’església de San Francesco i Sant’Agostino, Santa Chiara, Santa Illuminata i el monestir de San Fortunato. I finalment una curiositat: La ciutat va veure néixer vuit sants! Segons Minelli “encara que Montefalco tingui un vi negre propi, el Rosso de Montefalco, la zona es distingeix per la producció de dos negres robustos: el Sagrantino i el Sagrantino Passito. És impossible conèixer exactament la procedència d’aquest vi. Es creu que potser és una varietat autòctona, o importada per un dels deixebles de Sant Francesc d’Assís. També és incert l’origen del nom. Una de les interpretacions més fiables el fa derivar del seu ús durant la missa com a vi ranci, d’on vindria l’apel·latiu de vi sacre o sagrantino. Avui en dia, el Sagrantino ranci serveix per preparar pastisseria tradicional i, si és envellit, se serveix per acompanyar formatges d’ovella picants. El Sagrantino sec, en canvi, combina bé amb torrats. L’un i l’altre es poden comercialitzar només després d’un període d’envelliment de com a mínim trenta mesos i tenen la denominazione d’origine controllata e garantita”.

bevagna

Bevagna

Acabada la dissertació sobre el Sagrantino, Federico ens convida a visitar un altre poble característic, Bevagna, parada obligada a la Via del Sagrantino, assenyalada entre les viles més boniques d’Itàlia (i borghi più belli d’Italia).

Bevagna està considerada una de les viles més boniques d’Itàlia 

Té una de les places medievals més boniques d’Úmbria i, més enllà dels edificis històrics, són fascinants els antics safarejos coberts a la riba del riu Clitunno, que antigament feien servir les dones del poble per rentar la roba. Els orígens de Bevagna es remunten a l’època dels umbres, l’antiga població autòctona de la zona, per després convertir-se en assentament etrusc i finalment romà. Travessada la muralla medieval intacta, comencem a recórrer el Corso Matteotti fins a arribar a l’esplèndida Piazza San Silvestri, cor del poble, on descobrim els edificis més emblemàtics: el Palazzo dei Consoli i les esglésies de San Michele, San Filippo, San Silvestro i San Domenico. Al migdia, el guia ens suggereix marxar de Bevagna i anar al poble de Cantalupo, a pocs quilòmetres, per menjar al restaurant La lumaca d’oro, mestres en la preparació d’una de les especialitats de la zona: le lumache alla cantalupese (‘cargols fets a l’estil de Cantalupo’). Un cop asseguts a taula, abans que arribi el plat de cargols, preguntem a Federico per la cuina umbra. “Tradició i simplicitat”, ens diu. “Plats genuïns i simples, sovint lligats a les fases del calendari agrícola i religiós, amanits sempre amb un bon oli d’oliva extra verge, el producte més valorat de les camps d’Úmbria”.

Aposta per l’agricultura biològica

En aquesta zona d’Itàlia són cada dia més les empreses que en els últims anys han volgut qualificar les seves produccions amb l’adopció de codis disciplinaris d’agricultura biològica i que prefereixen la distribució a quilòmetre zero, per oferir als consumidors la possibilitat de consumir productes biològics sans i genuïns. La Via del Sagrantino és plena de petites empreses d’aquestes característiques, sovint familiars, que han apostat per la producció biològica conscients de la importància d’oferir productes saludables, amb respecte pel medi ambient i l’home. En el nostre recorregut, visitarem tres d’aquests productors, perquè puguem conèixer-los i escoltar la seva experiència. “La Tenuta Castelbuono” Comencem la ruta al camp de Bevagna, on hi ha la Tenuta Castelbuono, una casa vitícola molt important que produeix vi biològic de qualitat.

castelbuono

Celler de Castelbuono

Giorgia Artioli, la responsable, ens diu que “l’objectiu dels enòlegs de la Tenuta Castelbuono, guiats per Marcello Lunelli, ha estat des del principi crear vins que sabessin fusionar la forta personalitat d’aquesta vinya i l’elegància que sol distingir els vins del grup Lunelli. D’aquí ve l’acurat treball fet a les vinyes i les constants experimentacions al celler, per preservar i respectar l’equilibri entre home i natura”. Un equilibri que l’empresa ha tingut en compte també a l’hora de dissenyar el celler, ja que l’estructura, una gran cúpula coberta de coure de l’arquitecte Arnaldo Pomodoro, s’inspira en la forma de la closca d’una tortuga. “L’arquitecte creia que la projecció del celler no havia de molestar la dolçor dels turons on s’estenen les vinyes, més aviat s’hi havia d’integrar l’ambient. Per això recorda la tortuga, símbol d’estabilitat i longevitat, que amb la seva closca representa la unió entre cel i terra. De fet, d’aquí li ve el nom, IlCarapace, que significa ‘cuirassa’ en italià. Un lloc on es barregen art i natura, escultura i vi, que permet caminar, parlar i beure”. Així que, per acabar la visita, tastem un vi de producció pròpia que també s’anomena Carapace, un negre poderós i intens, en perfecta sintonia amb l’ambient. L’empresa està inscrita des de l’any 2011 en el registre nacional que certifica que la viticultura respecta els codis de l’agricultura biològica Els olis d’Omero Moretti

moretti

Moretti

Deixem enrere la Tenuta Castelbuono i ens dirigim ara cap a Giano dell’Umbria per visitar l’empresa de vins i olis biològics d’Omero Moretti. Ens adonem que Giano dell’Umbria és un perfecte exemple de ciutat fortificada, envoltada d’oliveres i amb un camp explotat, principalment, per al pasturatge. Tot just arribar, entreveiem el caràcter familiar de l’empresa. Ens espera el titular, Omero Moretti, que ens explica, orgullós, que fa vint anys que produeixen vins i olis extra verge d’oliva biològics. “L’empresa neix després de la Segona Guerra Mundial, quan el meu avi adquireix el seu primer oliverar. El meu pare, amb la mateixa passió del meu avi, va continuar plantant oliveres i vinyes i avui conreem 4.500 plantes d’oliveres i 18.000 vinyes. Fem agricultura biològica des del 1992 i tots els nostres productes estan garantits pel control I.C.E.A. (Istituto Certificazione Etica e Ambientale) i per la certificació A.I.A.B. (Associazione Italiana per l’Agricultura Biologica). L’any 1992, com a agricultor apassionat i idealista, vaig decidir passar a l’agricultura biològica: una elecció viscuda com un estil de vida, tant per mi, com per la meva família”. Finalment coneixem la filla d’Omero: Giusy, que s’ocupa de la comercialització dels productes i de tirar endavant la tradició de família. I l’àvia, nonna Quinta, el personatge més emblemàtic de la família, que en representa la memòria històrica. “El pa de Granarium” granariumFinalment anem a Cantalupo per conèixer una altra empresa peculiar. S’anomena Granarium i, malgrat que és força petita, aconsegueix produir pa propi; i s’ocupa des del conreu del blat fins que la massa es treu del forn. Granarium és una residència agrícola, íntegrament construïda en el respecte de l’estil dominant entre finals del segle XIX i els primers anys del segle XX. Aquí trobem Giampero Lucarelli, el responsable, que ens explica com el seu és el primer projecte a Úmbria en què un agricultor de dimensions modestes aconsegueix produir el seu blat i vendre el seu pa. “El blat que produïm s’emmagatzema en graners, on l’únic mètode de conservació és el moviment i l’aeració”, explica. Aquí el blat es mol amb pedres naturals i s’extreu la farina que es converteix en la massa de pa gràcies al llevat. Es deixa coure el pa en el forn de llenya i finalment el venem a la nostra petita botiga”. Giampiero ens explica que ha restaurat ell mateix l’eina per moldre, després d’una llarga recerca de les peces originals. “A Itàlia n’hi ha molt poques com aquesta i la majoria són d’exposició”. Afegeix que ha volgut fer-la servir per demostrar el vincle de l’empresa amb la tradició. “El nostre objectiu és oferir al consumidor un producte final d’altíssima qualitat, únic per la transparència de totes les seves fases de producció”. “Els alberghi diffusi

botonta02

Torre della Botonta

“Torre de la Botonta”. Arribem a Castel S. Giovanni della Botonta, una antiga fortalesa del segle XIV, en la qual avui se situa un albergo diffuso: la Torre della Botonta. “És un model d’hospitalitat definit per Giancarlo Dall’Ara. Es tracta d’un allotjament alternatiu i original, que cerca donar sortida a petits pobles que corren el risc de ser despoblats i fomentar així el desenvolupament del territori”, diu Elisa Cerquiglini, responsable de l’estructura. “Es podria traduir com un hotel escampat pel poble, on diferents cases es converteixen en lloc per a hostes.

Permet fomentar el desenvolupament d’un territori sense l’inconvenient de crear un impacte ambiental negatiu sobre el mateix. No cal construir res. Cal limitar-se a recuperar, reformant, les estructures que ja hi ha. Es compon d’una estructura principal que ofereix els serveis receptius bàsics i sol posar a disposició dels convidats habitacions dislocades en tot l’habitat. Actua, sobretot, com a presidi social: fomenta el turisme i ofereix als habitants la possibilitat de no abandonar el poble. Un albergo diffuso, per tant, és molt més que un simple allotjament alternatiu, és una experiència de viatge que permet als viatgers una autèntica integració amb la població local. Per aquesta raó mai en trobarem cap en un lloc abandonat.

 La Torre della Botonta és un allotjament alternatiu que permet viure una autèntica integració a la zona i amb la gent local. 

La Torre della Botonta es desenvolupa en alguns dels edificis emblemàtics de l’aldea: els antics banc i ajuntament, el forn, la talaia i la muralla. Disposa de vuit habitacions dedicades a les fibres naturals: cànem, seda, iute, cotó i caixmirs. A les habitacions hi ha llibres sobre el territori, no hi ha televisió i, un cop a lloc, es té la sensació de ser un habitant més del poble. Finalment una curiositat: Botonta significa “lloc de frontera”. El castell, que es troba a la frontera entre les ciutats de Trevi i Spoleto, ha estat protagonista de moltes batalles. Avui en dia, torna a ser zona de frontera: lluny de les realitats caòtiques, és destí incontaminat per viure caps de setmana relaxants”.

Johhny’s way és una agència de viatges alternativa que ofereix allotjament i traça rutes com aquesta pensada, en aquest cas, pels amants dels projectes ecològics i sostenibles sense renunciar al paisatge i la bona gastronomia.

Etselquemenges .

Etselquemenges .

imillan@etselquemenges.cat

amunt