L´especialista

Inici / L´especialista / Lucía Redondo 6 de març 2014

Els lactis, a estudi

Són imprescindibles els lactis per a la salut? Ho són per aconseguir el calci que necessitem diàriament? I quant en necessitem exactament?  Té la llet substàncies nocives per a la salut? Ens ho explica i il·lustra amb diversos estudis científics.

mujer_bebe_lecheEl calci 

A vegades es recomana consumir lactis per l’aportació de calci, amb l’argument que és l’únic que s’absorbeix bé. El calci dels lactis s’absorbeix en un 32,1%; en canvi, el calci del bròcoli s’absorbeix en un 61,3%; el de la coliflor, en un 68,6%; el de la col arrissada, en un 49,3%, i el del sèsam, en un 20,8%. Aquests són les dades publicades per l’Associació Americana de Dietètica (American Dietetic Association. Position of the American Dietetic Association: Vegetarian Diets. J Am Diet Assoc. 2009; 109:1266-1282) en estudis fets en humans.

A més a més, segons una publicació de l’EFSA l’any 2011, no es pot afirmar que la lactosa augmenti l’absorció de calci. (Scientific Opinion on the substantiation of health claims related to lactose and increase in calcium absorption leading to an increase in calcium retention (ID 668) pursuant to Article 13(1) of Regulation (EC) No 1924/2006).

Les necessitats de calci estan calculades per recuperar les pèrdues d’aquest mineral. Per a la població espanyola (FESNAD, 2010), es recomanen 900 mg del calci al dia (1.100 mg/dia home i dones de 10-19 anys, 1.000 mg/dia per a homes >60 anys i dones >50 anys). Això s’estableix segons els hàbits d’alimentació de cada país. Per exemple, les recomanacions al Japó són de 600 mg de calci al dia. Hi ha certs aliments que estimulen l’eliminació de calci, per la qual cosa segons el tipus d’alimentació caldrà consumir més o menys calci. Parlem, per exemple, de la manera com influeixen sal i sucre en l’absorció del calci:

Sal: Un informe de la FAO reuneix els estudis relatius a la influència del consum de sal en el metabolisme del calci. El consum de sal incrementa l’excreció urinària de calci. A més, si es disminueix la ingesta de 2,3 g de sodi, es redueixen les recomanacions de calci de 840 mg a 600 mg. (FAO. Human vitamin and mineral requirements. Report of a joint FAO/WHO expert consultation Bangkok, Thailand. 2001).

Sucre: A Espanya, en trenta anys el consum de sucre s’ha multiplicat per tretze (mentre que el de carn, per una mica més de dos). Diversos estudis han observat que el consum de sucre (especialment en les begudes ensucrades) redueix la densitat òssia i incrementa el risc de fractures. A més, prendre sucre augmenta els nivells de cortisol, hormona associada al deteriorament ossi. McGarthland C, Robson PJ, Murray L et al. Carbonated soft drink consumption and bone mineral density in adolescence: the Northern Ireland Young Hearts project. J Bone Miner Res. 2003;18(9):1563-9. Whiting S, Healey A, Psiuk S, et al. Relationship between carbonated and other low nutrient dense beverages and bone mineral content of adolescents. Nutr Res 2001; 21: 1107-15.

Llet i ossos

D’altra banda, no hi ha evidència científica que sostingui que els lactis tenen algun benefici sobre la salut òssia. En dues metaanàlisis molt importants que valoraven la ingesta de llet i la qualitat òssia s’arribava a la conclusió que no hi ha associació entre la primera i osteoporosi. A més, en l’estudi Franmingham tampoc s’associa una protecció pel que fa a les fractures de maluc. Bischoff-Ferrari HA, Dawson-Hughes B, Baron JA et al. Milk intake and risk of hip fracture in men and women: a meta-analysis of prospective cohort studies. J Bone Miner Res. 2011 Apr;26(4):833-9. Kanis JA, Johansson H, Oden A et al. A meta-analysis of milk intake and fracture risk: low utility for case finding. Osteoporos Int. 2005 Jul;16(7):799-804. Sahni S, Tucker KL, Kiel DP, et al. Milk and yogurt consumption are linked with higher bone mineral density but not with hip fracture: the Framingham Offspring Study. Arch Osteoporos. 2013;8(1-2):119.

La qualitat de l’os depèn de molts més factors, com la situació hormonal, l’exercici físic, la vitamina D (exposició solar), la vitamina K, el magnesi, etc. I quant a l’alimentació, el més important és evitar l’excés de farines, sal i sucre refinats, i també aportar gran quantitat d’antioxidants (fruites i verdures).

Intolerància a la lactosa

A més hi ha la intolerància a la lactosa de la llet, que, si no es digereix, produeix alteracions digestives (dolors abdominals, diarrea aquosa i flatulències). Aquesta intolerància la produeix la incapacitat de fabricar lactasa, que és l’enzim que la digereix. La no-persistència a la lactasa és la incapacitat de fabricar lactasa després del deslletament.

Estadístiques:

  • El 65% de la població mundial és no-persistent a la lactasa (Ingram CJ, Mulcare CA, Itan Y, Thomas MG, Swallow DM. Lactose digestion and the evolutionary genetics of lactase persistence. Hum Genet. 2009;124(6):579-91).
  • El 70% de la població mundial és no-persistent a la lactasa (EFSA, European Food Safety Authority. Scientific Opinion on lactose thresholds in lactose intolerance and galactosaemia. EFSA Journal 2010;8(9):1777). 
  • A Espanya, el 34% de la població és no-persistent a la lactasa (EFSA, European Food Safety Authority. Scientific Opinion on lactose thresholds in lactose intolerance and galactosaemia. EFSA Journal 2010;8(9):1777).
  • A Espanya, el 15% dels espanyols són intolerants a la lactosa, segons ADILAC (Associació d’Intolerants a la Lactosa).

De totes maneres, les “dolentes de la pel·lícula” són les proteïnes, que tenen una forta relació amb algunes patologies com al·lèrgies respiratòries (asma), acne, mucositats, algunes malalties autoimmunes i fins i tot càncer. La ingesta de lactis augmenta els nivells d’IGF-1 (una hormona de creixement), i les proteïnes làcties són les responsables més destacades d’aquest fet.

Crowe FL, Key TJ, Allen NE et al. The association between diet and serum concentrations of IGF-1, IGFBP-1, IGFBP-2, and IFGBP-3 in the European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition. Cancer Epidemiol Biomarkers Prev. 2009;18(5):1333-40. Melnik BC. Milk-The promoter of chronic Western diseases. Med Hypotheses. 2009;72(6):631-9. Hoppe C, Molgaard C, Juul A, Michaelsen KF. High intakes of skimmed milk, but not meat, increase serum IGF-1 and IGFBP-3 in eight-year-old boys. Eur J Clin Nutr. 2004;58(9):1211-6.

Els nivells elevats d’IGF-1 estan associats a moltes de les patologies actuals: càncer, diabetis i acne, així com al·lèrgies, malalties autoimmunes, obesitat, malalties cardiovasculars i també neurodegeneratives. Melnik BC, John SM, Schmitz G. Over-stimulation of insulin/IGF-1 signaling by western diet may promote diseases of civilitation: lessons learnt from  laron syndrome. Nutr Metab (Lond). 2011;24(8):41. Strassburger SZ, Vitolo MR, Bortolini GA, Pitrez PM,, Jones MH, Stein RT. Nutritional errors in the first months of life and their association with asthma and atopy in preschool children. J Pediatr (Rio J). 2010;86:391-9

nina_lecheEls lactis i els nens

Cal tenir en compte que la introducció primerenca de lactis en els nens augmenta el risc de desenvolupar asma i diabetis tipus 1, tal com demostren diversos estudis. Strassburger SZ, Vitolo MR, Bortolini GA, Pitrez PM,, Jones MH, Stein RT. Nutritional errors in the first months of life and their association with asthma and atopy in preschool children. J Pediatr (Rio J). 2010;86:391-9. Patelarou E, Girvalaki C, Brokalaki H et al. Current evidence on the associations of breastfeeding, infant formula, and cow’s milk introduction with type 1 diabetes mellitus: a systematic review. Nutr Rev. 2012;70(9):509-19.

D’altra banda, el consum de lactis està molt associat al desenvolupament de l’acne. De fet, sembla l’aliment més associat a aquesta alteració. Tot indica que els responsables són els precursors hormonals (de testosterona) i/o el tipus de proteïnes que conté la llet. Ferdowsian HRLevin S. Does diet really affect acne? Skin Therapy Lett. 2010 Mar;15(3):1-2, 5. Melnik BC. Evidence for acne-promoting effects of milk and other insulinotropic dairy products. Nestle Nutr Workshop Ser Pediatr Program. 2011;67:131-45.

A més, i encara que és un tema molt controvertit, alguns estudis mostren com els lactis augmenten la producció de mucositats. En aquest estudi s’explica el mecanisme d’aquest fenomen. Bartley J, McGlashan SR. Does milk increase mucus production? Med Hypotheses. 2010; 74:732-4.  

Càncer i lactis

A part dels estudis citats que relacionen l’increment d’IGF-1 amb un risc més alt de càncer, n’hi ha alguns de més específics:

  • Càncer de pròstata (A més, World Cancer Research Fund diu: “Les dietes altes en calci i el consum de llet i derivats augmenta la incidència de càncer de pròstata”). (Song Y, Chavarro JE, Cao Y et al. Whole Milk Intake Is Associated with Prostate Cancer-Specific Mortality among U.S. Male Physicians. J Nutr. 2013; 143(2):189-96. Torfadottir JE, Steingrimsdottir K, Mucci L. Milk intake in early life and risk of advanced prostate cancer. Am J Epidemiol. 2012;175(2):144-53.Gao X, LaValley MP, Tucker KL. Prospective studies of dairy product  and calcium intakes and prostate cancer risk: a meta-analysis.
  • Càncer de mama en dones premenopàusiques: augmenta el risc quan hi ha nivells més alts d’IGF-1 en sang. Hankinson S.E. et al. Circulating concentrations of insuline-like growth-factor 1 and risk of breast cancer. The Lancet 1998. 351, 9113: 1393-1396.
  • Càncer d’endometri en dones postmenopàusiques associat amb el consum de lactis. Ganmaa D, Cui X, Feskanich D. Milk, dairy intake and risk of endometrial cancer: a 26-year follow-up. Int J Cancer. 2012;130(11):2664-71.

I si amb tot això no n’hi hagués prou, no hi ha evidència científica per a la recomanació actual de consumir tres racions de lactis al dia:

Fa molt poc, David S. Ludwig i Walter C. Willett, dos investigadors de l’Escola Mèdica de Harvard han publicat un estudi a JAMA Pediatrics en el qual conclouen que no hi ha evidència científica per recomanar tres racions de lactis desnatats diaris. Asseguren que les recomanacions de calci als Estats Units estan sobreestimades i que el consum de lactis no protegeix de fractures de maluc. També descriuen com el consum de lactis incrementa els nivells d’IGF-1 i augmenta el risc de tenir alguns tipus de càncer, com el de pròstata. Ludwig DS, Willett WC. Three daily servings of reduced-fat milk: an evidence-based recommendation? JAMA Pediatr. 2013;167(9):788-9

Els millors lactis

Si ens ve de gust prendre algun lacti “per plaer” i de manera esporàdica, val més triar-lo fermentat (formatges semicurats o quefir), ecològic i millor de cabra o d’ovella, ja que aquestes llets tenen un tipus de proteïna més semblant a la de la llet humana.

Lucía Redondo

Lucía Redondo
Dietista-Nutricionista. Professora de l'IPFS Roger de Llúria
lredondo@etselquemenges.cat

amunt