L´especialista

Inici / L´especialista / Sílvia Méndez 12 de febrer 2015

Quines diferències hi ha entre un extractor de sucs i una liquadora?

Una manera molt saludable d'ingerir salut és a través de sucs i batuts verds. Partint d'aliments ecològics i de qualitat excel·lent, i fent servir les màquines adequades, podem aconseguir extreure la millor i més alta concentració de nutrients i fitoquímics, i crear així un còctel molt potent i saludable.

Centrant-nos en els sucs verds, podem distingir entre els liquats i els cold press. Els primers s’obtenen de liquadores; els segons, a partir d’extractors de sucs.

Vegem ara quina diferència hi ha entre aquests dos “estris culinaris”, i els sucs corresponents:

extractorlent_cat

1) Aspecte del suc

L’aspecte visual i la palatabilitat del que mengem, a més del valor nutricional, són dos aspectes que no hem de descuidar a taula. Després de servir un liquat podem observar com se separa en dues fases: la fibra queda a la part superior, i la part més aquosa es diposita al fons. En canvi, mai observarem aquest efecte en un cold press, perquè l’aliment ha estat comprimit, i no centrifugat. Així, amb l’extractor obtenim sucs més “homogenis” i amb un aspecte força més atractiu.

Quin suc t’agradaria poder assaborir a casa?

2) Residu

Una liquadora centrifuga a 1.500 rpm, per la qual cosa gran part del suc queda atrapat a la fibra, i fa que hi hagi més residu i que estigui més humit. És lògic, perquè part de l’aigua, a causa de la força que es produeix amb la centrifugació, no pot ser extreta.

Un extractor que treballa a baixa velocitat (40 rpm) sempre produirà menys residus, i més secs, perquè l’extracció es fa gradualment i per pressió: l’aigua juntament amb tots els nutrients i fitoquímics hidrosolubles, s’obté lentament. A més, com que el residu és més sec, podem “reciclar-lo” per fer altres receptes (barretes energètiques, hamburgueses, crackers… que podem dessecar al sol, amb forn a baixa temperatura, sobre una cuina econòmica, o més fàcilment amb una deshidratadora d’aliments).

El kiwi és un ingredient excel·lent pels sucs verds

El kiwi és un ingredient excel·lent pels sucs verds

3) Rendiment

Què passa quan fas servir la mateixa quantitat d’ingredients en totes dues màquines?

Amb una liquadora sempre obtindràs menys suc que amb un extractor de baixa velocitat. Aquí, la lentitud és una virtut, i podem afirmar que obtenim gairebé el doble de suc: molt més rendiment.

4) Aliments

Amb una liquadora ens veurem limitats, ja que resulta molt difícil obtenir força suc a partir d’aliments com vegetals de fulla verda, fruites vermelles, nabius, baies, magranes o la fruita massa madura, amb proporció aquosa escassa. En canvi, amb un extractor lent sí que es poden obtenir sucs de qualsevol mena de fruita, hortalissa i fins i tot germinats (com el famós wheatgrass).

5) Valor nutricional

Estem d’acord que el primer pas per obtenir un suc verd de qualitat és fer servir aliments que també ho siguin (ecològics, de proximitat i de temporada); i que el segon pas és obtenir-los amb extractors que respectin al màxim el valor nutricional intrínsec dels aliments emprats.

Pensem en una liquadora convencional, i concretament en les seves fulles i en la velocitat a la qual opera (1.500 rpm). Sens dubte, jo no voldria ser “la polpa” d’una poma o “la fibra” d’una col predestinada a estampar-s’hi. I ho dic perquè resulta inevitable que a aquesta velocitat i amb una fricció tal els aliments no s’escalfin, i perdin així part dels enzims, vitamines i fitoquímics (només es conserven en un 17%). Si la idea de consumir un suc verd és extreure i concentrar aquestes substàncies beneficioses, llavors no hi ha dubte que els extractors lents són la millor opció (les poden arribar a conservar en un 68%), ja que n’hi ha alguns que operen a 40 rpm, i el contacte amb l’oxigen és més baix que en el cas de les liquadores, que creen un vòrtex d’aire que tendeix a oxidar a l’instant part dels micronutrients i fitoquímics.

Posem un exemple amb la vitamina C (hidrosoluble). La seva concentració en l’organisme mostra una distribució àmplia, sobretot en teixits amb metabolisme intens i risc oxidatiu elevat (glàndules suprarenals, hipòfisi, fetge, melsa, cristal·lí, pàncrees, ronyó, cervell). Així, se sap que la vitamina C és una gran font de poder reductor, i permet fer moltes funcions biològiques, entre les quals hi ha les següents:

  • Contribueix a transformar el ferro vegetal (Fe+2) en ferro animal (Fe+3), que és el que necessita l’organisme.
  • Inhibeix la formació de compostos nitrosos, i aporta així un efecte anticancerigen.
  • Bioquímicament és coenzim d’alguns enzims relacionats amb la síntesi de col·lagen o de carnitina, o relacionats amb el metabolisme de la tirosina.
  • Està implicada en processos de desintoxicació hepàtica, i en la biosíntesi de sals biliars.
  • Regula diversos aspectes en el sistema nerviós, com la formació de serotonina a partir de triptòfan.
  • Aporta capacitat antioxidant en sistemes hidrosolubles.
  • Malgrat que s’hagi posat molt en dubte la relació entre el consum de vitamina C i la prevenció del refredat, se sap que ofereix molts efectes positius en el sistema immunitari: estimulació de la fagocitosi, activitat antihistamínica, estimula la quimiotaxi, incrementa l’activitat de les cèl·lules Natural Killer, regula factors del sistema del complement, incrementa la blastogènesi (limfòcits), incrementa la síntesi d’interferó (per a les infeccions víriques).
  • Contribueix a reduir malalties cardiovasculars: inhibició de la síntesi colesterol, disminució de l’oxidació de les LDL, increment de l’òxid nítric, increment de les prostaciclines.

Però malgrat totes aquestes virtuts, té un inconvenient: la vitamina C és molt inestable. Es pot perdre després d’aplicar tecnologies culinàries i industrials a causa de la llum, la calor o l’oxidació, entre d’altres.

Per tant, la vitamina C és un exemple evident de nutrient que ha de ser “molt ben cuidat”. És evident que la manera més eficient d’obtenir-la és consumint determinades fruites crues (atzerola, kiwi, maduixa, taronja) o hortalisses (pebrots, coliflor, col, col llombarda). Però en certs casos el consum de sucs verds pot ser beneficiós:

1) No tothom pot consumir aquestes hortalisses crues, amb la fibra.

2) Separar el suc de la polpa millora la digestió (procés que requereix molta energía) afavorint una rápida absorció intestinal dels micronutrients i fitoquímics, que passen directament a la sang (per descomptat, sempre que hi estiguem preparat, i sense oblidar-nos que, tot i que sigui líquid, cal ensalivar-lo perquè és a la boca on comença la digestió).

Amb un extractor de qualitat es pot arribar a aconseguir conservar 14.0 mg/100g més de vitamina C que en una liquadora convencional.

extractor-730

Les hortalisses i les fruites són grans portadores de vitamina C, no creus que seria magnífic que, si vols fer-te sucs verds, ho poguessis fer amb extractors lents de qualitat?

6) Més silenciós

L’extractor de suc, com que té un motor que funciona lentament, és més silenciós (30-55 db) que el motor de la liquadora, que, com que gira a alta velocitat, fa més soroll en total (70-90 db).

Quin preferiries per preparar-te els sucs verds cada matí?

7) Altres possibles avantatges tècnics (que variaran segons la marca):

Fàcil de muntar

Els extractors de suc tenen menys components.

– Fàcil de netejar

Netejar les liquadores és molest, i moltes vegades només aquest fet ja no anima a fer sucs. Amb l’extractor de suc, aquest procés de neteja avorrit i repetitiu queda reduït al mínim. Només hi ha un element per netejar amb un raspall; la resta només cal rentar-la amb aigua corrent.

– Disseny millorat

Acostumen a estar pensats per ocupar el menor espai possible a la cuina, perquè resulti més fàcil col·locar-lo, utilitzar-lo constantment i mantenir-lo. La liquadora és generalment molt farragosa i obliga a l’usuari a moure-la constantment.

La facilitat de muntatge i neteja, així com un disseny sofisticat, són sens dubte tres grans avantatges que potencien que es faci servir més l’extractor diàriament, i que es consumeixin més fruites i verdures.

– Vida mitjana més llarga del motor

La vida mitjana estimada del motor d’un extractor pot variar entre 5-8 anys.

– Menys consum d’energia

Generalment, les liquadores consumeixen 1.500 W; en canvi, l’extractor de suc només 150 W. Menys consum, més respectuós amb el medi ambient (ecofriendly).

– Materials ecològics

Hi ha algunes marques que les fabriquen amb materials lliures de ftalats, Bisfenol A (sense BPA), bisfenol S (sense BPS); en canvi, les liquadores contenen el clàssic policarbonat (plàstic convencional de baix cost) que, a més, també és menys resistent i tendeix a deteriorar-se amb el seu ús.

Article escrit per:

SilviaMendezSílvia Méndez

Biòloga, màster en nutrició i metabolisme. Professora i assessora nutricional holística. Fundadora de V de Vegetal. Divulgadora científica.

amunt