L’alternativa

 

Hi ha famílies que han optat per una alternativa casolana a les bosses de patates xips. I l’alternativa és crear-ne elles mateixes. La Marta Pontnou en prepara però amb verdures, pastanaga i carbassó. Els talla de manera molt prima i ho fregeix fins que quedi cruixent. També hi ha l’opció d’enfarinar una mica el carbassó prèviament perquè el carabassó adquireixi un to cruixent. És una manera de menjar verdura diferent, però que els dietistes també assenyalen que s’ha de controlar perquè l’acrilamida (objecte d’estudi a tot Europa) és present en tots els fregits, inclosos els casolans.

Una altra proposta són els fruits secs. Segons la pediatra Núria Llata, “poden ser una alternativa saludable, perquè sí que aporten un valor nutritiu important, no són calories buides”, i perquè, a més, els nens també els poden associar com un menjar de festa, divertit, diferent. I és que el greuge de tot plegat és que les patates xips s’han incorporat a la imaginari infantil com un menjar de premi o de festa, i aquesta concepte és el més difícil d’eradicar. El premi pot ser qualsevol aliment, inclosa una peça de fruita!

Són pertot arreu. A les festes d’aniversari. Als actes institucionals. Als vermuts dels dies de festa. Davant de la caixa registradora dels supermercats, perquè n’agafem sense pensar-hi, com un acte de consum irreflexiu. I als nens els encanta. Semblen tan innocents aquelles patates de mil formes i colors, rodones, allargades, cargolades. Fins i tot n’hi ha de la Hello Kitty! I, a més, sempre contenen adhesius o tatuatges o qualsevol altre motiu extra que impulsi a comprar-les. Ai las!, que diria el poeta. D’innocents, però, no tenen res.

La professora de Química dels Aliments de la Universitat Autònoma de Barcelona Victòria Ferragut alerta d’un component que contenen totes les patates xips, l’acrilamida, que apareix en tots els aliments amb un alt contingut d’hidrats de carboni i poques proteïnes que han passat per un processat fregit a partir de 180º de temperatura. “A tot Europa, s’està fent un estudi molt rigorós per controlar l’acrilamida amb l’objectiu de minimitzar-lo o evitar-lo, perquè se sap que és cancerigen”. Segons opina la professora Ferragut, a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, sembla que s’estan incorporant cada cop més en la dieta regular. “Espero que no arribi a passar mai com a Anglaterra, on vaig viure una temporada, i vaig comprovar que els nens, a l’escola, a l’hora d’esmorzar, portaven a la motxilla una bossa de patates xips. De fet, recordo que vaig preguntar a la professora què em recomanava que posés al meu fill per esmorzar, i la mateixa mestra em va dir: una bossa de patates xips”. I què n’opinen els pediatres? La pediatra Montse Falcó és molt radical: “Haurien d’estar a la presó les persones que n’elaboren”. La frase la diu amb un petit riure, però ho argumenta clarament: “Les patates xips maten la gana, no alimenten. I, per adobar-ho, destrueixen la mucositat de les cèl·lules, destinada a absorbir els nutrients dels aliments”. Dit amb unes altres paraules, un nen acostumat a menjar patates xips de manera habitual debilita o anul·la la capacitat absortiva de les mucoses cel·lulars, de manera que quan ingereixi espinacs, pastanagues o tomàquets, no en traurà el profit nutritiu. D’altra banda, la pediatra Falcó indica que aquests aliments també incorporen dosis d’additius, que s’absorbeixen i que, en gran part, van directes al cervell, fet que por provocar irritabilitat o conductes inadequades.

La dietista Núria Llata encara assenyala més inconvenients de la ingesta d’aquestes patates. “Per començar, contenen força sal. Per continuar, fan una aportació energètica molt alta, però amb greixos poc saludables, industrials. I, per acabar, estan compostos amb colorants, amb additius, sobretot els ganxitos o les cotnes, que poden incrementar les al·lèrgies alimentàries”. La dietista també subratlla que no tenen cap component nutritiu, és a dir que no haurien de substituir cap àpat dels nens, i tampoc no haurien d’estar presents diàriament a la seva dieta. “Com a molt, hauria de ser ocasional, en dies de festa, quan apareixen de manera inevitable”. I és que aquest tipus de menjar està situat a la part alta de la piràmide alimentària, a l’iceberg final, com una cosa esporàdica i remota. “I aquesta piràmide alimentària, amb els nens, i amb la resta de la població en general, s’hauria de recordar sempre”.

Trinitat Gilbert
Trinitat Gilbert

Periodista

  @trinigilbert   @trinigilbert