L´origen

9 de novembre 2015

Horta la Fanecada: el vigor de les varietats locals recuperades

Avui són els camps del Vallès oriental els que ens obren les portes. Arribem a Cardedeu per conèixer l’horta ecològica d’en Quino, un tresor de biodiversitat cultivada i d’alimentació saludable.

L_origen_La_fanecada2

Som a Cardedeu, un poble que comença a ser un referent pel que fa a la seva efervescència agroecològica, tant de projectes de producció com de consum conscient. En Quino, l’ànima, les mans i el cervell de La Fanecada, em rep amb un somriure que em motiva a conèixer la seva història. Tot i que és nascut i criat a Barcelona, en Quino encara manté un tarannà molt vinculat a les seves arrels valencianes, terra en què té família i amics. Estudià enginyeria agrícola, s’especialitzà en paisatgisme i esdevingué tècnic municipal de parcs i jardins a l’Ajuntament de Sant Cugat. Una trajectòria multidisciplinària que li permet valorar la seva tasca pagesa des de diferents òptiques. “M’agrada produir aliments i saber que aquest paisatge és viu i ric. Aquesta horta és un patrimoni únic que hem d’agrair a les generacions que així en l’han traspassat”, expressa en Quino.

L_origen_La_fanecada5

L’any 2010, fruit de la confluència de diverses crisis, en Quino s’aboca en cos i ànima al seu hort d’autoconsum. Li bategava una necessitat de canvi, de reinventar-se, de tocar la terra amb les mans i de produir quelcom viu. Aquest sentiment és el que li permet transformar, de mica a mica, el seu hort d’autoconsum en una experiència d’emprenedoria pagesa: l’horta de la Fanecada. “Vaig començar des de zero, perquè m’agradava i perquè em sentia molt agraït amb la terra”, em comenta en Quino encenent una cafetera.

Per avançar en el seu projecte professional, demana l’ajut d’incorporació del departament d’agricultura i comença l’aventura de produir i vendre directament als clients finals. Des de sempre ha tingut clients particulars, cooperatives de consum i menjadors escolars que han gaudit dels seus productes. Actualment també s’hi han sumat els restaurants Km0-Slow Food del Vallès Oriental, així com alguns restaurants de la Cuina VO. Aviat va crear una xarxa de confiança i cooperació que li ha permès dur a terme una activitat regular a la finca. “Les vendes són majorment de proximitat i a persones que valoren molt els aliments ecològics dels pagesos com jo. És molt gratificant!”, exclama en Quino.

L_origen_La_fanecada8

Mentre passegem per l’hort m’ensenya unes rengleres noves tapades amb plàstic negre biodegradable. És un material fet de blat de moro que en tres o quatre mesos es degrada de manera natural i passa a ser adob. Aquest és un sistema que s’empra molt en la producció ecològica per evitar la proliferació d’herbes i fer la feina a l’hort menys feixuga. En Quino em comenta que la rotació de cultius que aplica des de fa cinc anys li està mostrant que la terra que va creant cada vegada és més rica. “Mentre que el pagesos ecològics aportem nutrients a la terra, el pagès convencional no fa res més que extreure’n, extreure’n, extreure’n… fins que deixa la terra morta i llavors ha d’abocar-hi més i més químics”.

L_origen_La_fanecada7

En Quino té una formació d’enginyer agrònom que li permet aplicar els seus coneixement tècnics al dia a la dia de la tasca al camp. “M’agrada dir que faig permacultura mecanitzada. Tinc una visió molt integrada de l’ecosistema i faig servir un modest Pasquali que m’ajuda a menar la terra”, argumenta en Quino. Miro un rusc enorme que hi ha al mig del camp i li demano quina n’és la funció. “S’alimenta de l’eruga de la col. És la manera de no fer servir cap tractament per aquest bitxo que es menjaria les cols”, diu en Quino.

Una de les particularitats de l’horta de la Fanecada és la seva aposta ferma per la recuperació de varietats locals. En Quino és una de les persones que treballa braç a braç amb l’associació Llavors Orientals, una entitat dinàmica i activa en la recuperació i difusió de les varietats tradicionals vallesanes. N’és un gran coneixedor, expert i apassionat. Aquest any, per exemple, ha sembrat una gran varietat de mongeteres ”Mira, en aquesta renglera tinc pit groc, mongeta de la neu, del carai o del bisbe, vallfornesa, llaminera, del ganxet o terrer, carolina i de Santa Pau, una festa de varietats locals!”, explica content en Quino. “Saps que la producció per hectàrea ecològica de mongeta del ganxet és més alta que la convencional?”, em demana en Quino. Argumenta que els pagesos ecològics tenen terres molt fèrtils gràcies a l’aportació de matèria orgànica i a les rotacions de conreus que incrementen la productivitat del sòl.

L_origen_La_fanecada1

M’explica que les gran empreses agroindustrials han pressionat les autoritats europees perquè els pagesos ja no puguin vendre cap aliment que no hagi estat plantat amb una llavor registrada, és a dir, comprada a l’agroindústria. Aquest és un dels motius més importants que mou el col·lectiu de Llavors Orientals a fer una feina de formigueta registrant una a una aquestes llavors tradicionals i dipositant-les en bancs de llavors perquè així queden registrades automàticament. “No en som conscients, però les llavors són el capital de la nostra alimentació, si no les cuidem, patirem”, argumenta en Quino. Per exemple, pel que fa al blat de moro, a Catalunya i Aragó ja no se’n pot produir de manera ecològica. La contaminació dels camps de blat de moro transgènic fan impossible la coexistència amb la producció ecològica.

“No en som conscients, però les llavors són el capital de la nostra alimentació, si no les cuidem, patirem” 

En Quino és una persona inquieta i apassionada. Un dels seus últims projectes és deshidratar els excedents de l’horta que no pot vendre frescos. Amb una deshidratadora solar ha començat a treballar amb carbassó, albergínia, ceba i xips de col. El resultat és molt encoratjador i en Quino ja esta deshidratant gairebé la meitat dels seus excedents. Aquesta tasca la fa en cooperació amb un amic sicilià, que coneix molt bé el món dels deshidratats solars naturals. Estan molt engrescats, ja que els permet no llençar el producte fresc i a més tenir un complement als productes frescos de l’hort que de ben segur que fa ben feliços els seus clients.

L_origen_La_fanecada6

Li demano com s’imagina d’aquí cinc anys i veig clarament que la terra està impresa al tarannà d’en Quino d’una manera natural. “M’agradaria que l’horta de la Fanecada continués el seu ritme, que anés creixent de manera endreçada i que pogués donar feina a més persones”, diu en Quino. També té molt clar que vol continuar treballant les varietats tradicionals i la producció agroecològica per dignificar la feina pagesa des de la professionalitat. Li agradaria que d’aquí uns anys les xarxes de producció i consum d’aliments ecològics estiguin més ben estructurades i facilitin l’accés als productes de proximitat saludables.

L_origen_La_fanecada9

El banc de llavors del Vallès Oriental: un tresor que alimenta

El novembre de 2014 es presenta en societat el banc de llavors del Vallès Oriental amb l’objectiu de catalogar, recuperar i difondre l’agrobiodiversitat de la comarca, així com incrementar la presència de varietats tradicionals en el mercat agroalimentari.

Les llavors locals són un patrimoni únic que cal conservar i valorar. El procés d’industrialització de les darreres dècades ha malmès la biodiversitat conreada i ha propiciat la desaparició de moltes varietats tradicionals tant d’hortalisses com de cereals i llegums. La creació del banc de llavors és una oportunitat tant per conservar allò que corre el perill de desaparèixer, com per facilitar a la pagesia l’accés a aquestes llavors per produir aliments.

El projecte del banc de llavors és una aposta de diferents entitats de la comarca del Vallès Oriental entre les quals destaquen el Museu de les Ciències Naturals de Granollers, el Consell Comarcal del Vallès Oriental, els Ajuntaments de Granollers i de Santa Eulàlia de Ronçana i les associacions Llavors Orientals, Slow Food Vallès Oriental i la Magrana Vallesana. L’horta de la Fanecada és una de les explotacions ecològiques que participa activament en l’associació Llavors Orientals i amb el projecte del banc de llavors.

 


Cercador

tornar  —  amunt