El rebost

6 de novembre 2011

La carbassa

Pau Esculies

Pau Esculies

Aquests dies que la plaga de Halloween ens envolta i que les carbasses s’han fet omnipresents, fóra bo parlar d’aquesta cucurbitàcia i descobrir-ne les seves propietats, més enllà de fer  de decoració efímera durant una setmana l’any.

La carbassa és una verdura dolça, plena de minerals i vitamines i amb unes propietats terapèutiques molt interessants. Sembla que es va començar a conrear a l’Àsia meridional, i que d’allà va passar al continent americà. Al segle XV els espanyols la van introduir a Europa. Al nostre país no és gaire popular, segurament perquè és una murga haver-la de pelar.

 

Fonts: Healing with whole foods, Paul Pitchford, Atlantic Press, 2002

 

Propietats nutricionals

La carbassa conté un 90% d’aigua, molt poques calorie si hidrats de carboni i molta fibra. Conté moltes vitamines A i C, i quantitats elevades de vitamines E, B1, B2, B3 i B6. És rica en potassi, calci, magnesi, ferro, cobalt, bor i zinc. També conté folats, betacarotens –responsables del seu color taronja— i diversos àcids, com el linoleic, l’aspàrtic, l’oleic i el palmític i alguns aminoàcids.

Efectes sobre l'organisme

Segons Paul Pitchford, la carbassa resulta útil en casos d’èczemes, disenteria i edemes. També ajuda a regular l’equilibri del sucre en la sang i beneficia el pàncrees, per tant també és bo consumir-ne en casos de diabetis i hipoglucèmia. Per a les persones amb tendència a fer mocs, en especial els nens, sobretot els que prenen llet de vaca, la carbassa ajuda a expectorar i treu el moc del pulmó, els bronquis i el coll. Evidentment no substitueix cap medicament, al·lopàtic o no, però sembla una bona idea prendre’n quan estem constipats. En alguns casos, sembla que la carbassa ha produït lleugeres millores en quadres  d’asma. També és útil per per destruir els cucs intestinals, però la llavor de carbassa és molt més efectiva.

 

Aquestes són algunes de les propietats més destacades de la carbassa:

– Anticancerígena.

– Diürètica, depurativa i lleugerament laxant per la fibra que conté.

– Sistema immunològic: forma anticossos i produeix glòbuls vermells i blancs.

– Millora la visió, els cabells, les ungles, la pell, les mucoses, els ossos i les dents.

– Útil per tractar problemes cardiovasculars i degeneratius.

– És bona per a l’aparell digestiu: protegeix l’estómac de l’acidesa i a la gastritis.

Canvis vitals

Malgrat les seves fantàstiques propietats la carbassa no és precisament una de les hortalisses més consumides. Incorporeu-la a la vostra dieta, en especial durant la tardor i l’hivern: un dels efectes positius de menjar verdures dolces com aquesta és que tindreu menys ganes de prendre dolços dolents, com el sucre blanc, la sacarina o l’aspartam.

Com es cuina

Hi ha més de 860 varietats diferents de carbassa, però a Catalunya en trobareu sobretot dues: la carbassa de rabequet,  que és la de tota la vida; i la de violí, més petita, en forma de cacauet i més còmoda de tallar. Hi ha carbasses tot l’any, però de varietats i gustos diferents: les d’estiu, per exemple, són una mica més amargues que les d’hivern, que solen ser més dolces. Malgrat que els criteris varien en funció del tipus de carbassa, quan en compreu busqueu sempre exemplars ferms i amb la pell intacta: si és d’estiu, és millor triar-ne una de mida mitjana, tendra, però ben desenvolupada. Les més tendres tenen la pell brillant, suau i no gaire dura. Si és molt pesada no la compreu, vol dir que la carn és eixuta.

Si és una carbassa d’hivern és millor comprar-la madura i de pell gruixuda, ben pesada. No compreu les que tinguin la pell suau, perquè vol dir que no són prou madures.

Les varietats d’hivern tenen una vida útil més llarga que les d’estiu, perquè tenen menys proporció d’aigua i perquè la pell gruixuda les protegeix: aquestes carbasses es poden conservar fins a sis mesos. Les d’estiu és millor posar-les a la nevera dins d’una bossa de plàstic perforada o recipient perforat, on aguantaran una setmana.

Sempre és millor menjar-les fresques, però si les heu de congelar és millor escaldar-les abans.

Es poden fer al forn, senceres. També es poden bullir, saltar, estofar, etc.

Si us molesta tallar la pell, podeu posar els talls amb la pell a bullir una estona; la pell s’estovarà i serà més fàcil de tallar. És millor, però, treure la pell abans. En els nostres tallers de cuina, la nostra xef ens explicarà com pelar les carbasses correctament.

Receptes bàsiques

Crema de carbassa

(Del llibre Revitalízate, del Dr. Jorge Pérez-Calvo Soler)

 Ingredients

  • Quatre cebes grosses, tallades a mitges llunes
  • ½ carbassa petita, feta a trossos
  • Aigua mineral
  • Una tira de 5 cm de kombu
  • Sal marina
  • Oli d’oliva verge extra
  • Unes gotes de suc de gingebre fresc (opcional)

 Elaboració

  1. En una olla, salteu les cebes a foc mitjà amb una mica d’oli i un pessic de sal durant uns 10 minuts. Afegiu una mica d’oli si s’enganxen al fons de l’olla.
  2. Afegiu-hi la carbassa, el kombu, un xic més de sal i cobriu-ho amb aigua mineral. És millor no excedir-se amb l’aigua, ja que després podreu rectificar el líquid per trobar la consistència desitjada.
  3. Afegiu les gotes de gingebre si voleu combatre el fred.
  4. Porteu-ho a ebullició, tapeu-ho, abaixeu el foc i bulliu a foc lent durant uns 15 minuts.
  5. Retireu el kombu, esbandiu-lo i guardeu-lp a la nevera per a un altre dia. Passeu-ho pel passapurés i rectifiqueu de sal.
  6. Serviu-ho amb julivert i cibulet picat per damunt.

Resum

Montse Reus
Dietista i Ambientòloga

Montse Reus

Ara pots demanar cita amb la
Montse Reus a La Consulta de l´Ets
936 338 063 Correu electrònic

Cercador

tornar  —  amunt

Ja podeu comprar les conferències d'en Xevi Verdaguer i en Jesús Sanchís i la Lucía Redondo del Cómo Como Festival a ETSTV